Anar al contingut

ESCÀNDOL A ROMA

Imputat per abusos a nens el 'ministre' d'Economia del Papa

Crisi al Vaticà pel processament del cardenal George Pell, un home de Francesc

"Diverses persones l'acusen de pederàstia", assenyalen els investigadors australians

ROSSEND DOMÈNECH / ROMA

El cardenal ha negat rotundament els delictes de què se lacusa. / ATLAS VÍDEO

El cardenal George Pell, de 76 anys, president del 'ministeri' d’Economia i Hisenda de la Santa Seu, serà processat a partir del pròxim 18 de juliol a Austràlia per abusos sexuals a menors i encobriment d’abusos d’altres clergues, suposadament realitzats quan era sacerdot i bisbe al seu país. El Vaticà ha donat al cas una oficialitat com no havia fet mai abans.

El processament constitueix la formalització final d’unes investigacions que seguien endavant des de fa quatre anys, dues d’elles directament sobre l’eclesiàstic, que des del principi va renunciar a la seva immunitat diplomàtica i va acceptar ser interrogat per videoconferència des d’Austràlia i l’any passat directament a Roma.

«Soc innocent, les acusacions són falses i considero la idea mateixa d’abús sexual com un crim horrible», va dir el cardenal en una roda de premsa convocada ahir a les 8.30 del matí, una hora en què habitualment la sala de premsa de la Santa Seu està tancada. No hi va haver possibilitat de fer preguntes al cardenal, que recentment havia declarat a una televisió australiana: «No he abusat sexualment de ningú, en cap lloc, en cap moment de la meva vida, les acusacions són totalment falses i equivocades». «El cardenal menysprea els nens víctimes d’abusos sexuals a mans de capellans pederastes», havia rebatut en el programa televisiu australià '60 minutes' Peter Sanders, conseller de Francesc en la comissió creada per a la protecció de menors.

DIVERSOS QUERELLANTS

El subcomissari de Victoria, Shane Paton, es va limitar a puntualitzar ahir que les acusacions havien sigut presentades per «diversos querellants» i que les investigacions es referien a presumptes delictes comesos als anys 70 a Ballarat, ciutat on Pell va néixer i va exercir com a sacerdot.

La policia australiana no va il·lustrar el contingut de les querelles i només la premsa del país va relatar que es tractaria de suposats abusos del cardenal a tres menors, actualment d’edats al voltant dels 40 anys, en una piscina pública. Pel que fa al suposat encobriment, en els quatre interrogatoris realitzats per la Royal Commission a través de videoconferències, Pell va admetre, davant diversos casos concrets sobre els quals era preguntat, que «amb l’experiència de 40 anys després, hauria hagut de fer més».

Com havia succeït a Irlanda, Bèlgica, els EUA i altres països, Pell s’havia limitat a canviar de parròquia els sacerdots acusats i quan es tractava de col·legis religiosos dels quals l’informaven que algun sacerdot «es comporta malament», ho comunicava als responsables del centre, sense seguir després els casos. Com el del capellà Gerald Ridsdale, acusat i condemnat per abusar de més de 54 nens, en un país on les comissions oficials han registrat al voltant d’un 7% de capellans pederastes en aquells anys.

CRISI INÈDITA

La notícia obre una crisi inèdita al Vaticà. El processament de Pell no només afecta la instància econòmica més alta de la institució, sinó també les reformes radicals del Vaticà, que nou cardenals –Pell entre ells– estan elaborant juntament amb el papa Francesc des de fa tres anys. Paral·lelament, el comunicat oficial del Vaticà i la solemnitat d’una roda de premsa són interpretats com a proves que Francesc segueix aplicant tolerància zero, sense importar-li de qui es tracti, i encara que, com en aquest cas, sigui un estret col·laborador.

El juliol passat, de tornada d’un viatge a Polònia, el Papa va respondre sobre el cas de Pell, afirmant que «no s’ha de jutjar abans que la justícia» i que «no seria bo si jo emetés un judici a favor o en contra del cardenal Pell, perquè jutjaria amb antelació». Va tancar el tema afirmant: «Quan la justícia hagi parlat, parlaré jo».

El mateix Pell, i successivament un comunicat oficial del Vaticà, van informar ahir que el Papa havia concedit al cardenal un «període de permís per poder-se defensar». Durant la seva absència, «la Secretaria per a l’Economia seguirà desenvolupant les seves tasques institucionals (...) per als assumptes ordinaris, tret que [el Papa] decideixi en un altre sentit». Cosa que probablement haurà de fer, ja que els processos solen ser llargs i els ministeris requereixen una direcció permanent. L’excedència del cardenal ha sigut decidida conjuntament amb el Papa, segons va informar Pell, que va agrair a Jorge Bergoglio «el permís per tornar a Austràlia».

El purpurat viatjarà a Sydney per etapes, a causa del seu delicat estat de salut, i el 18 de juliol compareixerà davant els jutges. «He sigut sempre coherent i clar en el meu rebuig total d’aquestes acusacions, que reforcen la meva determinació, de manera que el tribunal m’ofereix la possibilitat de defensar el meu nom i tornar a la meva feina a Roma», va dir Pell. No obstant, des d’ahir, festa de Sant Pere i Sant Pau, patrons de Roma, Pell no participa en cap acte oficial vaticà. 

Un 'cangur' al Vaticà

Li diuen 'el Cangur' perquè és australià i segueix sempre endavant. Com des d’ahir, quan el van despertar per informar-lo que la policia de Victoria (Austràlia) el buscava per processar-lo. Malgrat la seva precària salut, va dir que hi aniria, es defensaria i tornaria a Roma.

En mesos passats, es va allotjar almenys quatre nits en un hotel de Roma, des d’on va respondre per videoconferència els investigadors i va rebre un grup de víctimes d’abusos. En la seva diòcesi australiana va crear un protocol pioner contra la pederàstia, encara que la premsa el va titllar de garrepa: les indemnitzacions tenien un límit màxim de 50.000 dòlars australians. El contrari, com va escriure el setmanari 'L’Espresso', dels 501.000 euros gastats per posar en marxa la flamant Secretaria Econòmica, creada per Francesc per aprovar i supervisar les despeses vaticanes.

Els electors del conclave del 2013 van demanar reformes amb urgència. Però el nomenament de l’«estranger» Pell el 2014 va caure com un cop de puny als monsenyors italians, que, des del 1929, havien fet i desfet en les finances de la cúpula catòlica.

Joan Pau II, pel mateix suposat delicte, «va encobrir» el cardenal de Viena, Hans Wilhelm Groër, però el va obligar a dimitir i el va tancar en un convent. 

0 Comentaris
cargando