EL DRAMA DE PORTUGAL

Instint fatal

Els experts troben similituds amb el foc de l'Alt Empordà del 2012 per la seva capacitat per superar infraestructures

La fugida de l'immoble és una reacció recurrent i equivocada entre la població davant l'acció devastadora de les flames

vvargas38968625 a fire fighting aircraft drops water over a fire outside the170619193523

vvargas38968625 a fire fighting aircraft drops water over a fire outside the170619193523 / Paulo Duarte

3
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

Una tempesta seca, d’aquelles en què és més fàcil que caigui un llamp que una gota de pluja. Aquest és l’origen a què apunten les autoritats portugueses per explicar l’infern que va arrasar els voltants de Coïmbra en forma de flames. Una tempesta que, a més a més de seca, va presentar totes les credencials per ser qualificada de perfecta. El terreny acumulava «sequera prolongada, temperatures molt elevades durant dies i intenses ratxes de vent», segons descriu l’enginyer forestal Guillem Argelich, per acabar de perfilar la sensació de pànic que va recórrer el cos dels que van viure el drama de prop. A molts, l’instint els va empènyer a sortir de l’avern que els acorralava, buscant a la carretera una escapatòria que va acabar resultant fatal.

Situacions d’horror a l’assistir a un front amenaçador que es propaga amb tanta exuberància que ni carreteres, ponts i altres infraestructures poden aturar-ne l’empenta implacable. Una escena dantesca que, malgrat tractar-se d’un cas tan inhabitual i que cada incendi té unes condicions orogràfiques i meteorològiques pròpies, recorden el tràgic foc que va aterrir l’Alt Empordà el 2012. Hi van morir dues persones que van abandonar el cotxe i es van llançar per un penya-segat al comprovar l’implacable pas de les flames, com explica un veterà comandament dels bombers.

«Recordo que després d’aquella tragèdia recomanàvem quedar-se dins el vehicle si estàs a una distància que quadrupliqui l’altura del bosc que t’envolta, i mira ara com han quedat els cotxes calcinats a Portugal; no hi ha regles d’or per a totes les situacions», relata la mateixa font. 

ESTRATÈGIA

Ni tan sols és infal·lible complir amb la coneguda necessitat d’alleugerir el dens sotabosc que s’acumula a Portugal, Espanya i a molts altres països europeus, i que a Catalunya arriba a «un percentatge de prop del 70% anual», segons calcula Argelich. No és garantia, però sí que evitaria en bona mesura els elevadíssims nivells de propagació d’un incendi que hi troba un valuós combustible al seu pas.

«Si a sobre la vegetació està molt seca, com sembla que era el cas, pot reforçar la potència de l’incendi, que crea el seu propi clima i pot tenir potencial fins i tot per saltar un llac», descriu Míriam Piqué, responsable del programa de gestió forestal multifuncional del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona.

 

PRUDÈNCIA

Totes les veus consultades exhibeixen una gran prudència davant l’escassa informació disponible sobre aquest incendi, en especial quan davant «les extremes condicions que comporta el canvi climàtic hi ha alguns focs amb comportaments excepcionals», destaca Piqué: «A partir de certes intensitats, cremen per irradiació, i es poden crear focus secundaris fins i tot a sis quilòmetres», detalla.

Argelich espera que el drama cessi aviat i que serveixi a Portugal i als països de la conca mediterrània per conscienciar-se que «no té sentit gastar-se tants diners en extinció i tan pocs en tasques de prevenció». «Malgrat tota la massa forestal portuguesa, és un país que importa grans quantitats de fusta, sobretot de les antigues colònies», exposa.

Notícies relacionades

Un desequilibri que no dista gaire del cas de Catalunya, on «ja queden molt llunyans els incendis del 1994 i 1998, amb més de 100.000 hectàrees cremades en global», però no així la situació heretada, explica Argelich. «Tots sabem que des del 1998 alguna cosa molt gran està esperant a cremar-se per falta de previsió», conclou.

Hi coincideix Antonio del Río, responsable de la UGT als bombers. «La falta de previsió s’acabarà notant tard o d’hora, amb un foc terrible, d’aquells que van arrasant d’un extrem a l’altre», es lamenta. I apunta a la necessitat de divulgar plans d’actuació perquè els ciutadans sàpiguen com reaccionar davant la fatalitat. Del Río recorda que davant el dubte, el confinament és una opció més adequada que fugir espantat, per més difícil que resulti aplacar l’instint. «Evitar immobles amb portes i finestres de fusta o altres combustibles, segellar-los bé i mirar de mantenir els marges amb el mínim possible de vegetació», detalla.