Anar al contingut

Una pràctica en auge

'Mindfulness', de les aules a les empreses

El programa Escoles Despertes porta l'atenció plena a col·legis públics de Nou Barris i Sant Martí

Ferrocarrils de la Generalitat i els col·legis de l'Escola Pia apliquen amb èxit la tècnica per al benestar mental

Imma Fernández

zentauroepp38387014 mindfulness170601212806

JULIO CARBO

Fan segon de primària a l’Institut Escola Turó de Roquetes, un col·legi d’alta complexitat al qual, subratlla la cap d’estudis, Carol Gea, els alumnes arriben amb la motxilla molt carregada de casa. Des de fa un parell de mesos, el mindfulness alleugereix aquest pes. Els petits, de 7 i 8 anys, després de l’excitació del pati, viatgen al «món de Tranquil·làndia». Ho expliquen així: «Després d’haver jugat, tots estem molt nerviosos i aquí ens tranquil·litzem, trobem la calma. Tenim una campana especial i, quan sona, tanquem els ulls, respirem...», resumeix l’eixerit Christian. «Un dia –continua– em vaig quedar mirant un plàtan molt estona, l’assaboria a poc a poc. Menjar conscient».

Tranquil·làndia forma part del projecte Escoles Despertes, dirigit per Pilar Aguilera, de Mindfulness Aplicat a l’Educació, implantat des del 2014 a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona. L’èxit del programa ha portat el Consorci d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona a introduir-lo a les escoles públiques del districte de Nou Barris, un dels barris amb més risc d’exclusió, recorda Aguilera, i de Sant Martí com un projecte pilot d’innovació. És un pas més en l’auge d’aquesta pràctica que va expandint-se per empreses i institucions (com el Parlament de Londres). L’atenció plena guanya adeptes en aquesta societat tan nerviosa i individualista. 

INSTITUCIONS

«En l’última dècada s’han fet nombrosos estudis que avalen l’eficàcia del mindfulness en la salut, l’educació i l’empresa. Cada vegada més institucions públiques el financen en centres mèdics, educatius i organitzacions», informa Aguilera i ho confirmen Sylvia Comas i Andrés Martín Asuero, fundadors de l’Institut esMindfulness i instructors del mètode MBSR creat per Jon Kat-Zinn, que han portat a companyies com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). 

Oriol Juncadella, director d’operacions a FGC, primer sistema de transport que ha proposat la tècnica als seus maquinistes (de forma voluntària), en confirma els beneficis. «La feina dels conductors demana la màxima atenció, però al ser molt repetitiva hi ha múltiples causes de distracció. Després dels cursos, es van constatar canvis molt positius tant a nivell d’efectivitat laboral com en la vida personal», acredita. 

Als cursos d’Escoles Despertes, inspirats en les ensenyances de Thich Nhat Hanh, hi assisteixen milers d’educadors per «aprendre a viure desperts i amb entusiasme per afrontar les creixents demandes de l’educació en aquesta societat tan accelerada», exposa Aguilera. Després d’un primer nivell en què el professorat ha interioritzat la pràctica, aquesta s’aplica a l’alumnat. «El lema de la nostra iniciativa és: els educadors feliços canvien el món. Quan els nens practiquen la plena consciència, estan més atents, més relaxats, se senten més feliços, aprenen a gestionar les emocions amb més harmonia, i la classe es converteix en una família, un espai de confiança i seguretat», afegeix

EDUCADORS FELIÇOS

A l’Escola Turó de Roquetes, la professora Maria fa sonar la campana. Els petits baixen les parpelles en silenci asseguts en una rotllana a terra i ella els guia: «Enviar els millors desitjos a la família. Respirar alegria i donar les gràcies». Un altre repic i els nens obren els ulls i comparteixen l’experiència. «Quan sento la campana penso en la meva família i em tranquil·litzo», assegura l’Emerson. «Jo he pensat en el meu avi, que ja no hi és», aporta l’Alan. El nen s’emociona. Es posa a plorar i els companys que el franquegen li acaricien l’esquena. Una nena l’acompanya al lavabo a eixugar-se les llàgrimes.

L’activitat preferida d’aquests escolars és fer pizzes, encara que no siguin comestibles. Per parelles es fan fregues a l’esquena mentre la professora relata l’elaboració de les pizzes. Els nens modelen la simulada massa sobre el company i hi van afegint ingredients amb copets. 

El clima bondadós que es genera, destaca Aguilera, és la millor arma contra l’assetjament i la violència. «Els altres deixen de convertir-se en amenaça i la pau es va instaurant a l’escola. Quan els nens aprenen a reconèixer les seves emocions i a gestionar les seves dificultats, ja no tenen tanta necessitat d’alliberar l’ira o la por». Carol Gea, cap d’estudis, corrobora que en tan sols un mes ja han advertit «millores», que també han notat els pares. Als escolars de Roquetes se’ls veu feliços a Tranquil·làndia. 

L’EXPERIÈNCIA A L’ESCOLA PIA

Els centres de l’Escola Pia ja fa un lustre que van introduir la gestió de les emocions i el mindfulness entre les activitats lectives. També s’han fet tallers amb les famílies, informa Mercè León, cap de projectes d’infantil i primària de l’Escola Pia Granollers. «L’objectiu és que aprenguin a saber ser persona; a gestionar els conflictes i millorar l’empatia, la tolerància, l’autonomia i la convivència en aquesta societat multiindividualista». 

Les tècniques del programa TREVA (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula), afegeix la docent, fa que nens habituats a la pressa cultivin la reflexió. Centrar l’atenció en una flor durant 15 minuts; tancar els ulls i sentir com la respiració entra i surt per les fosses nasals; assaborir una galeta durant ¡30 minuts! són alguns dels rituals que milloren les aules. «Al principi als nous nens els costa tancar els ulls. Després van aprenent a prendre consciència de com estan, de les seves sensacions», observa León. Els accelerats natius digitals no es paren en les coses que els envolten ni en els altres. «En aquest món hiperestimulat són molt dispersos, els costa centrar-se». 

A l’Escola Pia de Sarrià, els nens de 3 i 4 anys ja comencen a adquirir uns hàbits que els fan ser «menys impulsius i més respectuosos, i que els serviran per a tota la vida», valora Susana Carcasona, tutora de P4. Fan exercicis de cinesiologia, visualització, relaxació... al començar la jornada. «Així estan més centrats i receptius a classe». Això sí, al seu ritme. «Hi ha nens que al principi no es deixen tocar, i s’ha de respectar, mai forçar-los».  

HABILITATS COGNITIVES

Luis López González, director del programa TREVA a l’ICE (UB), defineix la tècnica de moda com un «estat de la ment que observa el present amb una gran atenció i acceptació amable». Al seu llibre Meditación para niños, detalla exercicis senzills per «desenvolupar les competències emocionals i les habilitats cognitives, en la relació amb un mateix  i amb els altres».

Parla dels nou «amics de l’interior» (atenció, relaxació, consciència corporal...) que ajudaran els nens i proposa practicar habilitats com enfocar la mirada en un punt i obrir el camp de visió fins a la perifèria al màxim. «Deia un optometrista famós que Messi és tan bo perquè té una mirada perifèrica excepcional que li permet veure tot el camp», cita. L’expert avisa de la complexitat de jugar en el present, «l’únic escenari d’allò que anomenem felicitat». «El mindfulness no és màgia, requereix pràctica», postil·la. 

0 Comentaris
cargando