Cruel estafa

"La seva filla està lligada, no pengi"

La policia alerta que hi ha hagut 193 denúncies de segrestos virtuals aquest any

 

  / AFP / MICHAEL NAGLE

3
Es llegeix en minuts

"Té la seva filla lligada de peus i mans; no pengi o li farem mal". És un missatge que pot arribar a qualsevol per telèfon i, atenció, perquè pot ser el reclam perquè vostè es cregui que algú pròxim és víctima d'un segrest virtualsegrest virtual, com les 193 persones que han denunciat aquesta estafa aquest any.

La Policia ha volgut prevenir aquest dissabte d'aquests falsos segrestos a l'informar d'un d'aquests casos, que s'ha saldat amb la detenció a Xile del suposat autor i de dues col·laboradores d'un segrest virtual amb què van estafar 3.000 euros a una dona que era a Espanya.

Segons la Policia espanyola, amb amenaces com "té la seva filla lligada de peus i mans; no pengi o li farem mal", la dona, de 65 anys i resident al barri de Chamberí de Madrid, va rebre el 5 de juliol passat una trucada al seu telèfon fix des d'un altre amb prefix de Xile.

Una trucada en què va sentir uns crits, que ella va creure que eren de la seva filla, i una veu masculina amb accent llatí que pronunciava aquella frase.

I a canvi de l'alliberament de la seva filla, els suposats segrestadors li van exigir 10.000 euros, però la dona els va respondre que només en tenia 3.000.

Els seus "interlocutors" la van instar a seguir la conversa a través d'un telèfon mòbil, però sense penjar el fix perquè quedés incomunicada, i li van demanar els diners immediatament.

Davant d'aquestes amenaces, la víctima va aconseguir fer un primer enviament de 1.200 euros -el màxim que li permetia treure la seva targeta- a nom d'una col·laboradora de l'autor de la trucada i a través d'una oficina de Correus de Madrid.

Aquella mateixa nit, la dona va aconseguir parlar amb qui va creure que era la seva filla per comprovar que seguia amb vida i poc després va rebre una segona trucada, des d'un altre número i amb la mateixa veu, que li exigia els altres 1.800 euros.

D'aquesta manera, la víctima va fer l'endemà al matí un segon enviament, en aquesta ocasió a nom d'una altra dona.

INVESTIGACIÓ CONJUNTA

Per no deixar rastre, els suposats segrestadors la van instar a trencar el justificant de l'enviament a prop de l'altaveu del telèfon, però en la segona ocasió en va guardar els trossos, i això va facilitar la investigació.

Un equip conjunt d'investigació entre la Policia Nacional i la Policia d'Investigació de Xile (PDI) va aconseguir identificar tres persones involucrades en l'estafa: l'home que va fer les trucades i les dues dones als noms de les quals es van fer els ingressos.

O el que és el mateix: un home que complia condemna en una presó xilena i la seva parella sentimental i a la mare d'aquesta. Tots tres van ser detinguts.

Tot un exemple d'un segrest virtual i un mètode sobre el qual alerta la Policia. No és ni més ni menys que un intent d'estafa a través d'una trucada de telèfon que fa creure a la víctima que un familiar seu està segrestat.

El número de telèfon és elegit per casualitat entre les desenes o centenars de trucades que poden fer per veure qui "pica".

Es tracta, doncs, d'un intent d'extorsió telefònica que es caracteritza perquè les trucades procedeixen d'un número ocult o amb el prefix 056, intenten provocar un bloqueig emocional -són agressives i directes-, trcaten de prolongar la trucada per evitar que la víctima tingui temps de reaccionar i exigeixen diners ràpids a través d'empreses d'enviament.

La Policia Nacional va constatar que el 2015 més de 200 persones van rebre a Espanya aquesta mena de trucades, unes extorsions telefòniques que van permetre als seus autors cobrar el rescat en un 6,7% dels casos, per un total de 10.150 euros.

UN MILER DE VÍCTIMES

Mentrestant, el 2016 les víctimes van augmentar fins a les gairebé 1.000 i els pagaments efectuats van sumar 41.000 euros.

Fins a mitjans de juliol d'aquest any la Policia Nacional va rebre 193 denúncies per aquesta mena de fets. Tot i la reducció -en aquest mateix període del 2016 van ser 323 casos-, l'elevada xifra del mes de gener, amb 103 denúncies, va obligar aquest cos a posar en marxa una iniciativa que, amb el 'hashtag' #noesreal, pretén informar i conscienciar sobre aquesta estafa per no caure en la trampa.

Notícies relacionades

Des del 2015 s'han realitzat 76 pagaments de "rescats" per un import de 76.225 euros només en els casos registrats per la Policia Nacional sense comptar amb les denúncies d'altres cossos.

I des del gener fins a mitjans de juliol d'aquest any, s'han realitzat 19 pagaments per 24.674 euros.

Temes:

Segrestos