Una olivera centenària bonsai gegant al jardí

«Un arbre que al seu jardí no passarà inadvertit ni deixarà ningú indiferent, i que despertarà la curiositat de tothom per la seva especial bellesa i mitologia centenària». És una de les frases promocionals que utilitza un viver al costat d’una carretera d’Alcanar (Montsià). Les desenes d’oliveres exposades a la venda són una fusió de cultures llunyanes: la mediterrània, pel seu origen, i l’asiàtica, per una poda «a l’estil bonsai» que ha fet fortuna entre els compradors.

Aquelles formes orientals semblen haver incrementat el seu poder d’evocació mitològica i han encertat en el gust del consumidor. L’antagònic nom amb el qual es publiciten, olivera centenària bonsai gegant, pot resultar desconcertant, però no, no són bonsais que hagin tornat a la seva mida natural. Són oliveres arrencades habitualment de la plana del Montsià i redissenyades mitjançant la poda. Ho expliquen en un altre viver, en aquest cas a Amposta, en el qual es dediquen a: «seleccionar la finca, seleccionar la planta, extreure-la amb maquinària especialitzada, adequar-la en un lloc idoni de les nostres instal·lacions i mimar-la durant tres anys». Com a resultat, una olivera «nascuda, criada i dissenyada a les Terres de l’Ebre, Reserva Mundial de la Biosfera per la Unesco», destaquen a la seva web. Algunes s’han posat a la venda per 20.000 euros.

Això sí, res a objectar a la legalitat d’aquesta activitat, que per a alguns és una sortida al progressiu abandonament de cultius a les zones rurals. Una situació d’acord amb els temps, encara que augurin una transformació del paisatge i del patrimoni natural i cultural inaudita en segles. La resistència, però, també té les seves armes. Les oliveres centenàries i mil·lenàries tenen una producció més baixa, però un gran valor afegit. Àngel Guimerà, un dels dos cuiners amb estrella Michelin, juntament amb Jeroni Castell, en una població de tan sols 6.300 habitants com Ulldecona, serveix un aperitiu que inclou oli mil·lenari en forma de piruleta nitrogenada.

«Per a nosaltres, en primer lloc, és una aposta pel territori, potser als restauradors ens faltava creure en el valor dels nostres productes autòctons i, per desconeixement no hi apostàvem, feia falta potenciar-los», afirma Guimerà.

Notícies relacionades

El Montsià, en lluita per salvar les seves oliveres centenàries de l'espoli

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

L’oli mil·lenari va guanyant també producció. En l’última campanya, 10 marques del Territori Sénia han etiquetat 7.000 ampolles de mig litre, que poden arribar a presentar preus d’entre 15 i 20 euros, quan un oli verge extra de qualitat es queda en 2,5 euros.

Les iniciatives turístiques posen un altre gra de sorra en la lluita per la conservació. Són exemple les àrees municipals d’oliveres mil·lenàries d’Alcanar, Canet lo Roig, Vinaròs, o els museus naturals de la Jana i Ulldecona. Aquest últim, el de L’Arión, aplega 139 oliveres, entre elles la Farga de l’Arión, plantada en època de l’emperador romà Constantí (314 dC) segons la Universitat Politècnica de Madrid.