Anar al contingut

EXCLOSOS DE LA SANITAT

"Sense documentació, sempre tens por"

Román va passar setmanes amb febre i sense anar al metge; temia que li cobressin

CARME ESCALES / BARCELONA

Sanitat immigrants / El Periódico

Va gastar una bona part dels seus estalvis en el bitllet d’avió des del seu país, Bolívia, fins a Barcelona. La resta se’ls  va polir sortint a disfrutar, i a conèixer gent de la seva edat, 25 anys, abans d’anar quatre mesos a França a treballar amb el sistema de Work Away (www.workaway.info). «Tens menjar i allotjament gratis a canvi de fer certes tasques a casa o per a la gent de casa», explica Román.
    Després va tornar a Barcelona i va començar a buscar feina. «Feia unes hores a l’hostaleria, unes altres d’ajudant en una botiga, i de nit, de cambrer en un bar», diu. Però cap ocupació li va proporcionar un contracte per poder obtenir el NIE. I com que va viure en cases de diferents amics tampoc es va empadronar. «Sense documentació, sempre tens por», confessa el jove bolivià. «Tot t’ho penses dues vegades abans de fer-ho, i és clar, intento no fer res que em pugui portar problemes», puntualitza.
    Anar al metge, per exemple, li feia por. «Jo soc dels que pensa que, en realitat, no tinc per què ser aquí. He vingut perquè he volgut, per tant, no tinc dret a anar al metge», diu Román. Per això, quan a finals de l’any passat es va refredar, va mirar  de curar-se a base d’infusions. «En bicicleta i suant d’un lloc a l’altre, ocupant-me a hores en les tres feines, però sense targeta sanitària, vaig anar aguantant el refredat. Però empitjorava, fins que va arribar l’hivern i un dia no vaig poder més i vaig anar a l’Hospital de Sant Pau. Havia perdut molt pes i quasi no podia caminar», recorda.
    «Em van demanar 250 euros, que era gairebé tot el que tenia estalviat, i ho vaig explicar. I la persona que em va atendre em va suggerir que anés al CAP del barri i allà sí que em van atendre. Vaig comprar a la farmàcia el que em va receptar el doctor, per 10 euros, i de seguida vaig millorar», diu.
    Quan ja va estar bé, Román va conèixer, per atzar, una persona de l’Espai de l’Immigrant. I li va explicar que el podien ajudar a tramitar la targeta sanitària. Al seu local del Raval, a més, una vegada a la setmana hi ha almenys un metge –en tenen tres col·laborant altruistament– que valora la gravetat de pacients, orienta sobre el diagnòstic i media en l’atenció hospitalària. Els integrants de l’Espai de l’Immigrant ressegueixen els carrers repartint fullets que parlen del dret de rebre ajuda mèdica quan en necessitis, tinguis papers o no. «La burocràcia i les barreres idiomàtiques són un gran obstacle perquè això es compleixi, i que a urgències se’ls demanin diners abans d’atendre’ls és dissuasori per a algú que potser viu al carrer», diuen des del col·lectiu. 

0 Comentaris