Anar al contingut

PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA

Iniesta, gol al 'bullying'

El futbolista del Barça col·laborarà amb Save the Children en la lluita contra l'assetjament escolar

El popular esportista lamenta la violència que es produeix en els estadis de futbol

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

zentauroepp38673718 barcelona 30 05 2017 sociedad acte save the children pres170530183732

periodico

Potser perquè ningú s’atrevia a ficar-se amb el millor jugador de l’equip del col·legi o potser perquè, per la seva forma de ser, era un xaval conciliador, que mai va tenir topades greus amb els companys, el cas és que Andrés Iniesta no recorda haver sigut mai víctima de cap situació d’assetjament escolar. «Afortunadament», subratlla. «Mai vaig topar personalment amb aquesta plaga, vaig tenir sort de no patir-la, però sí que vaig intervenir en alguna ocasió per a evitar-la a altres companys», recorda l’ara capità del FC Barcelona i jugador de la selecció espanyola de futbol. «També he de dir que en aquella època encara no existien les xarxes socials que, igual com són bones per a moltes coses, amb el bullying estan demostrant ser molt perilloses», afegeix.

Atents a les reflexions de l’ídol esportiu, que ahir va fer pública la seva col·laboració amb l’organització Save the Children, uns 20 estudiants d’11 i 12 anys, alumnes de sisè de primària del col·legi públic El Bosc de Montjuïc, a Barcelona. El col·legi és un dels set centres educatius de la capital catalana que aquest any participen en el programa per a la prevenció, detecció i actuació (PDA) de l’assetjament escolar que impulsa l’entitat de defensa dels drets del nen, en col·laboració amb l’associació SEER (Salut i Educació de l’Emoció i la Raó).

LA FAMÍLIA, FONAMENTAL 

«¿Com educaràs els teus fills per evitar que es vegin implicats en una situació de bullying?, continuen preguntant els escolars. «Crec que el paper de la família en aquest tema és molt important, perquè és la que transmet els valors», respon el futbolista. «Vaig tenir la fortuna de tenir una família estupenda que em va ensenyar respecte, humilitat, tolerància i això és el que miraré de transmetre jo també als meus tres fills», prossegueix.

Iniesta no és aliè a la contradicció que massa sovint es produeix en el món de l’esport, escenari tant d’accions solidàries i històries de superació com d’actes violents. «Per exemple, quan vas a un estadi, en què hi ha el pare i hi ha el nen fent gestos lletjos, et replanteges moltes coses. Crec que al cap de qualsevol persona o ésser humà amb dos dits de front són situacions que no hi caben», lamenta. I no només en estadis on competeixen adults, «on es produeixen agressions en forma d’insults». També (i més greu encara) on juguen nens.

TRANSMISSIÓ DE VALORS

L’esport, i sobretot l’esport d’elit com el que practica Andrés Iniesta, «és un espai privilegiat per a la transmissió de valors com la solidaritat i la cooperació, per a la creació de referents o models a seguir i per reivindicar el dret que tots els nens tenen a jugar», destaca Andrés Conde, director general de Save the Children.

Combatre la violència, tant la que pateixen els menors per part dels adults («un 48% de les agressions sexuals que es denuncien a Espanya les pateixen menors de 16 anys», adverteix Conde), com la que es produeix entre xavals, és una prioritat de l’entitat, al mateix nivell que ho és la lluita contra la pobresa severa infantil i l’acollida de refugiats.

Encara que el responsable de l’oenagé no ho diu obertament, és clar que l’elecció d’Iniesta com a persona a imitar pel públic infantil, com a referent a seguir, no és casual. El futbolista mostra el seu compromís a conèixer «cara a cara, pell amb pell i en el terreny, situacions i vivències la crueltat de les quals es veu quan es tenen al davant, però que quan no toquen directament a un mateix, sembla que són molt llunyanes».

BON MODEL 

La missió que intrínsecament assumeix el jugador del Barça, el seu «gra de sorra» per a la causa, és la de mirar de ser un bon model entre les desenes d’influències que reben els joves en un entorn social, «que va des dels programes de televisió, la música i la literatura que consumeixen els adolescents fins als videojocs, els instagramers o els youtubers», assenyalava recentment Ferran Barri, psicòleg clínic especialista en assetjament escolar i actualment assessor del sindicat CSIF en temes de convivència escolar. «Aquest és justament l’aspecte més difícil de compensar en la lluita contra el bullying, perquè cada vegada és més ampli», advertia Barri.
El paper dels adults, fonamentalment els pares –però també els germans grans o algun altre major d’edat amb qui puguin estar convivint els joves– és determinant per ajudar la víctima d’assetjament escolar i per identificar a l’agressor i, arribat el cas, dissuadir-lo que segueixi endavant amb l’assetjament, asseguren els experts. Aquests referents poden actuar bé perquè són els que a priori més hores comparteixen amb ell o perquè són figures per les quals els nois mostren admiració.

«És important que persones amb la rellevància pública i l’impacte social que té Andrés Iniesta s’hagin compromès amb Save the Children», reitera el director general de l’entitat, abans que els alumnes de l’escola del Bosc llegeixin la declaració que han elaborat a la classe en les sessions dedicades a erradicar el bullying.

L'OCDE xifra en un 14% la incidència del 'bullying' a Espanya

INCIDÈNCIA A CATALUNYA

El 14,8% dels joves catalans de 15 anys confessen que han viscut alguna situació de bullying, una de les taxes més altes d’Espanya, després de Galícia, segons l’enquesta realitzada per 
l’OCDE als estudiants participants en les proves PISA del 2015. La xifra és significativament superior a l’11% de joves que van registrar les conselleries d’Ensenyament i d’Interior en l’estudi realitzat durant el curs 2011-2012 sobre la presència de l’assetjament escolar a les escoles catalanes. En el conjunt d’Espanya, el percentatge mitjà és del 14%.

IMPACTE PSICOLÒGIC

L’OCDE admet que es tracta d’un problema greu, que a més s’ha vist augmentat per l’ús de les noves tecnologies. L’assetjament escolar a Espanya «potser no és tan gran ni tan violent com en altres països, però sí que és psicològic», va indicar el dia de la presentació de l’enquesta Andreas Schleicher, director de l’àrea d’Educació de l’organització internacional. Els instituts, els professors i els pares «estan més conscienciats respecte a l’agressió física, però no en relació amb la social o psicològica, que és més difícil de detectar», va assenyalar.

0 Comentaris
cargando