La tecnologia falsa arriba al 'top manta'

No només de bosses, samarretes i vambes falses viu el top manta. Auriculars, carregadors, fundes, drons de joguina i pals de selfie falsos o il·legals es veuen a les paradetes dels manters amb la mateixa credibilitat que ofereixen els Prada, Louis Vuitton i Armani. Però el top manta tecnològic té altres vies: els articles més cars es venen per internet o en botigues amb pocs escrúpols. I és que el manter va cada vegada més enfocat al turista i la gent no fa grans dispendis enmig del carrer, expliquen els seus protagonistes. 

Un recent informe de l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant, i la Unió Mundial de Telecomunicacions sosté que s’han venut uns 14 milions menys de telèfons el 2015 pels terminals falsos, malgrat que l’estadística inclou també els terminals que van ser reparats en tallers no oficials i aquells als quals es van afegir components no registrats, com ara pantalles o carcasses. La part espanyola d’aquest pastís hauria suposat, segons aquest estudi, 386 milions d’euros més de facturació per a les companyies, l’equivalent al 10% de les vendes el 2015. També l’OCDE, en un altre informe publicat a principis d’aquest mes, advertia que el 6,5% dels productes tecnològics que es van vendre a nivell mundial el 2016 són falsos i que la xifra duplicava la de l’any anterior. Entre altres, carregadors, auriculars i bateries que funcionen amb problemes o que es trenquen al cap de poc.

Les pèrdues no només són econòmiques. Segons l’EUIPO, «empobreix la qualitat dels serveis de telecomunicacions a l’impactar en l’experiència dels clients i les empreses, ja que crea un problema de seguretat entre els consumidors per l’ús de components i materials inadequats o defectuosos, augmenta les amenaces de ciberseguretat, posa en perill la privacitat dels consumidors, perjudica la seguretat de les transaccions digitals, danya els consumidors financerament més vulnerables al deixar d’oferir-los les garanties emparades per la llei i crea un risc per al medi ambient i els consumidors». Però aquestes amenaces no semblen calar en bona part dels consumidors. Segons l’EUIPO, el 31% dels espanyols consideren que és «admissible» comprar una falsificació quan l’original és «molt car».

DECOMISOS A LA BAIXA

Com a anècdota, són notables les recerques a Google a Espanya dels termes «IPhone 7 fals», «rèplica Samsung» i similars, i a més creixent en l’últim any. Algunes pàgines web fins i tot, les utilitzen per atraure trànsit cap a articles aparentment legals. Els canals per accedir a aquesta classe de dispositius falsificats ha canviat i ha passat de la venda física en botigues, a la venda online. A Barcelona, segons la Guàrdia Urbana, els decomisos de productes electrònics en el top manta actualment són gairebé anecdòtiques, arran també del fet que el fenomen es reprimeix més. Hi influeixen un parell de factors: ja eren molt menys habituals en comparació amb les bosses o les ulleres de sol, i, a més a més, són productes més fàcilment transportables i amagables que les grans bosses manteres. «Els que venen pals de selfies (el producte tecnològic manter més habitual a la ciutat) acostumen a portar com a molt una motxilla», admet un portaveu del cos. 

Notícies relacionades

La màfia dels mòbils 'frankenstein'

Com evitar estafes al comprar un mòbil per internet

També l’Agència Tributària ha registrat un descens d’aquests productes, vinculat a l’enduriment de les inspeccions sobre els aranzels declarats en origen. L’any passat, les duanes van confiscar unes 177.000 unitats d’equips electrònics i components (no inclouen videojocs), amb un valor estimat d’1.570.000 euros. Aquestes 177.000 unitats, asseguren fonts de l’agència, suposen el 7% del total de falsificacions confiscades i comprenen des de mòbils, accessoris, components com pantalles, memòries o bateries fins a aparells de vídeo i àudio, targetes de memòria externa, cartutxos de tinta i ordinadors o els seus components. La xifra, malgrat això, és manifestament inferior que la del 2015, quan es van arribar a intervenir més de 603.000 equips i components electrònics falsificats (el 23% del total, una xifra rècord en els tres anys anteriors).

És tan gran l’abast d’aquest problema que les multinacionals intenten eliminar aquests productes de la xarxa. «La majoria són mercats de compravenda asiàtics, però es troben a qualsevol classe de web. A Espanya constitueixen una màfia, xarxes organitzades que es proveeixen des de l’Àsia, perquè és on hi ha els productors, i que arriben a clonar pàgines web originals», explica Laura Urquizu, CEO de Red Points, una agència de protecció de marques a internet.