Parleu amb casa vostra

La domòtica reviu amb els nous assistents domèstics i les 'apps' del mòbil

Apple, Google i Amazon converteixen la vivenda en el seu nou camp de batalla

 

  / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

La domòtica està vivint un canvi radical amb l’aparició de dispositius connectats a internet i més senzills d’instal·lar per a l’usuari particular, impulsats per companyies expertes en el gran consum. Les apps de control domèstic, però sobretot els nous assistents que es controlen per veu d’Apple, Google i Amazon, obren noves opcions que permeten automatitzar la casa sense haver de desplegar cables ni dedicar gaires diners per millorar l’eficiència energètica d’una vivenda, gestionar-ne els electrodomèstics  o millorar-ne la seguretat.

Són mostres de la futura «vivenda connectada» o «smart home», una mena de domòtica light basada en connexions wifi que els professionals del sector distingeixen de la domòtica tradicional (que utilitza el cable de fibra òptica o la radiofreqüència per connectar tots els aparells de l’habitatge) i de la immòtica (la que inclou tot l’edifici, normalment oficines i indústries). «Són molt positius perquè estan fent que la gent s’interessi per l’automatització i deixin de considerar la domòtica com una cosa únicament per a rics», afirma Meritxell Esquius, responsable de màrqueting de l’empresa Loxone, una multinacional del sector.

Aquesta nova tecnologia fusiona el pur control remot amb l’ús massiu de dades (big data), el reconeixement de llenguatge i processament de la parla, i l’aprenentatge automatitzat (machine learning) per crear un escenari en el qual les màquines aprenen dels hàbits dels usuaris i que els més pessimistes comparen amb un nou HAL 9000, la intel·ligència artificial que modificava la vida dels tripulants de la nau espacial de 2001: Una odisea espacial, la novel·la que va escriure Arthur C. Clarke el 1968.

NEST, EL PIONER

Un dels primers aparells va ser el 2011 el termòstat Nest, un invent d’un parell d’exenginyers d’Apple, entre ells el pare de l’iPod Tony Fadell, que gestiona els consums domèstics de calefacció a través de sensors (per controlar presència i temperatures) per crear patrons de comportament a partir de les dades de tots els seus usuaris i la informació de les companyies amb l’objectiu d’estalviar energia. Al termòstat, que és un centre de control amb un disseny molt minimalista, s’hi han anat afegint càmeres de vigilància i detector de fums, tot gestionat també des d’una app. Nest va ser comprada per Google un any després i ha sigut el germen de Google Home i tota la seva nova divisió de productes.

Els productes es poden trobar  en botigues i a internet i no només en mans dels instal·ladors

«Aquest habitatge connectat està més a la vora de la internet de les coses (IOT) i fa més difusa la frontera amb la domòtica. També suposa que els productes ja no els venguin només els instal·ladors i integradors sinó que es trobin en botigues convencionals o a internet, i se’ls pugui configurar cadascú», explica Jordi Sabater, de l’Associació Espanyola de Domòtica i Immòtica (Cedom), que agrupa fabricants locals de dispositius.

En aquest sentit, molts manetes electrònics i makers han desenvolupat kits domèstics amb Rasperry Pi, plaques Arduino i sensors per a controls domèstics i d’horts urbans.

LA PANTALLA MÉS FAMILIAR

Els smartphones van obrir la veda per simplificar els desenvolupaments. «Des que es van popularitzar, l’interès per la domòtica s’ha disparat. La gent se sent més còmoda amb un dispositiu que ja controla, com ara el mòbil, que no pas amb una pantalla en una paret», apunta Ignasi de Ros, director del màster en Automàtica, Domòtica i Robòtica de La Salle-URL, l’únic a Catalunya dedicat a aquesta especialitat.

«A més a més, el fabricant tradicional de domòtica procedeix del món industrial on els canvis són molt lents i es trigava molt a treure coses noves. En canvi, companyies com Google, Apple i Amazon, amb una cultura de la innovació molt gran, treuen productes nous cada any. Si et compres un sistema extern el pots anar canviant sovint, però un sistema integrat, no. I la gent es canvia de mòbil cada any, però de casa no», afegeix.

Els últims són els altaveus que no només reprodueixen la música del mòbil sinó que, connectats a internet, funcionen com a assistents virtuals capaços d’apuntar o portar a terme coses i controlen aparells amb la veu. Són el Homepod d’Apple, els Echo d’Amazon, el Google Home i Samsung prepara també el seu amb el seu assistent de veu Bixby. Cap d’ells de moment ha arribat oficialment a Espanya, tot i que el desembarcament s’espera aviat.

«Són com llaminadures que fan la funció de controlar dispositius però no sistemes domòtics. L’aparició al mercat ens va bé a tots perquè ni Google ni Apple es dedicaran a instal·lar res», afirma Albert López, arquitecte a l’empresa de domòtica Somfy.

PREUS MÉS BARATS

Segons els instal·ladors, els costos es poden reduir fins a un 80% i dels 80-100 euros per metre quadrat de la instal·lació domòtica en una casa s’ha passat a uns 12-15 euros per metre quadrat actuals. Però aquests preus són només orientatius i hi ha empreses que els doblen.

La falta d'estàndards unificats La falta d'estàndards unificats obligarà els usuaris a decidir-se per un sistema o un altre

Però ni Google ni Apple ni Amazon han resolt el principal problema de la indústria domòtica: l’absència de protocols unificats que simplifiquin les instal·lacions i permetin anar afegint productes de diferents fabricants. És més, han afegit incertesa i han vinculat les solucions als sistemes operatius mòbils, tot i que Google té app per al seu Home a l’iPhone.

INTEGRACIÓ

El protocol més estès a Europa i la Xina és KNX, amb versions cablejades i sense fil, que els seus partidaris defensen argumentant que gasta menys, és més ràpid que el wifi i que amb programació a mida i passarel·les integren nous aparells d’altres sistemes. En aquests casos es pot aprofitar fins i tot el comandament a distància dels equips de so per incloure el control de les persianes, explica Esquius.

Google, Amazon i Apple, en canvi, certifiquen cadascun als seus proveïdors i pocs funcionen per a més d’un. Les bombetes Hue de Philips, que utilitza el protocol sense fil Zigbee, són dels pocs aparells que funcionen amb tots els fabricants. La gamma Nest únicament funciona amb Google Home i el HomeKit d’Apple (que té Siri com a base) utilitza els termòstats i càmeres de la francesa Netatmo, bastant semblants a Nest.

Notícies relacionades

Fins i tot Ikea, que va llançar el març passat bombetes regulables a través d’apps, també utilitza una solució i una app pròpia. «Guanyarà la partida el que tingui més possibilitats d’integrar aparells diferents», afegeix López. 

El control de les dades

També s'han fet assajos i proves de vulnerabilitats en diversos congressos de seguretat informàtica. Això fa que les empreses de domòtica més tradicionals hagin convertit la privacitat en un argument de venda, amb dispositius que emmagatzemen les dades de l'usuari en servidors domèstics sense que es copiïn en altres d'externs. El mòbil permet, però, un accés remot i per tant ‘hackejable’.