La carretera de la mort

Centenars de ciclistes van escortar dimarts passat un cotxe fúnebre fins al cementiri de Senija (Alacant). Acomiadaven un company que el diumenge anterior va ser atropellat per un conductor que va donar positiu en el test de drogues. L’escena, el trist pilot fúnebre, era calcada de les que es van viure unes setmanes abans a la veïna Xàbia durant l’enterrament dels tres ciclistes a qui va atropellar una conductora que va donar positiu en alcohol i drogues. Els dos pobles, gairebé en la línia divisòria entre Alacant i València, estan separats per 18 quilòmetres, encara que la distància que hi ha entre el lloc dels dos accidents és molt menor, a penes cinc quilòmetres. Poc espai per a la casualitat.

    

Els dos sinistres es van produir a la fatídica N-332, al terme municipal d’Oliva, ja a València, i tristament van ratificar les últimes dades sobre aquesta carretera. En una recent resposta parlamentària, el Govern va confirmar que aquesta carretera nacional, en el tram que connecta València i Alacant, és la via estatal que més accidents amb ciclistes involucrats va registrar en el trienni 2014-2016. Un total de 50. Aquest any no sembla que hagi de cedir aquest macabre primer lloc. Quatre dels 21 ciclistes que han mort atropellats el 2017 a Espanya (tres més que el 2016 a aquestes altures de l’any) ho han sigut entre els quilòmetres 205 i 210 d’aquesta N-332, un diumenge al matí, provocats per dos conductors joves que tornaven de festa.

Trànsit, discos i ciclistes

Es tracta d’una via amb alta densitat de trànsit, en part perquè segueix sense liberalitzar-se la paral·lela AP-7. La reconversió d’aquesta autopista de peatge en autovia és una vella reivindicació de les poblacions veïnes per pacificar el trànsit. Però, a més, és una zona clàssica per sortir de festa, amb desenes de discoteques i xiringuitos disseminats per tot aquest tram de costa, al mateix temps que és una zona de llarga tradició ciclista. De fet, molts equips professionals, espanyols i estrangers, fan allà les seves pretemporades. Bon clima, possibilitat de fer tirades llargues i de tenir rampes costerudes a pocs quilòmetres. Per això la Vuelta a Espanya sol fer parada per aquestes carreteres.

    

Carol Escolano, veïna de Gandia i ciclista habitual, confirma que es tracta d’un tram que reuneix tots els condicionants perquè hi hagi accidents i que, al mateix temps, és molt difícil d’evitar per a qualsevol aficionat de la zona que faci rutes de prop de cent quilòmetres. «Fas aquest tram amb els dits creuats i pensant ‘ho farem tot perfecte i a veure si a més tenim sort i no ens passa res’».

    

I apunta dues inesperades variables més en el tram dels últims accidents. «A més a més, hi ha les senyoretes que es posen a oferir els seus serveis [prostitutes] envaint els vorals, i els que es posen a vendre taronges o melons», assenyala. No només no hi ha suficients controls sinó que es fan els ulls grossos amb aquests col·lectius que dificulten encara més la circulació, denuncia. «Quan no respecten el metre i mig de separació per avançar, és una sensació de vulnerabilitat total, sents que et mouen la bici», descriu.

Mesures urgents

Dilluns hi va haver un cinquè mort a la N-332, encara que en circumstàncies diferents, ja que anava en bici de passeig i va ser atropellat després de fer, aparentment, un gir no autoritzat. Aquesta setmana s’han succeït les reunions. A Madrid, a Oliva i a València s’han assegut la DGT, la Delegació de Govern, els ajuntaments de la zona, la Generalitat i la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana. Amadeo Olmos, el seu president, admet que estan espantats. «Ara em poso en la pell d’un pare que vegi que els seus fills van a entrenar-se i em faria por», afirma.

    

Des de la federació aporten una bateria de mesures. Algunes ja recurrents, com senyals que recordin que la distància mínima per avançar és d’1,5 metres, una assignatura de seguretat viària als instituts, més controls d’alcoholèmia i drogues i «més presència policial perquè, quan els veus, aixeques el peu». Juan Carlos Moragues, delegat del Govern, va anunciar un pla conjunt de la Guàrdia Civil i les policies locals, que rebran equips per realitzar controls i que comptaran amb un radar mòbil.

    

«Hi haurà un sobreesforç i s’intensificaran els controls per actuar en aquells punts més conflictius i els llocs pròxims a zones d’oci on es consumeix alcohol», va assenyalar Moragues, que va apuntar especialment al fatídic accés sud a Oliva. Però els ciclistes proposen altres mesures de més calat. «S’ha de reduir al zero per cent la taxa permesa d’alcohol», diu Olmos. «Les multes haurien de ser més severes. Al que li retiren el carnet, va sense carnet, com va passar amb la noia de Gandia, però si li haguessin fet pagar 4.000 euros s’ho hauria pensat millor», apunta.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

    

I la més innovadora: exportar el mètode de la lluita contra el dopatge del ciclisme. «Quan un ciclista dona positiu sap que qualsevol dia poden anar a casa seva a fer-li un control i que si torna a donar positiu ja no pot competir més. Als conductors que hagin donat positiu se’ls podrien fer controls periòdics, que sabessin que estan en una llista i que qualsevol dia se’ls en pot fer un altre», apunta. I si es repeteix el positiu, no deixar-los competir més a les carreteres.