Els pedagogs defensen el parvulari com a espai de socialització i estímul

Perquè aprenen a relacionar-se amb nens de la seva edat. A compartir, a jugar amb ells. Perquè els professionals que els atenen s’han format per tractar-los, per estimular-los i per detectar, si arriba el cas, si tenen algun problema d’aprenentatge. I perquè «el papa i la mama són també persones que necessiten, ¿per què no?, tenir els seus propis espais», argumenta Beth Galindo, tècnica de Projectes Educatius a la fundació Pere Tarrés.

  

 Per tot plegat, i perquè «els parvularis són tan flexibles, en horaris, en espais i en metodologies, com els pares considerin necessari», la criança amb lligam és compatible amb el fet de portar a una escola infantil un nen d’entre zero i tres anys, sosté Galindo, que també ha sigut directora d’un jardí d’infància. «No estem defensant un model, el de l’escolarització, i criticant l’altre, el de l’educació a casa... Creiem que tot suma», afegeix la tècnica de Pere Tarrés.

RECURSOS CULTURALS

«És obvi que, encara que com a pares i mares ningú rep una formació, hi ha famílies que compten amb més recursos personals, culturals, on els estímuls són més fàcils i on els nens disposen de referències positives en l’entorn immediat», prossegueix Josep Oriol Pujol, director general de la fundació, que treballa amb menors en risc d’exclusió social.

  

 «Precisament és per a aquells que no tenen aquests models per als quals la guarderia es converteix en un marc fonamental per afavorir la igualtat d’oportunitats», subratlla Pujol. La pobresa d’estímuls i la falta d’hàbits, per no mencionar les dificultats alimentàries, «marquen el desenvolupament posterior d’un nen», afirma.

  

 A Catalunya hi ha aquest curs 2016-2017 un total de 1.709 escoles infantils que cobreixen l’etapa educativa de zero a tres anys, el 60% de les quals són d’iniciativa pública.

LLOCS SEGURS

«Sense posar en dubte la vàlua de les famílies que crien els seus fills a casa, el que segur que està garantit és que a les escoles hi ha uns controls físics, de seguretat i d’espais i, a més a més, per descomptat, uns treballadors titulats», subratlla Maria Vinuesa, membre de l’executiva de l’associació pedagògica Rosa Sensat.

  

 Malgrat les retallades que hi ha hagut aquests últims anys, que han obligat a augmentar el nombre d’alumnes per aula, als parvularis es presta «una atenció individualitzada per al desenvolupament cognitiu, emocional i social del nen», explica Ariadna Soto, directora de l’escola infantil Collserola i professora a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. 

    

En cada una de les seves edicions, l’informe PISA es reafirma en com és d’important l’educació infantil. En l’informe, els alumnes de 15 anys de gairebé tots els països de l’OCDE que van assistir a una escola d’educació infantil obtenen resultats superiors a aquells que no ho van fer. La diferència entre els alumnes que hi van assistir més d’un any respecte als que no és de 54 punts de mitjana en l’avaluació lectora. 

Notícies relacionades

La criança a casa guanya adeptes enfront de l'escola infantil

Carlos González: "El nen que es queda amb la seva mare és més feliç"

  

 «Però no es tracta només de l’aspecte acadèmic», afegeix Beth Galindo. El nen també aprèn a gestionar emocions, a conviure amb els seus iguals, conclou. I a acceptar que no sempre serà el rei de la casa.