¿Qui té el comandament?

Aire condicionat: amb la jaqueta a l’oficina

El grau de la climatització pot generar conflictes entre sexes a la feina

fcosculluela39480899 aire170728212654

fcosculluela39480899 aire170728212654

3
Es llegeix en minuts
Maria Girona / Barcelona

No és un dels temes estrella en l’àmbit de riscos laborals, però a les oficines representa la típica batalla diària en les jornades més caloroses. ¿A qui no li sona aquesta frase? «¿Podeu abaixar l’aire condicionat, sisplau?».

En els dies de més calor, les dones tenen totes les de perdre a l’oficina. Normalment, de mitjana, elles són més fredoliques que ells, per raons fisiològiques. Com en tot, hi ha moltes excepcions. Però un dels pretextos més recurrents per fer cas omís de les seves reivindicacions és que «elles sempre poden tapar-se amb una jaqueteta o posar-se un mocador» mentre que ells «no poden treure’s la roba».

Si s’hi sents identificada, és normal. Perquè no només passa a la teva oficina. És un problema generalitzat. Tant que hi ha estudis que ho demostren. L’informe ‘Consum d’energia en edificis i demanda tèrmica femenina’ demostra que les directrius que s’utilitzen a l’hora de programar els termòstats de molts llocs van ser dictades fa gairebé mig segle per un equip d’homes, ja que eren majoria en tots els llocs de treball.

Un criteri sexista

Un criteri sexistaAvui dia aquesta proporció ha canviat, però la temperatura mitjana a l’oficina continua sent la mateixa i el problema persisteix. Segons aquest estudi, les oficines fixen els seus termòstats utilitzant una fórmula basada en el treballador estàndard dels anys 60: un home d’uns 40 anys i 70 quilos. Imaginem que també amb vestit i corbata.

L’estudi de Boris Kingma i Wouter van Marken Lichtenbelt (de la School of Nutrition and Translational Research in Metabolism de la Universitat de Maastricht, a Holanda) demostra que els sistemes de temperatura no representen en absolut les necessitats tèrmiques de les dones i, a més, com a conseqüència, esbiaixen les prediccions del consum real d’energia, alterant els plans d’eficiència energètica i convertint els edificis en llocs menys eficients.

Canviar la forma com els edificis són escalfats i refredats per tenir en compte les diferències de gènere podria reduir significativament el consum d’energia i, en última instància, reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Així que no es tracta d’una mera qüestió de drets laborals, sinó també de medi ambient.

Si bé és cert que les dones són les que, de mitjana, estan menys conformes amb la temperatura de les oficines on treballen, el tema no pot reduir-se a una qüestió de gèneres. La sensibilitat a la temperatura pot veure’s afectada també per factors com la massa corporal, l’edat, les hormones i el moment del dia.

Els catalans, els que més discuteixen

De vegades el debat arriba a convertir-se en un veritable conflicte laboral en majúscules. Segons l’estudi de 2017 ‘Opinions i actituds a Espanya sobre l’aire condicionat’, de l’empresa de climatització gallega BAXI, els catalans (73%) i els madrilenys (70%) són els que més discuteixen a les oficines per regular la temperatura. En canvi, els andalusos són els que menys (43%).

Aquesta enquesta també destaca l’edat com un dels factors que més determinen els desacords a causa de la temperatura a l’oficina. Els més joves són els que estan més disposats a negociar els graus que la gent més gran, ja sigui a l’oficina o a casa. El principal motiu d’insatisfacció és que la temperatura és massa baixa.

El consens a casa

Al contrari del que passa als llocs de treball, aquest informe apunta que a les llars hi ha més consens, i és que el 77% dels espanyols enquestats en aquest estudi van afirmar que la temperatura a casa seva era «molt satisfactòria» i que els graus els acordaven «entre tots els membres de la família».

Amb una petita excepció. El 45% dels andalusos enquestats per BAXI van afirmar que la temperatura de l’aire condicionat era un important motiu de discussió, mentre que els catalans van respondre que arribaven a consensos més fàcilment a casa seva. Només va admetre disputes un 27%.

Notícies relacionades

Efectivament, aquest estudi també corrobora que les dones se senten més insatisfetes que els homes en aquest sentit. Tot i que són ells qui donen més importància al tema, tant en l’entorn laboral com en l’àmbit familiar.

Així que totes aquelles dones que porten els pantalons a casa però que s’han de posar la jaqueta a l’oficina, sempre poden consensuar amb la resta de treballadors una temperatura de confort alguns graus més elevada, almenys a l’estiu. A més, al contrari del que podria semblar a simple vista, passar fred a la feina no augmenta la productivitat. Més aviat al contrari. Un argument de pes per a les més fredoliques.