Almenys 61 morts i 62 ferits en un incendi forestal a Portugal

Una trampa mortal, una ratera sense escapatòria. La carretera secundària N-236 es va convertir dissabte en la ruta de l’infern a Portugal: 61 persones van resultar mortes i 62 van patir ferides de diversa consideració al quedar atrapades dins dels seus vehicles i envoltades per les flames d’un violent incendi forestal. El foc es va declarar al municipi de Pedrógão Grande, al centre del país, i va devorar tot el que va trobar al seu pas, alimentat pel fort vent. El drama, que ha commocionat mig món, va tenir un origen natural, una tempesta seca amb abundant aparell elèctric que es va declarar a la zona a primera hora de la tarda. 

Famílies senceres es van veure sorpreses i van quedar atrapades per les flames dins dels seus cotxes, desenes de carreteres van haver de ser tallades al trànsit, cases i arbres carbonitzats i veïns desallotjats de casa seva. Portugal es va llevar ahir en estat de xoc. La zona devastada, caracteritzada per la presència de poblets petits i dispersos i per enormes planes que travessen diverses carreteres nacionals (i una autovia), és una comarca de turons coberts per boscos d’eucaliptus i pi que han quedat ocults sota un mantell negre de dol.

 

HI POT HAVER MÉS MORTS 

L’abast dels danys encara és provisional. El primer ministre del país, el socialista António Costa, ja va avisar ahir que en les pròximes hores el nombre de morts i ferits es pot «lamentablement» incrementar. «Les previsions meteorològiques per a aquesta tarda [de diumenge] són idèntiques a les que van provocar el sinistre», va declarar. Costa va fer una crida a la població perquè segueixi fil per randa les instruccions de les autoritats, perquè «la situació encara no ha acabat» i el foc continua actiu. Les víctimes estan sent buscades «poble per poble», va assegurar.

Visiblement abatut, el president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, va comparèixer a la nit en una intervenció televisada en què va declarar tres dies de dol oficial i va instar els portuguesos a tractar de sobreposar-se a la tragèdia. «S’ha de seguir combatent el foc i s’ha de donar una resposta als supervivents, reallotjar-los i aconseguir-los compensacions», va dir. El mandatari també va destacar la impotència «que la tragèdia hagi tingut lloc, justament, en una zona rural del país, on viu una població envellida que és més difícil de contactar i de salvar».

Solament al tram de carretera entre els poblets de Figueiró dos Vinhos i Castanheira de Pera hi van morir més de 40 persones atrapades dins dels seus cotxes. «Van ser tot just unes fraccions de segon», relataven els supervivents. A més a més,  17 cossos van ser trobats a les cunetes i els voltants de la carretera. Al poblet de Pobrais, a l’oest de Pedrógão, ja en un altre flanc de l’incendi, van ser trobades mortes 11 víctimes més.

És tan gran l’envergadura del desastre –un incendi forestal que ja ha sigut declarat com el més mortífer que hi ha hagut en la història recent de Portugal–, que la Unió Europea (UE) ha activat el mecanisme comunitari de protecció civil per proporcionar ajuda al país lusità.

¿S’HAURIA POGUT EVITAR? 

Notícies relacionades

¿Què és una tempesta seca?

"Les flames picaven molt fort la camioneta"

El debat ara al país gira sobre quines opcions hi havia per haver evitat la tragèdia si no s’haguessin aplicat tantes retallades pressupostàries els últims anys. «¿Veieu el que passa per haver acabat amb els serveis forestals»?, preguntava Jorge Paiva, professor de la Universitat de Coïmbra, al diari Publico. «Aquesta tragèdia es deu a un conjunt de situacions atmosfèriques  imprevisibles, entre altres coses, perquè es van produir de nit, i això  va impedir la intervenció dels mitjans aeris per combatre el foc», reflexionava en el mateix diari Fernando Santos Pessoa, especialista en masses forestals. «¿Però algú garanteix que en la gran extensió i la ràpida propagació del foc no figuren també com a causa les condicions de neteja dels boscos? ¿Algú garanteix que la falta de neteja del sotabosc no va ser un barril de pólvora?», va afegir.

D’altres veus qüestionaven, en els diaris i les televisions portugueses, la velocitat amb què havien actuat els cossos de seguretat. «¿És possible que una població, els cossos de bombers, les forces policials o els responsables polítics habituats a bregar amb la devastació dels incendis forestals no poguessin predir el que ha passat? ¿Com és possible que s’hagin deixat poblets remots sense evacuar? ¿Per què no es va suspendre el trànsit a les carreteres de risc? ¿Per què no hi va haver ajuda d’altres corporacions de bombers?», són algunes de les preguntes que esperen resposta.