EL DEBAT PEDAGÒGIC

¿Els nens i adolescents d'avui viuen sobreestimulats l'estiu ?

«Les expectatives dels pares sobre l'anglès o el progrés en un esport pot desmotivar-los», adverteix un expert

2
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES / BARCELONA

Gairebé tres mesos de vacances donen moltíssim joc. Però davant el desig de molts pares de treure partit de cada activitat estival per millorar o incrementar el currículum dels seus fills, psicòlegs i pedagogs accentuen el necessari equilibri entre descans i estimulació dels menors. «L'estiu és temps de descans i desconnexió, temps de compartir més amb la família i de canviar els ritmes», expressa Susana Escardibul, pedagoga de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai). «És clar que la majoria d'entitats com la nostra aporten un sentit pedagògic a les seves propostes d'experiències en colònies, campaments, rutes o casals d'estiu, però sempre prioritzant la llibertat dels participants per decidir realitzar-les, i que l'objectiu principal no sigui el valor educatiu, ni la mera conciliació familiar i laboral», puntualitza la pedagoga.

«El menor ha d'estar al centre de l'acció i les activitats han d'apuntar més a la seva creativitat, trencar amb l'espai habitual –lamentablement durant el curs passen moltes hores asseguts en el nostre rígid model escolar–; a l'estiu el contacte amb la naturalesa, el moviment, afavoreixen altres tipus d'aprenentatge no institucionalitzat, per exemple, la cooperació amb els altres nens i nenes», assenyala Escardibul. «I especialment per a tants nens en situació de més vulnerabilitat, la possibilitat de participar de campaments i altres activitats d'estiu és molt més positiu que quedar-se a casa», afegeix.

«Caldria saber per quin motiu alguns menors no volen fer res. Potser les expectatives dels seus pares sobre el seu avanç en anglès o la seva tecnificació en futbol, pot desmotivar-los», indica el coordinador dels centres d'esplai i socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu. «L'elecció de les activitats ha de donar-se en una màxima simbiosi i una escolta activa del que prefereix el menor», afegeix.

«La situació ideal és combinar nous aprenentatges amb habilitats socials, que són coses que jugant també es pot fer, perquè després de l'estimulació continuada del curs, la distracció, l'oci i la desconnexió del ritme del dia a dia, que ho passin bé, és molt necessari», precisa Elsa Martín, psicòloga clínica infantil i juvenil de l'Institut de Neurometria Aplicada (Innea).

Martín recomana aquesta combinació d'aprenentatges diferents durant el temps d'oci, «sobretot al juliol. A l'agost, hi hauria d'haver temps lliure per a tothom, unes setmanes per no fer res i descansar mentalment, i que s'aprofités per compartir més temps en família», diu.

MAI ES DEIXA D'APRENDRE

Notícies relacionades

«L'estiu forma part de l'aprenentatge, perquè sempre estem aprenent», sentencia l'escriptor, pedagog i mestre, ara jubilat, Jaume Cela. «El més important és que nens i nenes puguin anar sumant experiències diferents, i els esplais, que són un pilar fonamental en aquest gran desequilibri entre les vacances laborals dels pares i les vacances escolars, tan difícil de salvar perquè implica un compromís de tota la societat, ho fan molt bé, i amb una àmplia oferta», diu.

«Com més diferents siguin les experiències que visquin els menors, més riquesa els aportarà», apunta Cela, membre assessor del Consell Escolar de Catalunya. «Jo no condemno res, però qui es queda a casa sense apuntar-se a res a l'estiu, el més probable és que es quedi jugant a les maquinetes o mirant la tele», afirma. «Com tot en la vida és qüestió d'equilibri, i les experiències estivals permeten a més descobrir més de cada persona, per exemple les seves pors», apunta.