iniciativa feminista

'Disparaments' al masclista

Dues dones de Barcelona denuncien els assetjadors dels carrers a través de la fotografia a Instagram

El Consell Europeu insta els països membres a complir el Conveni d'Istanbul 2011, que assenyala que l'assetjament és delicte

Aquestes noies tenen un compte d’Instagram per visibilitzar els “catcallers” de Barcelona. @cat_callers_r_trash t’ensenya a lluitar contra l’assetjament als carrers / VÍDEOLAB

4
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fotografia és una eina de poder, deia l'escriptora nord-americana Susan Sontag. Aquesta afirmació va animar G. i B., dues noies residents a Barcelona que prefereixen mantenir-se en l'anonimat, a contraatacar al masclisme quotidià, també denominat micromasclisme. Elles retraten amb els seus telèfons els "machirulos, machitrolls", així denominen els "assetjadors dels carrers", que les fan sentir "incòmodes" quan van pels carrers de la ciutat. "La càmera és la nostra arma". Per assetjament entenen els 'piropos' ("no existeixen els 'piropos' bons", remarquen), els xiulets i les mirades lascives. "Qualsevol cosa que m'estigui 'objectitzant", simplifica G. "Existeix l'agressió verbal i la visual-simbòlica", exposa aquesta fotògrafa barcelonina.

G. i B. han impulsat recentment una iniciativa que busca denunciar els 'cat callers' (expressió anglesa per referir-se als assetjadors dels carrer) a partir de la fotografia en “versió moderna”, a través d'Instagram. Un cop pateixen assetjament per part d'algun individu a la via pública, aquestes s'hi enfronten retratant-lo amb la càmera del mòbil i pugen la imatge a la xarxa social, on han creat un compte (@cat_callers_r_trash) i un 'hashtag' (#catcallersrtrash) amb aquest objectiu. "Ens apropiem de la seva imatge. És una resposta justa, càrnia. Tu m''objectitzes' a mi, doncs jo ho faig amb tu", defensen. "Busquem que se sentin incòmodes, que sentin que el que han fet no està bé", explica B., filòloga anglesa. Aquesta pràctica les fa "sentir poderoses". "Anem pel carrer amb una actitud diferent, com si anéssim armades. 'Disparem', igual que amb una pistola",  afegeixen. 

Aquesta manera de denunciar el masclisme als carrers està present en altres llocs del món de formes similars. Un bon exemple d'això són Las Morras, un grup de joves mexicanes que es van donar a conèixer a partir d'un vídeo en què demostraven l'assetjament als carrers de Ciutat de Mèxic. I a Barcelona fa anys que funciona el projecte HollabackHollaback, una pàgina que aglutina episodis d'assetjament al carrer i els geolocalitza. "La forma de subvertir-se és actuar amb aquest tipus d'iniciatives", exposen G. i B. Per la seva part, l'Ajuntament de Barcelona ha assenyalat a aquest diari la seva "preocupació i la seva voluntat clara" de combatre totes les formes de violència masclista.

LES XIFRES DE L'ASSETJAMENT

Alguns informes permeten donar visibilitat a l'assetjament sexual a les dones en números. L'última enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària, elaborada per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, apunta que el 26,4% de les adolescents barcelonines han patit alguna vegada assetjament sexual. Un percentatge que creix si s'amplia la mirada de l'estudi. Més de la meitat de les dones europees han sigut assetjades sexualment en algun moment de la seva vida, segons l'Eurobaròmetre publicat el novembre del 2016. En aquest informe de la Comissió Europea també es detallava que set de cada 10 europeus creuen que aquesta actitud envers la dona és "comuna" al seu país.

La legalitat vigent a Espanya per protegir aquests casos és "suau", defineix Lorena Garrido, investigadora del Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2015 va entrar en vigor un nou article al Codi Penal que dona armes jurídiques per combatre l''stalking', l'"assetjament il·legítim". De totes maneres, aquest article diu que el setge ha de ser "reiterat, per tant no encaixaria amb el 'piropo' dels carrers", explica Garrido.

Notícies relacionades

No obstant, la professora exposa que la normativa internacional sí que s'ha mogut en aquest sentit. L'article 40 del Conveni del Consell Europeu sobre la lluita contra violència masclista (Istanbul, 2011) assenyala que l'assetjament és delicte. Concretament, defineix que “tota forma de comportament no desitjat, verbal, no verbal o físic, de caràcter sexual, que tingui per objecte o resultat violar la dignitat d'una persona, en particular quan dit comportament creï un ambient intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, sigui castigat amb sancions penals o un altre tipus de sancions legals". També remarca que "les Parts -entre les quals hi ha Espanya- adoptaran les mesures legislatives o d'un altre tipus necessàries" per castigar-ho. "Per tant, hauríem d'adequar això a les nostres lleis", sentencia Garrido. Segons la investigadora, això podria tenir un "impacte simbòlic amb el qual es podria intentar un canvi de comportament general". "Sempre haurien de ser penes i sancions proporcionals", afegeix. La investigadora també apunta que "en termes pràctics no hi ha personal jurídic format en aquests temes". S'ha de destacar que, segons el citat Eurobaròmetre, més del 40% dels preguntats creuen que els "comentaris sexualment suggerents o ‘bromes’ a una dona al carrer" no han de ser castigats per la llei.

UNA PRÀCTICA "AGOSARADA"

G. i B. es queixen d'estar desemparades legalment, situació que contraposen amb la defensa que podrien exercir els retratats per la seva iniciativa. Sandra Vilajoana, professora de Dret de la Comunicació a la UOC i la Facultat de Comunicació Blanquerna URL, explica que des d'un punt de vista jurídic és "bastant agosarat difondre imatges de tercers, perfectament identificables, sense el seu consentiment". Vilajoana exposa que aquesta pràctica podria vulnerar el dret fonamental a la imatge i el dret a l'honor del fotografiat. L'experta en dret de la comunicació considera que "s'han de trobar vies per solucionar aquest problema, però sempre minimitzant el risc de vulnerar el dret de tercers".