Facin lloc als pandes

Un massiu desnonament perquè els pandes s’afartin de bambú no silenciarà el debat de si la Xina va massa lluny per salvar a la seva icona. El parc planejat és una enormitat de 27.000 quilòmetres quadrats repartits entre les províncies de Sichuan, Gansu i Shaanxi i que afectarà 19 comtats i set ciutats. Més de 172.000 persones hauran de fer les maletes, segons la premsa oficial. No hi ha notícies encara d’on ni com serà recol·locada aquesta gent, majoritàriament llenyataires i miners.

    

El Parc Nacional del Panda Gegant tornarà als peluts plantígrads el que va ser seu. La mineria, la construcció de carreteres i les infraestructures lligades al veloç procés d’industrialització nacional han arraconat els pandes a les escasses muntanyes sense presència humana i riques en bambú.

    

Els exitosos esforços xinesos per protegir el seu emblema expliquen que l’any passat sortís de la llista d’animals en perill d’extinció i fos situat en l’esglaó inferior de «vulnerable». La seva població ha passat dels 1.596 exemplars en estat salvatge el 2004 als 1.864 el 2014. La Xina ha augmentat les reserves, ha protegit els boscos de bambú, ha prohibit les tales, ha creat corredors perquè les comunitats interactuïn i ha perseguit amb ganes la caça furtiva. Alguns ecologistes han qüestionat que Pequín dediqui tants recursos econòmics als pandes i desatengui altres espècies menys adorables però més rellevants per a l’ecosistema. Els boscos de bambú són molt costosos i només beneficien els pandes.

    

Els desplaçaments massius no han escassejat en les última dècades a la Xina. Ambicioses reformes urbanístiques com les que van precedir els Jocs Olímpics a Pequín o l’Expo de Xangai i infraestructures mastodòntiques com la presa de les Tres Gorges o el transvasament fluvial del plujós sud al sec nord han expulsat de les seves llars desenes de milions de xinesos. Els processos han sigut menys traumàtics del que les xifres suggereixen. El confucianisme sub­ratlla la societat mentre que Occident apunta a l’individu i els afectats accepten el sacrifici personal pel bé comú. En un viatge anys enrere pel camí del Yangtzé, aquest corresponsal va entrevistar espoliats, activistes polítics i altres víctimes d’aquella forçada marxa de les terres dels seus ancestres per la presa. Tots els seus laments es dirigien a la corrupció i altres vicis de la forma però assumien que la presa beneficiava el país i havia d’aixecar-se.

    

Desplaçar centenars de milers de persones perquè uns animals corrin lliures només sonarà frívol al profà. Existeixen pocs vincles tan estrets entre un país i un animal com el de la Xina i aquest fòssil vivent de taques negres sobre el seu pelatge blanc. Els seus naixements en zoos encapçalen els informatius i alguns reben l’atenció mediàtica de les estrelles de Hollywood. És descartable que aquesta expulsió generi debats socials.

Parcs naturals

La Xina compta amb milers de parcs naturals, boscos semiprotegits i reserves de tot tipus que per finançar-se prioritzen sovint el turisme per sobre del medi ambient. La menció del primer ministre, Li Keqiang, d’un nou sistema de parcs en la recent obertura de l’Assemblea Nacional Popular mostra que Pequín considera prioritari racionalitzar aquest caos.

    

La Xina obrirà 20 parcs nacionals en el pròxim quinquenni i els quatre primers protegiran mamífers en perill: el citat panda, l’elefant asiàtic, l’antílop tibetà i el tigre siberià.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

    

L’últim comparteix l’ambició de la dedicada al panda. Comptarà amb 15.000 quilòmetres quadrats a la província de Jilin, pròxim a les fronteres amb Rússia i Corea del Nord. El pla inclou reconvertir uns 30.000 llenyataires i caçadors en agents forestals, treballadors mediambientals i fins i tot productors de mel orgànica.