¡Prou clatellots als nens!

Els clatellots, entesos com a mètode educatiu per corregir conductes infantils no desitjades, encara no estan abolits legalment. Diferents països europeus, entre ells Espanya, han seguit les recomanacions del Comitè dels Drets del Nen i han eliminat de la seva legislació i, a més, han prohibit explícitament els articles que donaven peu a justificar o emparar els càstigs físics infantils. Catalunya, no obstant, no s'ha sumat a la proposta. El Codi Civil de Catalunya encara fa referència “a la correcció proporcionada, raonable i moderada“ dels pares o cuidadors als seus fills.

Els experts en Infància, als quals s'ha sumat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, qüestionen aquest article perquè, "al no ser prou clar, permet avalar les bufetades i els clatellots”. I es pregunten ¿què entén la gent per raonable i moderat? Cada persona té una opinió”. Les tradicions culturals, les situacions límit a què condueix la pobresa o els maltractaments que han rebut els pares durant la infantesa propaguen els càstigs corporals de generació en generació. ¿Com sortir d'aquest endimoniat cercle? Una possibilitat és la que proporciona el programa Paidós de Càritas Diocesana de Barcelona, on s'ensenya a les famílies com han d'atendre els fills i també altres formes de relacionar-se amb més tendresa.

PAGAR ELS PLATS TRENCATS 

Lluïsa Sebastià, que treballa en el programa de Famílies i Infància de l'organització solidària, aclareix: “Sovint els progenitors no coneixen o no tenen més eines que la bufetada, la violència verbal i el menyspreu per corregir els seus fills”. La precarietat laboral, el problema de la vivenda, etcètera provoquen una impotència personal i "aquesta virulència l'acabem traient amb els més petits, que són els que pagan els plats trencats de les tensions. Amb els adults, no obstant, ens contenim", afirma la psicòloga infantil Montserrat Martín.

El Síndic de Greuges ha sol·licitat en diverses ocasions a la Generalitat, l'última vegada a finals del passat desembre, que suprimeixi del Codi Civil de Catalunya l'article 236-174, en què s'esmenta textualment: "Els progenitors, amb finalitat educativa, poden corregir als fills en potestat d'una manera proporcionada, raonable i moderada, amb respecte a la seva dignitat i integritat física i psíquica". També ho ha reiterat en els seus informes sobre la infància des de l'any 2010. María Jesús Larios, adjunta al Síndic per a temes d'infància i adolescència, creu que “no s'ha de modificar. El que s'ha de fer és que no figuri al Codi Civil de Catalunya, que se suprimeixi, de la mateixa manera que aquestes referències no existeixen en les relacions entre adults”.  

EINES EDUCATIVES

Experts en infància i entitats socials són contundents. “Les bufetades també són una forma de violència i la força no està mai justificada. Els càstigs són sempre degradants i es poden evitar”, clamen a Save the Children. L'organització recorda la recomanació del Comitè dels Drets del Nen perquè es corregeixi del Codi Civil de Catalunya. 

Gemma Lienas, diputada del grup Catalunya Sí que es Pot al Parlament de Catalunya, va introduir un matís durant una recent intervenció en la comissió d'Infància de la cambra catalana. Segons ella, el càstig corporal no s'ha d'utilitzar sota cap concepte, però s'ha de tenir en compte que hi ha famílies que procedeixen d'entorns on sí que s'utilitza i se'ls han d'ensenyar eines perquè sàpiguen com educar sense recórrer al càstig físic.

Aquest plantejament és un dels pilars en què se sustenta el programa Paidós per ensenyar i donar pautes sobre criança i atenció als fills a les famílies més vulnerables. A molts pares i mares “no els van cuidar de petits i no tenen referents per utilitzar-los amb els seus nens”, afirmen a l'organització. Lluïsa Sebastià és conscient que quan els pares han viscut en la seva infància “un model basat en la violència física o verbal tendeixen a transmetre'l als seus descendents”.

HÀBITS ARRELATS

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Les tradicions culturals tenen un gran pes en l'educació com succeeix en famílies nigerianes i llatines, on el càstig corporal infantil és una pràctica acceptada i, per tant, no censurada. Les bufetades “són hàbits molt arrelats en molta gent, fins i tot inconscientment”, assegura Sebastià.

La contundència de les dades verifica aquesta afirmació. Algunes organitzacions com Unicef revelen que el 60% dels nois menors de 14 anys pateixen càstigs corporals en l'àmbit familiar. Jaume Funes, educador social, afegeix: “La violència no és, en principi, un mètode educatiu, és el fracàs a què s'arriba quan s'han perdut altres opcions educatives. A la gent se li ha d'ensenyar que hi ha altres maneres de reconduir els fills".