Anar al contingut

El càncer de mama és més agressiu com més temps triga a fer metàstasi

Investigadors del Clínic i la Vall d'Hebron proven els canvis biològics entre l'inici del tumor i la seva expansió

dcaminal20727630 a woman undergoes a mammography exam a special type of x ra160805194251

  / REUTERS / ERIC GAILLARD

Investigadors de l'Idibaps i de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona han descobert que un 55% d'un subtipus de tumors de mama es produeixen per canvis biològics entre el càncer inicial i la metàstasi, i que com més temps passa entre el seu origen i la seva expansió, més agressiu és el càncer.

L'estudi, publicat a la revista 'Cancer Research', remarca la importància de caracteritzar bé a nivell genètic les metàstasis en càncer de mama perquè els investigadors han descrit, per primera vegada, que com més temps transcorre des que s'origina el tumor fins a l'aparició de metàstasi, més agressiu es torna aquest tipus de càncer.

El treball l'ha coordinat l'Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic i de l'equip Idibaps Genomica Traslacional i cap del Grup Genòmica Translacional de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). El primer autor de l'estudi és Juan Miguel Cejalvo, estudiant de doctorat en el grup d'Aleix Prat i en el grup Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB), dirigit per Roger Gomis.

Segons Cejalvo, en càncer de mama, les metàstasis apareixen anys o fins i tot dècades després del diagnòstic del tumor primari. Aquestes lesions secundàries s'originen a partir de cèl·lules tumorals dispersades que han passat per un període de latència, por lo que és important conèixer quins canvis biològics existeixen durant la formació de la metàstasi a partir d'aquestes cèl·lules cancerígenes disseminades per abordar de forma certera la malaltia.

QUATRE SUBTIPUS DE CÀNCER DE MAMA

El càncer de mama es pot classificar a nivell molecular en quatre subtipus: Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit (HER2-E) i el tipus basal-like. Segons els investigadors, entre ells existeixen grans diferències pel que fa a incidència, supervivència i resposta als diferents tractaments.

Fins ara, els resultats de les anàlisis dels tumors suggerien que el subtipus molecular no canviava de forma substancial al produir-se la metàstasi, però aquest estudi, en què s'han analitzat mostres de 123 pacients els hospitals Clínic de Barcelona, Clínic de València, Vall d'Hebron i de l'AO-Papardo de Messina (Itàlia), ha revelat que no és així en tots els casos.

Els investigadors van estudiar els canvis genòmics en 105 gens a nivell de l'RNA entre el tumor inicial i les metàstasis i van observar que, encara que en la majoria dels casos el subtipus molecular es manté quan apareix la metàstasi, no passa el mateix en un subtipus concret, el Luminal A.

En aquest cas, quan apareix la metàstasi, es converteix en Luminal B o HER2-E en el 55% dels casos. "Aquests tumors Luminals A que deixen de ser-ho en la metàstasi han perdut la seva sensibilitat als tractaments antiestrogènics i, en aquest context, s'hauran de buscar altres opcions terapèutiques", ha assenyalat Cejalvo.

NOUS FÀRMACS

Per un altre costat, l'estudi descriu per primera vegada que com més temps passa entre el diagnòstic del tumor primari i l'aparició de la metàstasi, més agressiu és el càncer. "L'estudi té implicacions importants ja que indica que en càncer de mama és clau fer una biòpsia i analitzar a nivell genòmic la metàstasi per caracteritzar bé el tumor i determinar si hi ha hagut un canvi en la seva biologia i, per tant, en el seu comportament", ha dit Aleix Prat.

"Aquesta anàlisi ens ajudarà a escollir el tractament més adequat i a predir millor la supervivència de les pacients amb malaltia metastàsica. També obre la porta a portar a terme assajos clínics amb nous fàrmacs en base a la biologia de la metàstasi i no del tumor primari, com es fa en l'actualitat", ha conclòs Prat. 

0 Comentaris