UNA HISTÒRIA DE SUPERACIÓ

Javier i la llibertat de conduir

Un home amb paràlisi cerebral va camí de ser el primer a Catalunya a aconseguir el carnet des de la seva cadira de rodes

Una autoescola li va dir fa vuit anys que se n'oblidés, però ara, amb la teòrica aprovada, farà l'examen pràctic

zentauroepp38294256 l hospitalet de llobregat 04 05 2017 barcelona primera auto170505161213 / RICARD CUGAT

zentauroepp38294256 l hospitalet de llobregat 04 05 2017 barcelona  primera auto170505161213
zentauroepp38294208 l hospitalet de llobregat 04 05 2017 barcelona  primera auto170505161220

/

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dos adhesius a la part del darrere de la cadira i el logo tatuat a la bandolera el delaten. El Javier és un ferrarista de pota negra. No es perd ni una sola carrera de fórmula 1. «Tant me fa qui el piloti, és l’escuderia italiana el que m’apassiona». I els cotxes en general. Per això, quan fa vuit anys en una autoescola li van dir que mai es podria treure el carnet de conduir, el Javier es va fer petit. «Em van tallar les ales», diu. Fins que passejant pel Saló de l’Automòbil, el 2015, va trobar una cosa que el va ajudar a rescatar el seu somni. Ara, aquest home de 42 anys, amb una paràlisi cerebral de naixement, sense poder fer servir les cames i amb una mà també afectada, té la teòrica aprovada i està fent pràctiques per treure’s la llicència. Serà la primera persona amb discapacitat a Catalunya a pujar a examen conduint des de la seva pròpia cadira de rodes.

    

Javier Romero viu a Gavà (Baix Llobregat) i treballa com a coordinador comercial a la Fundació DKV Integralia. La seva dona, l’Eva, amb qui que es va casar el 2014, també pateix paràlisi cerebral, tot i que menys agressiva. Com succeeix amb la resta de persones amb problemes de mobilitat, el desig d’aquesta parella és aconseguir la màxima autonomia; la llibertat més gran dins de les seves possibilitats. «Soc conscient –explica– que per a moltes coses sempre necessitaré ajuda. Però hi ha un límit que no vull travessar, perquè hi ha moltes coses que vull fer per mi mateix. I no per capritx, sinó perquè puc fer-les».

A L’HOSPITALET

Per aconseguir el carnet, compta amb la complicitat de l’empresa ARC Soluciones, amb base a l’Hospitalet de Llobregat. Es dediquen des de fa 10 anys a adaptar vehicles. Era seu el Kia Soul que va enlluernar el Javier fa dos anys al Saló de l’Automòbil, on va cada any amb la càmera de fotos per disfrutar de les últimes novetats. El gerent, Àlex Ribes, treballa en això per vocació. I una mica per família, ja que a la memòria hi té el seu oncle, que anava en cadira de rodes, conduint. El Javier és el primer client de l’autoescola que acaben de crear, la segona d’Espanya que permet pilotar des de la pròpia cadira. Són moltes les acadèmies que disposen de vehicles adaptats, però només ARC i Irrintzi, a Biscaia, ofereixen l’accessibilitat absoluta.

    

L’autoescola que va tancar les portes al Javier li va dir que l’escassa mobilitat de la mà esquerra li impedia conduir. Bàsicament, el que passava és que no tenien l’artefacte  per poder conduir el volant sense problemes. Les pràctiques que fa amb el Josep, el professor, desmenteixen aquesta afirmació: amb la dreta maniobra una palanca que controla l’accelerador i el fre, i amb l’esquerra, recolzada en un suport fet a mida, domina el volant.

A LA PRÒPIA CADIRA

Aquest diari va provar el vehicle, de quatre places, i va comprovar-ne la fiabilitat. No és un trasto. El Javier entra pel maleter per una una rampa i ancora la cadira davant els comandaments. Si es cansa, i gràcies a la instal·lació feta per ARC, el seient del copilot es pot moure i col·locar a l’esquerra, de manera que ell pot passar a l’altre costat, sempre sense sortir de la pròpia cadira.

    

No s’ha marcat una data per pujar a examen. Diu que es coneix Montjuïc de memòria, que no creu que tingui gaires problemes per aparcar perquè el vehicle té càmeres posteriors. Tampoc sembla nerviós. Potser perquè la il·lusió emmascara qualsevol indici d’inquietud. Diu que hi ha gent que li diu que tot això és una bogeria, que gastar-se 53.000 euros (el preu del Kia Soul adaptat) és una bestialitat. «A tots els pregunto el mateix: ‘¿Quant val la teva llibertat?’».

 

RICARD CUGAT

Javier es disposa a entrar al cotxe a través de la rampa del maleter. 

   

El seu pare li dona un cop de mà en tot el que pot, i això és una cosa que ell mai li podrà agrair prou. Però ell vol conduir. En resum: anar on vulgui i quan vulgui. Per anar a Badalona a veure la seva sogra, per exemple, necessiten una hora i mitja de trajecte en un bus i agafar dos metros. Però això no és només per la limitació física; també per les carències en transport públic entre municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. I això que el Javier és un privilegiat al poder pagar-se tant les classes com el cotxe.

UN CAMÍ DIFÍCIL

Quan la primera autoescola li va tancar la porta, va alleujar la seva dèria comprant-se un cotxe de 49 centímetres cúbics que no necessitava carnet. «Però em vaig casar, i a més tampoc hi podia anar gaire lluny ni entrar a l’autopista. És una mica com el cotxe del Doctor Slump».

  

RICARD CUGAT

Javier i Ignasi, de l'empresa ARC Solucions, a l'interior del vehicle. 

 

El fet de fer servir la seva pròpia cadira per conduir és «una victòria més» en l’ardu camí que les persones amb discapacitat recorren cap a l’accessibilitat. «No vull haver de dependre d’algú que em guardi la cadira al maleter mentre jo intento acoblar-me al seient. El que busco és que el cotxe s’adapti a mi, no al revés. Si decideixo anar a comprar un regal a la meva dona al centre comercial, no vull dependre de ningú, vull passejar, mirar aparadors, escollir el millor i tornar».

Notícies relacionades

    

Amb el carnet, el primer serà anar a Montserrat, a beneir el cotxe. És tradició familiar, que abans van fer l’avi, el pare i la germana. Diu que ell no trencarà la litúrgia. Després hi haurà temps per viatjar, començant pel nord d’Espanya, on espera anar amb l’Eva aquest estiu. Quan vulguin i on vulguin.