El Fidget Spinner revoluciona les aules

Mentre moltes escoles veten o regulen l'ús de la joguina de moda, alguns la usen com a eina pedagògica

 

  / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Vaig estar uns dies de baixa i quan vaig tornar a treballar no m’ho podia creure: tots els meus alumnes tenien aquell aparell entre les mans, allò s’havia convertit en una plaga», explica Víctor García, un dels moltíssims professors de primària que aquests dies es veuen negres perquè els seus estudiants mantinguin l’atenció a la classe. El causant de l’epidèmia, que s’ha propagat a alta velocitat entre els escolars de 7 a 14 anys, és un aparell en forma d’aspa de tres braços, amb els extrems arrodonits, anomenat Fidget Spinner (una cosa així com un girador inquiet en anglès), que ja ha sigut prohibit a moltes escoles.

L’única habilitat que requereix la joguineta és mantenir-la permanentment en moviment, però, malgrat la seva senzillesa, la seva popularitat s’ha disparat en poques setmanes. El seu preu, de poc més de quatre euros en qualsevol basar (encara que també hi ha qui el compra més complet i, per tant, més car), l’ha convertit en un fenomen de gran impacte a les escoles. L’abril passat, el buscador Google el va registrar com una de les tendències del mes i, a principis de maig, la plataforma Amazon va situar quatre versions d’aquesta petita ruleta entre els 20 productes més venuts a tot el món.

MODA PASSATGERA/ Fins i tot algunes publicacions li han dedicat articles de gran format, malgrat reconèixer que pot ser una moda passatgera, com ho va ser també a principis d’aquest curs el repte de l’ampolla d’aigua. «La diferència és que, així com l’ampolla era un joc que es practicava al carrer o durant l’hora del pati, aquest aparell se’ns ha colat dins de l’aula», lamenta una professora, que ja ha hagut de requisar uns quants spinners entre els seus alumnes.

ORIGEN TERAPÈUTIC / «No deixa de ser una joguina més, però se li ha donat certa transcendència perquè se suposa que té un origen terapèutic», reflexiona Amalia Gordóvil, professora de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del Centre GRAT, especialitzat en psicologia i educació. L’origen terapèutic a què es refereix aquesta experta remet a un estiu de principis dels anys 90 quan l’enginyera nord-americana Catherine Hettinger va dissenyar el Fidget Spinner amb la intenció que l’usés la seva filla, llavors afectada de miastènia greu, una malaltia autoimmune que causa fragilitat muscular. El dispositiu, inicialment pensat per desenvolupar les habilitats manuals, va ser incorporat per alguns especialistes per al tractament de la hiperactivitat, ja que es va considerar que ajudava els nens a concentrar-se millor.

ACTIVITAT PASSIVA / Però lluny d’estimular les habilitats socials i de comunicació que necessiten els menors amb aquests trastorns, aquest aparell, opina Gordóvil, «és un element que els fa repetir un moviment estereotipat, i això no és el més recomanable per a aquests nois». «Al final estem parlant d’una activitat tan passiva com moltes altres», comenta la professora de la UOC.

El debat pedagògic sobre l’spinner ha pres força en les últimes setmanes a Espanya amb la difusió a través de Facebook de la carta d’un professor andalús que es lamenta, a propòsit del giny, de l’escassa capacitat que tenen els joves per passar una estona sense fer res, per avorrir-se. «És cert que no saben estar sense fer res, però això també és culpa dels adults, que els posen a fer coses perquè millorin els seus resultats a l’escola o perquè estiguin ocupats», argumenta Gordóvil, que recorda que «el cervell segueix treballant encara que la persona s’estigui avorrint».

Les escoles que prohibeixen el Fidget Spinner argumenten, la majoria, que distreu els alumnes, que és origen de discussions o, fins i tot, que alguna vegada el dispositiu (que pot sortir volant a gran velocitat si no es controla) s’ha convertit en arma llancívola entre estudiants o contra el mobiliari, ordinadors i altres materials de l’escola. També hi ha els centres que l’autoritzen només en alguns espais, com el pati, però tenen vetat que entri a classe o al menjador. «En alguns, per exemple, tenen unes caixes a l’entrada on els alumnes han de dipositar l’spinner, com es fa també a vegades amb el mòbil», explica una docent d’una d’aquestes escoles.

Notícies relacionades

«Als que em pregunten si han de deixar que aquesta joguina o qualsevol altra entri a l’aula, els responc que depèn», assenyala Amalia Gordóvil. «Depèn de la línia pedagògica de cada escola o fins i tot de cada professor», indica. Hi ha qui ha sabut capgirar la situació. «Un element de moda com aquest pot ser una oportunitat o una excusa per introduir altres formes d’aprenentatge», reflexiona la professora de la UOC.

Va passar, per exemple, amb el Pokémon Go, que va ser la revolució de l’estiu. I ara hi està pensant Esther Suage, tutora de primer d’ESO a l’escola Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona. Després d’haver hagut de requisar l’aparell a la classe a algun dels seus estudiants, «per evitar possibles accidents», Suage va pensar que potser podria ser una eina útil per explicar alguns conceptes de Física o per treballar en les hores de Tecnologia. «N’estem parlant amb els professors de cada especialitat, però crec que alguna cosa farem», comenta la docent, que està convençuda que, ben utilitzades, aquest tipus d’activitats «tenen un impacte molt positiu en l’aprenentatge dels alumnes».