Saray López: "Vaig somiar que un dia la meva foto penjaria d'aquesta façana"

Falten set dies per a la 39a Cursa El Corte Inglés, la cursa popular més important d’Europa. Per promocionar la prova, els magatzems han triat aquesta vegada cinc empleats seus. Saray López Mercader (Barcelona, 1994) –dependenta de la secció de rellotgeria de la sucursal de l’avinguda del Portal de l’Àngel– n’és un. La seva imatge es desplega a la façana de la de la Diagonal. 

–Als 12 anys em vaig presentar al càsting de Camino, el film de Javier Fesser que va acabar interpretant Nerea Camacho. Sempre m’ha agradar el modelatge. Un dia li vaig explicar a la mare un somni: «Algun dia la meva foto penjarà de la façana d’El Corte Inglés».

–Ja és a la façana. ¿Què sent?

–És irreal.

–¿Com hi ha anat a parar?

–Estava etiquetant preus amb una companya, va venir el cap de personal i ens va dir: «Demà us heu de presentar a un càsting».

–¿Sense cap més explicació?

–Sense cap més explicació. S’hi van presentar 80 empleats de diferents edats i perfils. A mi em van preguntar si era flexible, vaig doblegar la cama cap enrere i al cap d’una setmana em van dir que havia sigut una de les escollides per ser imatge de la Cursa.

–¿Qui són els altres?

–Una noia del departament de Joventut, un cambrer del Gastro Mercat de la plaça de Cata­lunya, un senyor de la planta d’Electrònica i So de Cornellà i un company de Tarragona que és a la cuina. Vam rodar l’a­nunci i vam anar a la preestrena.

–¿Els altres companys es moren d’enveja?

–Estan orgullosos. Són bones persones.

–Expliqui’m la seva vida. 

–Vaig acabar l’ESO i volia entrar a l’INEFC. La meva passió és la gimnàstica artística, que practico des de sisè de primària. He estat a prop del podi en diversos campionats d’Espanya. Però la crisi va afectar la meva família.

–¿Molt?

–Moltíssim. La mare, que va treballar a la cuina de Can Ruti, té fibromiàlgia –a vegades, si no l’arrossego jo, no sortiria de casa– i el pare, que venia enciclopèdies, es va prejubilar perquè el sou no donava ni per a la gasolina del cotxe. Vivíem a Badalona, el banc es va quedar amb el pis i ens vam haver de mudar a casa de l’àvia, a la Barceloneta. Havia d’ajudar a casa.

–És comprensible.

–Jo havia estudiat Comerç i Màrqueting i vaig fer pràctiques en una botiga. A l’acabar, em van contractar dos mesos com a promotora de Calvin Klein a El Corte Inglés. Es veu que li vaig agradar al cap i al cap de tres setmanes em va proposar portar jo sola el corner al Portal de l’Àngel. El contracte amb la firma es va acabar, però El Corte Inglés no va voler que me n’anés. Vaig començar a la secció de roba i ara sóc a rellotgeria i joieria.

–¿Se li amunteguen els clients?

–[Somriu] En dos anys hi ha hagut de tot: d’invitacions a cafès a intents de regalar-me perfums, que no accepto mai.

–¿Algun comprador curiós?

–Fa poc va venir un senyor a comprar vuit rellotges de 400 euros amb sis o set targetes diferents.

–El seu somni no és jubilar-se als magatzems, ¿o sí?

–De moment estic molt bé on sóc. M’avinc amb els companys i els meus caps són bons.

–¡Què ha de dir!

–Vull seguir estudiant i veure què em depara el destí. Soc una mica cagadubtes.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

–¿Dubta què farà el dia de la Cursa?

–[Riu] Ni un segon. La correré, és clar.