Indignació a les Terres de l'Ebre per un nou transvasament d'aigua fora de la conca del riu

El que per al Govern català és un «acord històric», fruit d’un «alt sentit de la responsabilitat» per garantir l’aigua a una trentena de municipis que fins ara han tingut greus problemes per subministrar-se, per a altres és «un espoli amagat en mentides» que consolida «l’avanç d’un transvasament camuflat cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, que espolia recursos del riu Segre i augmenta el desequilibri entre territoris». 

Així de distants estan les postures entre la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a l’hora de valorar els beneficis i perjudicis de l’acord subscrit ahir a Cervera, pel qual uns 45.000 habitants de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de Barberà –aquestes dues últimes fora ja del domini de la conca hidrogràfica de l’Ebre– podran beure d’aquí tres anys aigua del Segre, transportada a través del canal Segarra-Garrigues.

Malgrat que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va assegurar a l’acte oficial de la firma de l’acord que aquesta obra no és, en absolut, una primera pedra per a un futur transvasament cap a l’àrea metropolitana, la plataforma del riu Ebre insisteix que tant el Segarra-Garrigues com el canal Xerta-Sénia són dues infraestructures que s’han construït sobredimensionades, perseguint una futura «especulació al voltant de la comercialització de l’aigua», va assenyalar Manolo Tomàs, portaveu de l’entitat proteccionista.

PROVEÏTS AMB CISTERNES

«No hi ha res d’això, això no és el principi de res», va replicar Rull, que va insistir que els beneficiats per la nova obra són «vuit municipis de la Conca de Barberà i dos de l’Anoia, d’alguns milers d’habitants, que viuen una situació dramàtica, que s’estan proveint amb cisternes d’aigua». «Estic convençut que la gent de l’Ebre estarà al costat de la gent, també la d’aquestes poblacions», va afegir.

L’acord de Cervera no ha deixat d’«indignar» els sectors antitransvasament, que sostenen que no fa més que consumar els seus pitjors auguris. Veuen clar que la Generalitat avança en un projecte dissenyat per a la «interconnexió de xarxes» dissimulada. «Ara entren suaument a una desena de municipis que ja formen part de les conques internes de Catalunya, i es diposita l’aigua en un embassament que només farà falta punxar per transvasar cap a Barcelona», afirma Tomàs. «Aquesta aigua va de pas», afirma.

També l’ecòleg Narcís Prat opina que «no és gens estrany» pensar que s’avança cap al transvasament a Barcelona. De fet, «ja estava previst», sosté, tot i que es mostra mesurat sobre l’abast concret de l’obra ara anunciada: «Ara mateix estem parlant d’una quantitat molt petita d’aigua». Una altra cosa és el canal Segarra-Garrigues en el seu conjunt, els usos agrícoles que li volen donar, cosa que canviarà (si és que arriba a entrar en plena explotació) la fesomia de les comarques més seques de Lleida. «Tot el que sigui extreure aigua del Segre i de l’Ebre és nociu i evidencia una actitud hipòcrita respecte a la protecció del riu i el seu delta», apunta Prat.

L’aportació que es farà a les poblacions de Barcelona i Tarragona és de mínims, de només 0,62 hectòmetres cúbics anuals, segons va acordar el 2011 la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, responsable de la gestió de tots els recursos hídrics que aboquen al riu Ebre (i per tant del Segre, que és el seu principal afluent) i que ja va donar llum verda al projecte fa més de sis anys. «Estem garantint un dret bàsic a una població que es troba en una situació molt complicada i les alternatives que es plantejaven, que eren portar l’aigua del minitransvasament de Tarragona o del sistema Ter-Llobregat, resultaven extremadament costoses», va argumentar el conseller de Territori i Sostenibilitat.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

El projecte final, fruit d’una negociació de gairebé una dècada, preveu aprofitar una part de la xarxa de canalitzacions ja existents i construir 122 quilòmetres de nova xarxa, set estacions de bombament (l’aigua ha de ser elevada fins a 400 metres d’altura) i tres dipòsits de regulació. L’aigua que circuli per aquestes canonades s’agafa d’una potabilitzadora construïda el 2008 per la Generalitat de Catalunya a l’altura del nucli de Ratera i que es proveeix directament del canal Segarra-Garrigues, amb aigua procedent de l’embassament de Rialb, a la conca del Segre. 

Amb tota aquesta infraestructura es podrà subministrar a la trentena de municipis firmants de l’acord en un termini d’aproximadament tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d’euros. D’aquests, 10 milions els aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); cinc milions més són de les diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona. La resta es repercutirà en el preu que en paguin els usuaris durant un període de 25 anys. H