Ho veuràs, però no ho tastaràs

D’entre l’amalgama de sensacions que broten de la cuina tecnoemocional n’hi ha una amb la qual no comptaven els seus creadors, ni tan sols ells, amb els seus privilegiats dots per marcar tendència entre fogons. I és que l’enveja, de la sana o de la més vil, no és la reacció més previsible per a alambins d’avantguarda o emulsions de textures impossibles. Però, ¡ai!, just això passa quan apareix una baula inesperada que dona continuïtat a la fusió de tecnologia i sabor: l’ús del mòbil per a l’exhibició de l’obra mestra a tercers, que s’hauran de conformar de recrear la vista i la imaginació. Ho veuràs, però no ho tastaràs.

Si busquen un còmplice necessari per a aquesta tendència a l’alça el trobaran a Instagram, perquè el cabal audiovisual en altres xarxes socials «és anecdòtic», revela Òscar Broc, periodista cultural i bon coneixedor del que es cou a l’univers foodie (el dels amants de la bona cuina). Broc admet un innegable sentit «de l’exhibicionisme i de la pornografia, en el bon sentit», en una part important d’aquesta exposició gastronòmica, però al·lega: «¿Que potser no ho és si algú es fa un selfie o penja fotos de les vacances que està fent?»

El sector acull de bon grat aquest reconeixement des de l’univers virtual. «Ho visc com un renaixement de la cuina, com una proposta d’oci cultural que capta l’atenció de la joventut; els joves viatgen pel món també per conèixer aquest o aquell altre restaurant, o per compartir amb el seu cercle la seva experiència en algun food truck únic; i és genial que ho divulguin i enriqueixin tothom», destaca Carme Ruscalleda, alma mater del llorejat restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar.

Ruscalleda parla d’avanços de tota mena: des del paper sulfuritzat i evitar que el panelle’t s’enganxi a la safata, fins al robot de cuina que permet a qualsevol llar crear una textura que no requereix colador. ¿I per què limitar la tecnologia a la cuina? ¿Per què no portar-la a les estovalles? «Sé –afegeix– que hi ha foodies amb milers i fins i tot milions de seguidors, donant forma a una nova manera de comunicació que amb el temps ajudarà la gent a saber separar el gra de la palla».

Potser aquesta universalització de la crítica gastronòmica exaspera «els sectors més tradicionals», que temen perdre «el seu poder d’influència», com destaca Broc: «I no hauria de ser així, perquè la majoria de foodies no són gastrònoms ni ho volen ser. En aquest ambient hi ha un percentatge de papanates i d’aprofitats que pretenen no pagar el sopar perquè tenen un blog o un compte d’Instagram amb molts seguidors, però la majoria no són així».

Broc parla que abans d’anar a un nou restaurant és molt útil consultar fotos i opinions a Instagram d’usuaris que ni tan sols coneix, però que mostren un veredicte objectiu sobre el que l’espera. Per això, parla més d’«una subcultura» que d’una moda passatgera al referir-se a aquest binomi gastrotecnològic.

Notícies relacionades

Menjar pel mòbil

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

En aquest punt discrepa David Pere Martínez Oró, doctor en Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, que no nega que aquesta simbiosi perdurarà en el temps, però augura que ho farà «amb força menys intensitat». «Aquesta borratxera foodie se suavitzarà i, quan arribi la ressaca, molta gent deixarà aquesta tendència i buscarà noves maneres de mostrar al món aquest postureig, aquesta exhibició del jo virtual», destaca.

Siguin molts o pocs, Ruscalleda no ha vist la necessitat de cridar l’atenció als foodies, més enllà d’alertar-los per evitar que a les fotos surtin comensals d’altres taules: «Soc molt de prohibit prohibir». Com a màxim, s’aventura a traslladar un suggeriment als clients: «¡N’hi ha que, de tant buscar el millor angle per a la foto, se’ls acaba refredant el menjar!».