Les xarxes donen 'veu' als sords

Es diu que els dispositius mòbils ens han canviat la vida fins a l’extrem de no concebre el dia a dia sense aquests enginys. Han facilitat les coses, sí, però per als que realment el viratge tecnològic ha suposat, sense proposar-s’ho, una troballa miraculosa, ha sigut per a la comunitat de persones amb discapacitat auditiva. A ells sí que la revolució digital els ha canviat, i a molt millor, la vida en el seu món del silenci. Ara estan connectats. Entre ells i amb la població oient. Quatre amics sords dins de la vintena ens ho expliquen. Es van conèixer al Centre d’Educació Especial Josep Pla de Barcelona i ara estudien jardineria i viverisme a l’Escola Viver Castell de Sant Foix, a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental). Mentre els oients emmudeixen amb la missatgeria instantània i gratuïta, ells se’n serveixen com si fos una veu comunicativa.

«Nosaltres som bastant joves, però sabem que amb el telèfon per cable la comunicació per a les persones sordes era molt més limitada. Si la conversa era amb algun oient, podien fer servir l’ajuda d’un intèrpret, però si era amb una altra persona sorda havia de ser cara a cara o per carta. Ara, gràcies a les noves tecnologies és molt còmode i ràpid quedar amb la gent», argumenta via e-mail Massalou Sanogo, un malià de 21 anys resident a Rubí. A cop de whatsap, s’han reunit per a les fotos. En l’època predigital haurien hagut d’enviar-se una carta, un fax o utilitzar un intermediari. Estan, doncs, molt agraïts a les invencions de Jan Koum, Mark Zuckerberg i altres, encara que no van ser concebudes precisament pensant en ells.

CONVERSAR

Abans d’internet, ratifica Josep Quer, professor d’investigació d’ICREA-Universitat Pompeu Fabra, la «possibilitat de signar era únicament presencial». «Només podien conversar a l’escola (de sords, quan n’hi havia), a l’associació de persones sordes o al si de la família o amb amics, si eren competents en llengua de signes», explica.

Hi ha hagut, també per a la comunitat de sords, una evolució 2.0, explica el dominicà Yoel Santos, veí de Barcelona. «Al principi fèiem servir el messenger, els primers vídeos de missatgeria amb 00V00. Ara el que més fem servir és Facebook, WhatsApp i de vegades Skype. Ens comuniquem majoritàriament via vídeo. Per a nosaltres és més còmode poder fer-ho en la nostra llengua natural, la llengua de signes». Els quatre amics, nascuts fora de les nostres fronteres, a l’arribar a Catalunya van estudiar a l’escola la LSC (llengua de signes catalana). Fora de les aules, en el dia a dia amb altres signants, van aprendre l’espanyola (LSE).

Les emoticones també formen part de les seves interaccions –«un petó, un polze alçat, tenen els mateixos significats per a nosaltres», explica el colombià Sebastian Tabares– i l’aplicació que més fan servir és Whatsapp. «És molt còmode per fer i enviar vídeos», apunta Clarence Llamelo, nascut a Filipines.

Els smartphones, afirmen, els fan sentir més integrats al poder relacionar-se directament amb les persones que desconeixen la seva llengua. «Podem comunicar-nos amb els nostres companys de classe oients amb whatsaps. També els fem servir com a suport quan som al carrer i volem explicar alguna cosa i la mímica no és suficient», aporta Yoel.

RECURSOS EDUCATIUS

Internet també els ha aplanat el terreny en el camp de l’ensenyament. «Les noves tecnologies faciliten que el temari sigui més visual, cosa que a nosaltres ens ajuda a relacionar conceptes», diu Sebastián. El professor Quer confirma que la xarxa «ha potenciat els recursos educatius i, quan es fa servir la llengua de signes a classe, ha permès treballar llengua i continguts d’una manera molt més interactiva i autònoma». «A més a més, l’accés a la informació ha fet un pas de gegant», afegeix l’investigador.

Notícies relacionades

Tecnologia per a un món més accessible

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Hi ha tendències del mercat que els han sigut enormement favorables, com per exemple el visionament de pel·lícules on line amb subtítols. «Ens va molt bé poder veure les pel·lícules amb subtítols, però aquests subtítols estan escrits per a persones oients i ens aniria millor que tinguessin una estructura més semblant a la llengua de signes per poder entendre’ls millor o directament que estiguessin també interpretades en la nostra llengua», argumenta Clarence.

Són infinites les millores que la tecnologia podria aportar als 360 milions de persones que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), conviuen amb alguna discapacitat auditiva. Vet aquí un parell de demandes: «Algun suport per gravar sense necessitat d’haver d’aguantar el telèfon mòbil amb una mà, ¡així no es pot signar bé!», prega Sanogo. «Subtítols de veu automàtics per a persones oients, d’aquesta manera podrien entendre els nostres vídeos sense problemes», sol·licita Yoel. Els quatre amics llancen una última petició col·lectiva: «Ens encantaria que hi hagués moltes més persones al món que parlessin la llengua de signes».