POLÈMICA CONTRA ELS GAIS

L'increïble bisbe mutant

Francesc Xavier Novell arma un sagramental al vincular l'homosexualitat amb l'absència de la figura paterna "viril"

La polèmica envolta aquest jove eclesiàstic a qui alguns acusen d'ambiciós i altres de voluble

zentauroepp25954953 15 02 2012   17 14 h     el bisbe de solsona s abaixa el sou170523084827

zentauroepp25954953 15 02 2012 17 14 h el bisbe de solsona s abaixa el sou170523084827

3
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

Francesc Xavier Novell va ser en el seu dia el bisbe més jove d’Espanya, d’edat però no d’idees. I des d’aleshores ha aconseguit en més d’una ocasió convertir la minúscula diòcesi de Solsona en una caixa de reverberació mediàtica. L’última andanada va ser la seva al·locució dominical del 21 de maig passat, quan va sorprendre amb aquesta lacerant intervenció: «Jo em pregunto si el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda a que “en la cultura occidental, la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, esvaïda. Fins i tot la virilitat semblaria qüestionada”?».

Els col·lectius en defensa de la llibertat sexual i dels drets dels homosexuals no van tenir en compte la formalitat retòrica de la pregunta ni van donar credibilitat al verb condicional. Van demanar ràpidament la seva reprovació, entre altres coses perquè ja el tenien en el punt de mira. L’abril del 2012 va sortir en defensa del bisbe d’Alcalá, el tridentí Reig Pla, que va identificar l’homosexualitat amb la prostitució en el sermó d’una missa retransmesa per la televisió pública. Després de l’escàndol d’ara, Novell ha guardat silenci.

Diumenge passat va sortir escortat pels Mossos de la missa a Tàrrega. I dimecres l’Ajuntament de Cervera el va declarar persona no grata. Curiosament amb els vots a favor del PDECat i la CUP i en contra d’Esquerra. Finalment dijous, Novell va fer pública una nota que els seus companys bisbes volien com a rectificació en tota regla però en què es va limitar a demanar disculpes a les persones que es podien haver sentir «dolgudes» amb les seves paraules sobre els homosexuals.

Després de citar la crida del papa Francesc a respectar totes les persones, reivindicava el dret dels bisbes a explicar la doctrina catòlica davant dels partidaris de la «ideologia del gènere». Tossut que tossut.

¿Per què aquest jove bisbe es fica en tants vespers? Les versions del seu entorn són diverses. L’estereotip el pinta com un ultraconservador que ha buscat des del primer moment fer carrera. La seva edat li permet somiar amb qualsevol destí en una gran diòcesi: des de Barcelona o Tarragona fins al coprincipat d’Andorra. «No és un calculador», diu un bon amic seu. Més aviat tot el contrari. Diuen que li costa anticipar les conseqüències dels seus actes i que rarament atén les advertències dels seus col·laboradors. D’altres fonts eclesials consideren que el problema de Novell és que és massa voluble.

En el tema de la independència de Catalunya ha protagonitzat polèmiques contradictòries. El 2013, va prohibir als capellans de Solsona que toquessin les campanes per la Via Catalana a la Diada. Mentre que el 2014 va fer una crida als feligresos a votar en la consulta del 9-N per decidir el futur de Catalunya.

Aquesta mena de tombarelles són les que serveixen per alimentar la seva imatge d’ambiciós disposat a fer que parlin d’ell encara que aparentment sigui malament com va passar quan va deixar entrar a casa seva Albert Om amb les càmeres de TV-3. Els seus defensors atribueixen aquest mena de tossuderies a una clarividència que li fa sostenir les seves aparents contradiccions. El cert és que Novell ha fet diversos girs dramàtics en la seva biografia. Va patir una sobtada conversió en la postadolescència que el va portar al seminari en uns anys en què gairebé ningú s’ho plantejava. Va arribar al sacerdoci carregat de misticisme i va ser un deixeble avantatjat del bisbe que el va ordenar, Antoni Deig, que l’estiu del 1993 va demanar una conferència episcopal catalana «independent» de l’espanyola avançant-se més de 20 anys al que després vindria políticament.

Confessió comunitària

Notícies relacionades

Novell ja va saltar a la palestra en el subsegüent concili català quan va demanar que s’acceptés la confessió comunitària, un anatema en els anys de plom de Joan Pau II. El segon gir el va protagonitzar amb qui ha sigut el seu predecessor i mentor episcopal, Jaume Trasserra. Aquest jurista discret el va enviar a doctorar-se a la Universitat Gregoriana de Roma, però no va residir al col·legi dels bisbes espanyols sinó al dels francesos. Allà va descobrir el vessant menys místic de l’Església. I va iniciar una fulgurant carrera cap a l’episcopat i cap a la fama mediàtica.

Si el seu propòsit és escalar, aquesta classe de polèmiques no l’ajudaran en els temps actuals, amb el papa Francesc, que s’ha negat a «condemnar» els qui no segueixen les directrius morals de l’Església. Les jaculatòries no es porten ara a Roma. Sabent aquesta realitat, la tossuderia pagesa de Novell li impedeix un tercer gir en la seva biografia per acostar-se als postulats del papa Francesc.