SEGURETAT VIÀRIA

Els ferits en accident de bici s'han doblat des del 2010

Des del 2006 han perdut la vida gairebé 550 ciclistes a la carretera, un cada setmana

Els afectats admeten que circulen amb por i exigeixen més duresa "perquè matar no surti tan barat"

 

  / CARLOS MONTAÑÉS

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al Toni li encanta el ciclisme. Es mou per la ciutat en una bicicleta plegable i sol escapar-se amb la de muntanya quan la logística familiar l'hi permet. Fa uns mesos li va comentar a la seva dona que volia comprar-se una bici de carretera per sortir els dissabtes al matí amb un grup d'amics. Ella no l'hi va prohibir, però sí que li va fer veure que li semblava molt perillós, que encara que vigilés molt, qualsevol conductor despistat o amb una copa de més el podia envestir. En definitiva, que quan sortís de casa amb el seu ‘mallot’, ella es quedaria amb l'ai al cor. El Toni s'ho va pensar i va descartar la idea; molt a pesar seu. Aquesta història real reflecteix una por que no hauria de ser. És el que passa quan als informatius sovintegen les notícies sobre atropellaments mortals. Des del gener, a la carretera ja hi ha hagut 21 ciclistes morts. Si es mira més enllà, el cangueli augmenta: des del 2010 fins al 2015 es va multiplicar per dos la xifra de ciclistes ferits

Segons dades de la Direcció General de Trànsit, el nombre de bicis implicades en accidents també s'ha doblat el primer lustre de la dècada actual (les dades del 2016 encara s'estan cuinant). Mentre que el 2010 eren 3.606 les bicis involucrades en un accident, el 2015 en van ser 7.186. Pel que fa als ferits, s'ha passat de 3.429 a 6.925. Si s'agafen com a referència només els ferits en via interurbana, tant si van ser hospitalitzats com si no, el creixement ha sigut del 86% (de 1.139 el 2010 a 2.125 el 2015). En canvi, la xifra de morts s'ha mantingut més o menys estable. Encara que el nombre total de ciclistes morts a la carretera dels últims set anys convida a la reflexió: 340. Si s'augmenta a l'última dècada, des del 2006 han perdut la vida 548 ciclistes en via interurbana, un cada setmana. És just assenyalar, no obstant, que s'està lluny de les xifres de principis de segle passat. El 2001 i el 2002 es van deixar la vida a l'asfalt 156 persones que anaven en bici. 

LOTERIA A L'ASFALT

“És clar que sortim més acollonits, perquè és una autèntica loteria. Algun fa el boig o no en té ni idea, però la majoria ens posem el casc, seguim les normes, senyalitzem les nostres maniobres. Però si el cotxe segueix sense deixar el metre i mig mínim de distància a l'avançar-nos, tingues per segur que seguirem morint o fent-nos mal. Encara que això sí: no pensem renunciar al ciclisme de carretera”. L'Artur pedaleja a l'altura de Vilassar per la N-2, una de les artèries catalanes en què és més fàcil trobar grups de bicis a primera hora del matí. En aquesta via es disputen moltes carreres ciclistes, per la seva ubicació, les vistes i el traçat, pla i escassament serpentejant. Aquest home, de 45 anys, ha sortit sol. Treballa de comercial en una empresa de congelats i pedaleja a la carretera des dels 30, quan la seva nòvia -avui és la seva dona- li va regalar una preciosa bici italiana que encara conserva. “Sempre em diu que si l'hagués de comprar avui, no ho faria”, admet l'Artur. 

Albert Garcia és el coordinador de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta. Demana no parlar només de conductors borratxos, perquè aquests ja els dona per perduts. Ho diu perquè els ebris són només una minoria entre “una immensa majoria que no coneix els drets de la bicicleta a la carretera i que no respecta el metre i mig mínim”. Per això no li veu sentit a la campanya que anima els ciclistes a sortir més tard de les nou del matí, quan se suposa que els conductors beguts i drogats ja estan a casa dormint. "Si no són els borratxos, seran els 'domingueros'. Respectar el ciclista o témer per la seva seguretat encara no és a l'imaginari col·lectiu dels conductors".

BOTIGUES SENSE CRISI

A tot això hi ha contribuït l'evident augment del nombre de ciclistes de carretera. Un dels indicadors per demostrar aquesta tesi, més enllà de l'observació, és la venda de bicis. El 2013 sortien de les botigues 1.034.364 unitats. L'any passat van ser 1.115.034, un increment del 7,8%.  

Notícies relacionades

Garcia és conscient del pànic que estan generant la quantitat i la gravetat dels accidents registrats en els últims mesos. "És clar que hi ha por. Està passant que molta gent que feia bici ja no s'atreveix. I pel que fa als joves, ¿quin pare o mare deixa que el seu fill vagi a pedalejar per una carretera nacional?". 

Garcia també denuncia la reforma del Codi Penal impulsada pel PP que "despenalitza els atropellaments i que facilita que matar un ciclista a la carretera surti barat". El cas més conegut és el d'Óscar Bautista, ciclista que va morir a l'acte després de ser atropellat per un camió l'octubre del 2013. El conductor no va pagar multa, ni va anar a la presó ni li van retirar punts del carnet. La seva 'badada' va ser considerada "imprudència lleu" i la causa va ser arxivada. "Mentre matar un ciclista no surti car, ho tenim fotut...".