Quatre de cada deu radars a Catalunya no estan ben senyalitzats

Quatre de cada deu radars fixos de la xarxa viària catalana presenten una senyalització deficient, donat que no informen de la presència de l’aparell i del límit de velocitat màxima de manera conjunta o seguint aquest ordre en la distància que recorre el vehicle fins a topar amb la presència del radar esmentat. Aquesta és l’advertència del RACC, que considera que hi ha un «ampli marge de millora en la senyalització» d’aquests artefactes, després d’analitzar l’estat de la qüestió dels 249 radars fixos i de tram que hi ha a Catalunya.

El club automobilístic destaca així mateix la necessitat de millorar la localització d’aquests senyals d’avís, tant per la distància –establint una forquilla d’entre 500 i 1.250 metres, en funció de la velocitat màxima que permet cada via–, com per la ubicació, ja que l’informe subratlla que més de la meitat d’aquests aparells es troben en vies amb un risc de sinistralitat baix o molt baix.

BUIT EN LA NORMATIVA

Un panorama que s’explica en bona mesura perquè, tot i ser obligatòria la senyalització dels radars, «la normativa espanyola contempla la col·locació de senyals per advertir de la ubicació dels radars, però no especifica a quina distància», mentre que el Codi de Circulació català ni tan sols preveu la presència d’aquestes indicacions a la xarxa viària, va destacar ahir Lluís Puerto, director de la Fundació RACC.

Puerto destaca que els radars s’han de regular per la normativa de l’ús de videocàmeres, «que obliguen les autoritats a informar de la seva presència», i subratlla la necessitat de reglar l’ús i funcionament d’aquests aparells sobre el territori.

A Catalunya es fan servir cinc senyals d’avís que no s’integren al Codi de Circulació: un plafó en què s’inclogui l’advertència de la imminent presència del radar i el límit de velocitat en aquell tram, una proposta que el RACC qualifica de «molt recomanable» i que representa el 32%  del total,  dos senyals totalment diferenciats, el del radar i, tot seguit, el del límit de velocitat, que el club qualifica d’acceptable (28%); el sentit invers, el límit de velocitat seguit del del radar, considerat poc recomanable (25%), i dos casos no acceptables per l’entitat: la sola presència del senyal de radar a més de 3 quilòmetres de l’aparell i sense indicacions de velocitat (11%) i només el senyal de velocitat (4%).

NIVELL DE SINISTRALITAT

L’auditoria revela que el 58% d’aquests aparells sancionadors es concentren en vies amb un risc baix o molt baix de sinistralitat, mentre que les que concentren un risc alt o molt alt que es produeixin accidents (el 18% de les carreteres) només tenen el 3% de radars. Un punt que porta el RACC a demanar a l’Administració l’elaboració d’una anàlisi per valorar la possible redistribució dels aparells en carreteres on la seva presència estigui més justificada.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

No obstant, Puerto va admetre ahir la possibilitat que «precisament les vies amb menys potencial d’accidents ho siguin precisament per la presència d’aquests aparells», així com que no totes les carreteres de risc elevat ho són a causa de l’excés de velocitat. 

A Catalunya, el 62% de les indicacions estan situades a una distància òptima del radar, entre 500 i 1.250 metres abans d’aquest, depenent del tipus de via. El 17,1% són massa a prop de l’aparell, i el 21% n’estan massa allunyades. L’estudi destaca que la immensa majoria dels aparells sancionadors, el 97%, es conserven en bon estat.