LLISTA PUBLICADA PER L'OMS

Aquestes són les 12 famílies de bacteris resistents als antibiòtics que amenacen la humanitat

L'OMS apressa els governs a destinar fons per desenvolupar nous medicaments que combatin els superbacteris

salmonela / Elaine Thompson (ASSOCIATED PRESS)

salmonela
bacteria2

/

4
Es llegeix en minuts

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat la seva primera llista de "patògens prioritaris" resistents als antibiòtics, que inclou les 12 famílies de bacteris més perilloses per a la salut humana. Aquesta classificació, destinada a promoure la investigació de nous antibiòtics, posa de manifest, segons ha informat aquest organisme, l'amenaça que suposen els bacteris gramnegatius resistents a múltiples antibiòtics, amb capacitat per resistir als tractaments actuals.

Marie-Paule Kieny, subdirectora general de l'OMS per a sistemes de salut d'innovació, ha instat els governs a "comprometre fons" per a la investigació i desenvolupament de nous antibiòtics que puguin combatre aquests superbacteris. Segons aquesta experta, la llista de bacteris resistents als antibiòtics és "una nova eina per garantir que la R+D respon a necessitats urgents de salut pública".

"La resistència als antibiòtics va en augment i estem esgotant molt de pressa les opcions terapèutiques. Si deixem el problema exclusivament a mercè de les forces de mercat, els nous antibiòtics que necessitem amb més urgència no estaran a punt a temps", ha advertit Kieny, que ha fet èmfasi en el creixent problema mundial de la resistència als antimicrobians.

La llista de l'OMS es divideix en tres categories de bacteris, segons si la prioritat és crítica, alta o mitjana.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències d'avis i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos. Entre elles figuren els anomenats bacteris acinetobàcter, pseudomones i diverses enterobacteriàcies com 'Klebsiella', 'E. coli', 'Serratia' i 'Proteus', que poden provocar infeccions greus i sovint letals, com infeccions del corrent sanguini i pneumònies. Aquests bacteris han adquirit resistència a un elevat nombre d'antibiòtics, com els carbapenems i les cefalosporines de tercera generació (els millors antibiòtics disponibles per tractar els bacteris multiresistents).

Pel que fa a les categories de prioritat alta i mitjana, contenen altres bacteris que mostren una farmacoresistència en augment i provoquen malalties comunes com la gonorrea o intoxicacions alimentàries per salmonel·la.

Amb aquesta classificació, l'OMS vol instar els governs a establir polítiques que promoguin la investigació científica bàsica i la R+D avançada mitjançant organismes finançats amb fons públics. Preocupen especialment els bacteris gramnegatius, resistents a múltiples antibiòtics. Aquests tenen la capacitat innata de trobar noves formes de resistir als tractaments i poden transmetre material genètic que permet a altres bacteris fer-se farmacoresistents.

Aquestes són les 12 famílies de bacteris que posen en perill la salut:

Prioritat 1: CRÍTICA

'Acinetobacter baumannii', resistent als carbapenems

'Pseudomonas aeruginosa', resistent als carbapenems

'Enterobacteriaceae', resistents als carbapenems, productors d'ESBL

Prioritat 2: ELEVADA

'Enterococcus faecium', resistent a la vancomicina

'Staphylococcus aureus', resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia i resistència a la vancomicina

'Helicobacter pylori', resistent a la claritromicina

'Campylobacter spp.', resistent a les fluoroquinolones

'Salmonellae', resistent a les fluoroquinolones

'Neisseria gonorrhoeae', resistent a la cefalosporina, resistent a les fluoroquinolones

Prioritat 3: MITJANA

'Streptococcus pneumoniae', sense sensibilitat a la penicil·lina

'Haemophilus influenzae', resistent a l'ampicil·lina

'Shigella spp.', resistent a les fluoroquinolones

BACTERIS EXCLOSOS

El bacil de la tuberculosi, que en els últims anys ha augmentat la seva resistència al tractament tradicional, no ha sigut inclòs a la llista perquè és objecte d'altres programes específics, segons ha precisat Kieny. Altres bacteris que no s'anomenen a la llista de l'OMS, com els estreptococs dels grups A i B i la 'Chlamydia', tenen baixos nivells de resistència als tractaments existents i no representen actualment una amenaça significativa per a la salut pública, segons l'organisme.

La llista es va elaborar en col·laboració amb la Divisió de Malalties Infeccioses de la Universitat de Tübingen (Alemanya), mitjançant una tècnica d'anàlisi de decisions de múltiples criteris desenvolupada per un grup d'experts internacionals. Els criteris per incloure patògens a la llista van ser els següents: el grau de letalitat de les infeccions que provoquen; el fet que el tractament requereixi o no una hospitalització llarga; la freqüència amb què presenten resistència als antibiòtics existents quan infecten les persones de les comunitats; la facilitat amb què es transmeten entre animals, d'animals a persones i entre persones; si les infeccions que provoquen es poden prevenir o no (per exemple, mitjançant una bona higiene i vacunació); quantes opcions terapèutiques queden, i si s'estan investigant i desenvolupant nous antibiòtics per tractar les infeccions que causen.

Notícies relacionades

"Els nous antibiòtics desenvolupats contra els patògens prioritaris que figuren en aquesta llista contribuiran a reduir les morts degudes a infeccions resistents a tot el món", ha subratllat la professora Evelina Tacconelli, cap de la Divisió de Malalties Infeccioses de la Universitat de Tübingen i una de les persones que més han contribuït a l'elaboració de la llista. "Esperar més produirà problemes addicionals de salut pública i repercutirà enormement en l'atenció als pacients", ha advertit.

Encara que és essencial augmentar la R+D, amb això no n'hi ha prou per solucionar el problema. Per lluitar contra la resistència, també hi ha d'haver una millor prevenció de les infeccions i un ús apropiat dels antibiòtics existents en la medicina humana i veterinària, així com un ús racional de qualsevol nou antibiòtic que es desenvolupi en el futur.