Protesta per un macrovol de deportació d'immigrants previst per a dilluns

«Prou vols de deportació» va ser el crit que va acompanyar l’acte de protesta promogut aquest divendres per la plataforma Tanquem els CIE davant la seu de B the travel Brand, una de les agències de viatge contractades pel Ministeri de l’Interior per fer efectives aquestes repatriacions. El motiu és un macrovol de deportació d’immigrants en situació irregular previst per a demà amb destinació a Guinea Conakry. L’avió sortirà de Madrid i farà una escala a Barcelona per recollir persones dels centres d’internament d’estrangers (CIE) de totes dues capitals, un total de 103 immigrants que es troben en situació irregular que seran retornats al seu país d’origen.

La protesta té lloc una setmana després que un grup de passatgers impedís que un avió rumb a Dakar s’enlairés a la seva hora de l’aeroport barceloní del Prat al negar-se a seure com a protesta per l’expulsió d’un senegalès que viatjava a l’aeronau. El vol va acabar sortint unes quantes hores més tard.

Ainhoa Nadia Douhaibi, membre de la campanya Stop Deportació, va afirmar durant l’acte que la repatriació «és un desplaçament forçat d’una persona contra la seva pròpia voluntat». En aquesta campanya denuncien la «violència física i simbòlica que envolta la política migratòria», ja que els activistes de la plataforma asseguren que existeixen denúncies de tortura i fins i tot de mort causades durant aquestes operacions d’expulsió. A més a més, el vol previst per a demà va ser el motiu pel qual unes 60 persones tancades al CIE de Barcelona es van declarar en vaga de fam fa uns dies.

El Ministeri d’Interior no ha volgut donar cap explicació al respecte d’aquesta situació al·legant que «són qüestions operatives i, per tant, confidencials». Aquestes persones seran repatriades en un vol noliejat per Orbest, Evelop Airlines o Air Nostrum, les aerolínies que configuren la flota amb la qual Interior va formalitzar l’últim contracte pel valor d’11,8 milions d’euros per portar a terme aquest tipus de vols no comercials.

Les deportacions s’emparen sota el marc legal de la llei d’estrangeria espanyola, i suposen una pràctica institucional recurrent, ja que no es permet l’estada de més de 60 dies en un centre d’internament d’estrangers (CIE) als immigrants que no tenen papers. El total de repatriacions de ciutadans estrangers que es van portar a terme l’any 2016 (l’últim any del qual es tenen dades) dóna una xifra de 9.241 deportats als seus països d’origen. Això es pot traduir en una mitjana de 25 persones cada dia de l’any.

FRONTERES I SEGURETAT / El mes de juny passat, Blanca Garcés, experta en migracions del CIDOB (Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona), va recordar que «les fronteres sempre han sigut límits», en una conferència sobre refugiats organitzada pel think tank i la Revista 5W. Garcés també va destacar el negoci que fan les empreses de seguretat mitjançant la privatització i l’externalització de les fronteres.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

En un moment en què el debat sobre les fronteres i la seguretat és al damunt de la taula a la majoria de països, Garcés va apuntar que «la manera més fàcil i lògica per evitar els traficants és facilitar les vies d’entrada legals. Com més alts són els murs, més traficants calen per travessar-los», va insistir.

Segons dades del projecte Migrant Files, el conjunt d’estats membre de la Unió Europea van destinar 11.300 milions d’euros a polítiques d’expulsió entre els anys 2000 i 2015. En el cas d’Espanya, el pressupost dedicat a aquestes polítiques entre l’any 2007 i el 2014 va ser de 348 milions, quantitat que representa una mitjana de 49 milions d’euros cada any.