Un passat per oblidar

«Del meu passat no en parlaré». Ho diu Nanthagopan Jeyarathnam, jove de 24 anys, procedent de Sri Lanka que fa un any que viu a Barcelona. És un dels 11 joves d’entre 15 i 33 anys que participen en el projecte fotogràfic Somnis Refugiats del programa Art for Change de l’Obra Social La Caixa, a través del qual reflexionen sobre el seu passat, present i futur.

    En aquest projecte, els xavals treballen les tècniques fotogràfiques, el collage i la il·lustració. Retraten les seves vides, expressen les seves emocions i els seus somnis, però molts d’ells, com Nanthagopan, prefereixen no explicar el que deixen enrere. Procedeixen de la República Democràtica del Congo, de Líbia, el Pakistan, Ucraïna, Síria, Veneçuela, el Camerun i Sri Lanka, i fugen dels seus països per la guerra o per motius polítics. Un va fer un collage sobre el seu futur en què va intercalar diferents fotografies de revistes. A la part superior del foli, una breu frase reflecteix la incertesa a què molts d’ells estan subjectes: «Demà serà un altre dia». 

    Héctor Mediavilla, fotògraf amb àmplia experiència en la temàtica social, és el creador de Somnis Refugiats. «Volia contribuir amb el meu gra de sorra a la causa de les persones refugiades. Alguns companys van anar a Lesbos. Jo vaig decidir muntar això», explica. Al gener va començar aquest projecte que s’acabarà al juny i que, en les seves paraules, té per objectiu «donar veu a qui no en té». «Que siguin els mateixos joves els que expressin el que necessiten a través de la fotografia. A Somnis Refugiats, ells mateixos parlen d’ells, quan habitualment són els fotògrafs i els periodistes els que parlen per ells», apunta Mediavilla.

    El 10 de juny, la plaça de les Glòries acollirà una exposició amb els seus treballs; estaran exposats a l’aire lliure tres mesos en set cubs de 2,5 metres d’alçada. El 20 de juny se celebrarà el Dia Mundial del Refugiat.

Asil polític

Christian Kabeya, de 28 anys i procedent de la República Democràtica del Congo. Fa vuit mesos que viu a Barcelona, on comparteix pis amb una altra persona. «He demanat protecció internacional per problemes polítics al meu país. Per això vaig venir. Abans de Barcelona, vaig estar a Rússia», explica aquest jove que té dos fills al Congo.

«M’agrada Barcelona, per descomptat molt més que Rússia, vull viure aquí i vull que hi vingui la meva família. Però necessito els papers». ¿El seu futur? Ell s’imagina acabant la carrera de Ciències Econòmiques, que va haver d’interrompre a l’Àfrica, i convertint-se en treballador de Caixabank (Obra Social La Caixa és la principal finançadora de Somnis Refugiats). «Això és tan sols un exemple», comenta entre rialles. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

    Els joves participants en el projecte procedeixen d’oenagés com la Creu Roja, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migracions (ACCEM). Laura Gil, educadora social d’ACCEM, acompanya Héctor Mediavilla en aquest projecte. «Jo tinc estudis d’audiovisual. I em motivava participar-hi», afegeix. Ella es dedica a fer un seguiment actiu dels xavals, conscient que es treballa amb «matèria sensible».

    El més difícil és aconseguir que es comprometin a venir regularment a les classes. Gil explica la diferència entre la primera i la segona fase d’acollida (en què es troben els participants de Somnis Refugiats): «En la primera fase, que dura entre sis i nou mesos, estan en centres d’acollida o en pisos tutelats. En la segona, surten del centre i han de buscar-se un pis o una habitació. L’Estat els dona diners durant un màxim de 18 mesos».