Quatre de cada cinc instituts públics catalans no tenen menjador escolar

Poc més d'un centenar d'instituts públics disposen de menjador escolar a Catalunya, i això significa que pràcticament el 80% d'aquests centres educatius, quatre de cada cinc, no ofereixen servei alimentari als alumnes d'entre 12 i 16 anys que hi estudien. La dada, facilitada per la Conselleria d'Ensenyament a la diputada del PSC Esther Niubó, posa de manifest que lluny que està la xarxa pública catalana de complir amb el mandat del Parlament que el curs 2017-2018 es recuperin els menjadors a tots els centres de secundària. "És alarmant que Ensenyament no estigui vetllant per la suficiència alimentària dels alumnes més vulnerables que van a aquests centres", lamenta Niubó.

L'absència de menjadors escolars a la secundària és especialment significativa als instituts que fan jornada intensiva ("horari singular" segons la terminologia que fa servir Ensenyament en la seva resposta parlamentària). En aquests casos, el percentatge de centres que disposen del servei és de només el 13%. "La jornada compactada és, de fet, l'argument que han utilitzat molts centres públics per suprimir el menjador, i amb això, de manera indirecta, ha passat a ser un servei pràcticament restringit als centres concertats, que segueixen amb l'horari convencional", subratlla la portaveu socialista a la comissió d'Educació del Parlament.

Davant aquesta realitat, denuncia Niubó, són centenars els estudiants catalans que perden el seu dret a disfrutar d'una beca de menjador al passar de primària a secundària "i es converteixen en nens de la clau, en menors que passen hores sols a casa, amb el que això suposa per a la igualtat d'oportunitats i per al control de possibles trastorns alimentaris".

LA INTERVENCIÓ DE LES OENAGÉS

En la mateixa resposta de la consellera Meritxell Ruiz al PSC, la Generalitat reconeix que als instituts que han incorporat la jornada intensiva i que no disposen del servei "es busquen solucions alternatives per als alumnes que per raons socioeconòmiques se'ls ha atorgat una ajuda individual de menjador". I cita, com a exemple, "els menjadors de centres educatius pròxims". La realitat és que, segons informació facilitada l'abril passat per la mateixa conselleria a aquest diari, només un 1,5% dels estudiants d'ESO són beneficiaris aquest curs d'una beca de menjador.

Per a la resta d'alumnes amb necessitats alimentàries, són les entitats socials i en alguns casos els directors dels mateixos instituts els que han buscat solucions pel seu compte, al marge de l'Administració. En alguns casos, s'ha optat per derivar aquests adolescents cap a menjadors socials; en altres, per habilitar, amb recursos privats, un espai alimentari a les instal·lacions del centre educatiu.

NOU DECRET DE MENJADORS

Tot i el mandat del Parlament, el decret que està redactant Ensenyament per regular la gestió i el funcionament dels menjadors escolars a Catalunya no preveu l’obligatorietat d’aquest servei als centres educatius que fan jornada intensiva, segons va revelar la setmana passada la federació d’associacions de pares d’alumnes de Catalunya (Fapac). El departament que dirigeix Meritxell Ruiz considera, en paraules d’una portaveu, que «cada centre educatiu podrà adoptar les mesures que en aquest sentit consideri necessàries», cosa que dona via lliure perquè cada director –o el consell escolar del centre– decideixi segons la seva conveniència o els seus interessos.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

«Encara som a temps de rectificar o esmenar aspectes com aquest», afirma, en aquest sentit, la diputada Niubó. «Entitats com la Federació de Municipis de Catalunya, en què estan representats molts alcaldes del PSC, poden intervenir en el procés de negociació del decret perquè es reverteixi la situació», indica.

De la informació facilitada per la conselleria es desprèn que hi ha comarques senceres sense un sol institut públic amb un menjador obert. És el cas de les de muntanya (Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Cerdanya i Berguedà), territoris on els alumnes de petits municipis s’han de desplaçar a localitats més grans per anar a classe, però també de l’Alt Empordà i el Gironès, el Baix Penedès i l’Alt Camp, el Segrià i la Noguera, entre altres. En aquests casos, els alumnes que s’han de desplaçar tindrien dret, per llei, a una beca de menjador, però al no existir el servei no la reben. A tot Catalunya, hi ha 1.355 beneficiaris de les ajudes obligatòries en l’escola pública i 872 en la concertada.