La criança a casa guanya adeptes enfront de l'escola infantil

Cada vegada més famílies valoren la importància del lligam i d'acompanyar els nens en el seu desenvolupament emocional i oferir-los seguretat

zentauroepp37846967 educacion en casa170331172922

zentauroepp37846967 educacion en casa170331172922 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

«Ell està millor amb mi, i jo, millor amb ell. Volia disfrutar d’aquests primers anys acompanyant-lo en el creixement i en l’educació». Parla Carlos, un informàtic que va decidir quedar-se a casa a cuidar el seu fill, Lucas, mentre la seva parella, Beatriz, es reincorporava a la jornada laboral matinal després d’un any d’excedència. La criança a casa guanya adeptes i en algun cas fins i tot s’inverteixen els papers tradicionals. «Ets l’home més feminista que conec, un exemple d’igualtat», explica Carlos que li va piropejar una amiga. 

    

Aquest veí del Clot esgrimeix les raons que l’han portat a participar diàriament d’una etapa evolutiva fonamental: «Li puc ensenyar molt més que una professora, reforçant el seu desenvolupament». Complerts els 21 mesos, la criatura avala el seu convenciment. «Està molt sa i és molt sociable. Sempre ha estat en contacte amb altres nens, en parcs o amb fills d’amics». 

    

GESTIONAR LES ENRABIADES

La dificultat més gran per a aquest pare per primer cop és la gestió de les enrabiades, les rebequeries. «S’ha d’anar amb molt de tacte i amor. Els nens ho volen tot, ara, per a ells no hi ha passat ni futur, són impacients». En llibres, fòrums i tallers –«on expliquen com tractar els mocs i altres assumptes»–, la família troba resposta a les seves inquietuds. «Som molt curiosos i llegim molt i aquest interès el transmetem a l’infant».

    

La psiquiatra i psicoanalista Eulàlia Torras de Beà, experta en infància i autora de La mejor guardería, tu casa, dona claus per a una criança saludable que porti el nen a integrar-se a poc a poc en el seu entorn: «Em sembla importantíssim que aprengui que tot el que ell desitja no pot ser, que els seus pares no li poden baixar la Lluna en un cove. El resultat de creure que el no no existeix és una personalitat regressiva, una falta d’evolució emocional i l’origen de nens consentits i materialistes». 

  

 La massificació de les escoles infantils és un dels motius que van portar Ester i Jordi a cuidar les seves dues filles, Tanit, de 5 anys, i Margot, de 17 mesos, a casa fins a P3. «A la guarderia no tenen tants estímuls ni estan acompanyats a nivell emocional, i fins als 3 anys el que és més important no és la socialització sinó tenir el referent dels seus pares, desenvolupar la capacitat emocional i aprendre a resoldre situacions», argumenta Ester. 

Ballarina i professora de consciència corporal, compta amb el suport de la seva parella, educador en una escola lliure que va reduir la seva jornada laboral. «Nosaltres ho fem per convicció, no per seguir una moda. Preferim invertir els diners a passar més temps amb elles; en el seu futur».

  

 Creixen diferents, opina aquesta família de Cardedeu. «Tenen més autonomia i seguretat perquè no han sentit l’abandonament; per això no tenen tanta lligam als pares, no necessiten estar enganxades perquè saben que som aquí. Construïm una seguretat que els dona eines per afrontar el món», precisa Ester, que va portar la Margot a una escoleta, un grup de criança compartida amb tres mares més.

  

 «La maternitat està economitzada. Preval el mercat», censura la seva veïna Gemma, treballadora social que sí que es va poder acollir a una excedència per atendre Teo. «No va ser planificat, vaig sentir que als 9 mesos era massa petit per abandonar-lo. Fins als 3 anys el vincle amb la mare és fonamental. Li dona molta seguretat i confiança». Ara estan treballant el procés de la separació, «al seu ritme», explica aquesta feliç progenitora partidària de les mares de dia. «Són gent amb formació pedagògica que s’ocupen de 3 o 4 nens, no com a les guarderies que estan a càrrec de vuit».

¿GUARDAR EL NEN?

El nom de guarderia ja és per arrencar a córrer, aporta Ramón Ollé, fundador de Criança Natural, una empresa que difon «la criança respectuosa». «¿Guardar el nen? ¿Què és això», planteja aquest impulsor del homeschooling, un sistema arrelat als Estats Units que busca que «el nen aprengui amb més llibertat seguint els seus instints, jugant, entenent les coses; que aprengui en el món real, no dirigint-lo assegut en una taula». Ell va optar per educar les seves filles a casa fins a la seva entrada a l’institut.

    

«Institucionalitzar nadons de 6 o 9 mesos, sotmetre’ls a un sistema militar, ¡és una barbaritat!», ratifica Manel Martínez, director de l’escola Liberi, enfocada en l’aprenentatge lliure i actiu. «Abans dels 6 mesos, el nadó no pinta res enlloc, necessita la seva mare i veure el món a través d’ella, no portar-lo a l’orfenat».

Notícies relacionades

  

 La doctora Torras de Beà toca el blanc del debat: «No es tracta tant de guarderia o criança a casa com de la qualitat de la relació que el nen pot establir amb les persones que el cuiden». Generalment, afirma, podrà oferir més atenció, més coneixement del nen, més afecte, la mare, el pare o una persona constant que se n’ocupi, però si els pares estan massa ocupats, hi ha irregularitats importants i al nen l’atén ‘qui pot’, serà preferible l’estabilitat d’una institució».