La crisi i l'estrès disparen els caps tòxics

Fa una dècada, el psicòleg, investigador i assagista Iñaki Piñuelva avisar que les empreses alberguen "una nova raça" de directius en una societat de “creixent amoralitat”, pressions i competitivitat. "Alpinistes organitzacionals, maquiavels a sou o narcisistes envejosos", com els va definir, que no dubten a utilitzar els mitjans necessaris per justificar el fi. Ho va argumentar a ‘Mi jefe es un psicópata (Por qué la gente normal se vuelve perversa al alcanzar el poder)’ i altres experts corroboren l'auge en aquestes línies. Els Gordon Gekko, aquell tauró de Wall Street recreat per Michael Douglas, i similars de menys rang són una espècie en expansió.

“Les relacions professionals en temps de crisi s'han deteriorat. Augmenten l'estrès, els trastorns i els desordres mentals, i amb això els caps tòxics”, constata la psicòloga Maite Sánchez-Mora, especialista en ‘coaching’. Aquesta mena de líders abusen del poder per “no tenir les competències necessàries per al càrrec, per una salut mental insuficient o per desajustos emocionals”, exposa. I campen al seu aire perquè, astuts com són, “se solen mostrar tirans amb l'equip i receptius i servicials amb la direcció”. 

Una equació perfecta que la psicòloga Montserrat Ribotconfirma en altres termes: “És difícil que els seus superiors els detectin perquè practiquen la tècnica de petó cap amunt, puntada de peu cap avall”. Aliens als principis ètics, sense empatia i molt segurs de si mateixos, afegeix Ribot, els resulta relativament fàcil escalar llocs de poder i són capaços de "fer qualsevol cosa per aconseguir els seus objectius”. Ells no van a consulta, però sí que ho fan les seves víctimes, que cursen quadros de gran ansietat i depressió. 

EL NAIXEMENT DELS TIRANS

El cap tòxic “es fa més que no neix”, aporta María José Poza, psicòloga i directora de Staff Consultants Recursos Humanos, que associa aquest perfil nociu a la “no existència de formacions sobre com manar els altres”. L'especialista detalla la construcció d'un jo tirà: "Un treballador brillant és ascendit i el primer que té és ¡por!, i la millor manera de dominar-la és utilitzant els galons que li han donat. El seu estil de comandament esdevé autoritari i nepotista. Al veure el ‘bon’ resultat que li dona basar-se a fer por als altres, li pot acabar agradant sentir-se poderós i dominador. Aquesta forma d'opressió és el que fa que aquell cap a qui han ascendit s'acabi convertint en cap tòxic per convicció simplista”. 

Rere la creació d'un líder hi ha un fort desig de destacar, perseguir la riquesa o controlar els altres, afegeix la psicòloga Júlia Pascual en un informe que destaca la prima línia que pot separar un líder talentós d'un de tòxic. “Els caps psicòpates altament funcionals són exitosos empresaris perquè no tenen cap remordiment per acomiadar personal, atribuir-se èxits d'altres, intentar destruir la competència... Però són un risc per a la salut dels empleats”. Creen ambients laborals on es respira nerviosisme i molta tensió, afirma la directora del Centro de Terapia Breve Estratégica de Barcelona.  

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Una investigació dirigida per Nathan Brookes de la Universitat de Bond, a Austràlia, va donar la veu d'alarma: un de cada cinc caps d'empresa (CEO) presenten trets psicopàtics, una proporció (21%) semblant a la que es troba entre les persones empresonades. En la població general es redueix a l'1%. “Les empreses haurien de donar més prioritat a la personalitat dels candidats a la feina que a les seves habilitats i qualificacions”, va concloure Brookes. 

APRENDRE A MANAR

Les organitzacions, destaca la psicòloga Poza, s'haurien de preocupar per “formar tots aquells que seran ascendits a càrrecs en ètica, honestedat, responsabilitat i sentit del comandament. Hi guanyaríem les empreses i les persones”. Però moltes companyies “només es preocupen pels resultats”, incideix Ribot, i toleren aquests caps perjudicials que creen “un clima de por, ràbia i frustració”.