Mor el gran mecenes de la ciència Pere Mir

A través de la Fundació Cellex va finançar amb més de 120 milions des del 2003 projectes punters

lpedragosa15462645 pere mir170312194038

lpedragosa15462645 pere mir170312194038

1
Es llegeix en minuts

La investigació científica catalana va perdre divendres Pere Mir, que, sense discussió, és considerat el seu gran mecenes. Nascut el 1919 a Barcelona i filantrop que no concedia entrevistes, va ser un home d’una trajectòria tan excepcional com amant de la discreció. «Sense Mir i la seva fundació, Cellex, ni jo ni molts altres podríem competir amb els investigadors dels EUA, el Regne Unit i Alemanya», va explicar fa un parell d’anys el doctor Manuel Esteller, reconegut internacionalment pels seus treballs sobre epigenètica. «Cellex és capaç d’apostar per les ­idees molt ambicioses, encara que siguin arriscades i a molt llarg termini», va elogiar també llavors un altre presti­giós doctor, Eduard Gratacós, especialista en medicina fetal.

La llista de fills de Mir (no en va tenir de biològics) és llarga. Ara tots han quedat orfes del seu recolzament, no solament econòmic (era capaç de donar 62 milions d’euros en només cinc anys), sinó també dels seus consells, perquè, a més de mecenes, era un notable científic.

Notícies relacionades

Mir, empresari i químic de ­professió, tenia una llarga llista de patents pròpia. Va viure la vida amb passió. Va aprendre a pilotar avionetes. Li agradaven les acrobàcies aèries. També navegar. I el ­submarinisme. Un home de pel·lícula i, en canvi, poc amant del protagonisme.

Va fundar Cellnex el 2003, després de la venda de la seva empresa Derivados Forestales i es calcula que les aportacions a la ciència sumen uns 120 milions d’euros.

Temes:

Obituaris