L'allau de temporers desborda Lleida

Una llarga filera de persones abarrota al migdia l’entrada al menjador Jericó, un servei gratuït en què es distribueixen entrepans. NOmés hi ha homes. Cap d’ells deu tenir més de 30 anys, vesteixen samarretes acolorides, pantalons desgastats i xancletes i gairebé tots tenen una bossa de plàstic a la mà, on guarden les seves escasses pertinences. Ocupen un bon tram de vorera en un dels estrets carrerons del centre històric de Lleida, el carrer de la Tallada, mentre esperen torn per accedir al local. 

Des de fa unes setmanes, la imatge de grups d’homes joves (i forts) esperant un torn de menjar, o matant les hores asseguts als bancs de places i jardins públics de la ciutat, o dormint al ras en racons, placetes i baixos d’edificis, s’ha convertit en una escena freqüent a Lleida. Per la ciutat, que cada estiu es converteix en la capital agrícola d’Espanya, per la collita de fruita, han passat aquests mesos entre 23.000 i 24.000 treballadors buscant-hi feina, calcula l’ajuntament. I encara que molts han acabat dirigint-se a municipis més petits de la província, on potser ja tenien un contracte pactat prèviament, són també molts els que, davant la falta de feina, s’han quedat ancorats a la ciutat. 

«El que ha passat és que s’ha produït un efecte crida que ha superat totes les expectatives», explica Xavier Rodamilans, regidor de Serveis Socials i alcalde en funcions aquests dies a la capital del Segrià. «La campanya de la fruita ha sigut molt bona i hi ha hagut realment una gran oferta de treball, però ens hem trobat amb un seriós problema d’espai per allotjar tots els que han arribat fins aquí», admet el regidor, que ha convocat per avui una reunió extraordinària per mirar de donar una solució a tota aquesta allau de gent.

Dormir al carrer

Encara no hi ha xifres definitives (entre altres coses perquè la presència de persones deambulant per la ciutat varia d’un dia per a l’altre), però l’ajuntament estima que en aquests moments hi ha més de mig centenar de persones pernoctant al carrer, «sense sostre i sense mitjans per pagar-se una casa», assenyala Rodamilans. La previsió és que en els pròxims dies el contingent vagi disminuint perquè altres zones agrícoles d’Espanya, com la Rioja amb el raïm o Girona amb la poma, ja estan iniciant les seves respectives collites. Amb tot, la situació ahir seguia sent de col·lapse. El servei d’alberg municipal de Lleida, que també presta la fundació Jericó (la mateixa que reparteix entrepans al migdia), porta dies amb el cartell de complet. «I això que hem ampliat el centenar de places de què disposem habitualment fins a 140 per poder atendre tota la demanda», indica una portaveu de l’entitat social. 

«Per als àpats també s’han habilitat dos torns, cosa que significa que s’han duplicat les necessitats respecte a l’any passat», afegeixen les mateixes fonts. Entre les persones usuàries d’aquests serveis, la gran majoria estrangeres, es donen dues situacions. Molts d’ells són sense papers i per tant no aconsegueixen un contracte de treball, cosa que els aboca a quedar-se deambulant pel carrer.

Fer un sacrifici

Altres, que sí que treballen perquè tenen el corresponent permís, han renunciat als allotjaments que els pagesos els ofereixen, bé perquè consideren que el lloc no reuneix condicions o bé perquè prefereixen quedar-se ells amb els diners que el pagès els descompta del salari si accedeixen a aquesta residència, expliquen els mateixos afectats. 

Notícies relacionades

Infructuós viatge de Lampedusa a Lleida a la recerca de feina

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

El problema, afirma Rodamilans, transcendeix les competències dels serveis socials de l’ajuntament. «Des del mes de juny, nosaltres tenim, com cada any, un pla per prestar l’atenció deguda als temporers, en coordinació amb les oenagés locals i amb la participació d’uns 150 voluntaris, però aquesta vegada la situació sobrepassa els nostres recursos, i per aquest motiu reclamarem la implicació i participació de la Generalitat, de la diputació provincial i d’altres ajuntaments: hem de treballar en xarxa», defensa el regidor, que ha convidat representants d’aquestes institucions públiques a participar en la trobada d’aquest dimarts. 

«És cert que si tenim en compte la quantitat de gent que ha mobilitzat aquest any la campanya de la fruita, el nombre d’afectats no és significatiu, però també és cert que mentre hi hagi una sola persona en aquestes condicions, la nostra responsabilitat és atendre-la i garantir el seu dret a un sostre», rebla el també alcalde accidental.