La força de la tendresa

Un centenar de famílies han acudit a centres de Càritas on aprenen a criar, cuidar i repartir afectes als fills

L'aprenentatge dura dos anys i inclou també l'alimentació i la higiene

fcasals39302826 centro materno infantil170717191205

fcasals39302826 centro materno infantil170717191205

2
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

Més d’un centenar de famílies amb nens menors de 6 anys han passat per les aules dels centres Paidós de Càritas per aprendre com criar, cuidar i proporcionar afecte als fills. La força de la tendresa és la que les ha portat, per recomanació dels serveis socials, a entrar en un dels set espais que hi ha repartits als barris del Raval, Roquetes i Porta, a la ciutat de Barcelona, i a les poblacions de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

    

Pares  i mares i, sovint, aquestes en solitari, han après les primeres vocals afectives per aconseguir que la unitat familiar tingui un equilibri afectiu i personal, una estabilitat que ajudarà el nen a tenir un futur millor. La tasca no sempre és fàcil quan les coses venen mal dades a la llar per culpa dels salaris vampiritzats per la crisi de mai acabar i per la falta d’una xarxa social que ajudi els progenitors. «I és que el que afecta els pares, acaba repercutint en els fills», afirma Lluïsa Sebastià, que treballa en el programa de Famílies i Infància de l’organització solidària.

    

El centre fa les funcions d’una segona llar. Les portes d’aquesta casa compartida durant algunes hores obren des de les nou del matí fins a les vuit del vespre. Les famílies hi poden anar a dinar, a dutxar-se, a cuinar, a posar la rentadora o, simplement, a explicar els avatars quotidians a altres famílies com ells. Un grup de professionals, amb educadors i psicòlegs, els ajuden «a pensar en els seus fills, a atendre’ls, entendre’ls i estimar-los, malgrat les circumstàncies complicades», afirmen. També els posen deures, un pla de treball que culmina després de dos anys i fan visites domiciliàries a la família per supervisar in situ que tot va vent en popa. La higiene i l’alimentació formen part d’aquesta visió global.

CONTRA LA POR A CRIAR

Els especialistes, que els acompanyen durant el temps que dura la formació, vigilen com es relacionen pares i fills i com juguen amb els petits i organitzen i dirigeixen els tallers de grup per fomentar els vincles afectius. Es treballa la relació familiar i se’ls ensenya a disfrutar-la i a valorar-la perquè, tal com asseguren els treballadors del centre, el que es pretén treure són «les pors a criar». Sebastià assegura que el treball és preventiu «perquè, quan hi ha una bona vinculació familiar, el nen adquireix factors de protecció i eines per afrontar el futur».

Notícies relacionades

  

 Lluïsa Sebastià conclou que s’ha d’ensenyar i també s’ha d’aprendre a cuidar els fills. Hi ha raons de pes que així ho aconsellen, perquè «encara que els càstigs físics infantils van a menys, no han desaparegut. No obstant, augmenten altres agressions com el menyspreu i l’insult que també són molt perilloses perquè estan molt arrelades».