Un jove empresonat per estafar 800 euros espera indult des del setembre

¿Com gestionar una estada a la presó quan saps que l'únic que et separa de la teva vida anterior (família, amics, parella, feina, hipoteca…), és un tràmit burocràtic? El juny del 2016 va canviar la vida d'Alejandro Fernández, un jove de Granada condemnat a cinc anys de presó per estafa i falsificació de targetes de crèdit amb les quals, amb uns amics, es va gastar uns 800 euros en un centre comercial. La seva sol·licitud d'indult està des del setembre al Ministeri de Justícia i, tot i comptar amb el vistiplau de l'Audiència Nacional, el tribunal que el va condemnar, i la fiscalia, que estan d'acord que es redueixi la seva condemna a dos anys, encara no ha rebut notícies.

El cas de Fernández, que ara té 25 anys, va saltar a l'opinió pública el 2016, quan la seva família fins i tot va posar en marxa una campanya a les xarxes socials per evitar el seu ingrés a la presó. Segons explicaven, era una decisió injusta per una “criaturada” que va tenir lloc el 2010, quan va ser detingut amb la targeta falsificada en un centre comercial de Màlaga.

UNA PLAY STATION

Ell va assegurar llavors que es va limitar a comprar en una botiga batuts a l'engròs per valor de 79,20 euros. No obstant, la sentència no esmenta aquest assumpte i apunta més aviat que va ser sorprès quan, amb tres persones més, intentava comprar una Play Station i els seus jocs per valor de 523 euros. Aquella mateixa tarda ja havien fet càrrecs per import de 299 i 257 euros en altres establiments amb targetes falses sense cap problema.

Des de la seva detenció, i en el judici, Alejandro va mantenir sempre que en cap moment va saber que estaven cometent un delicte i va responsabilitzar de tot un dels seus amics, amb antecedents i condemnat com a autor material de les falsificacions. El Tribunal Suprem, no obstant, considera que el jove va ser cooperador necessari perquè va donar les seves dades per aconseguir les targetes i va considerar “inversemblant i contrària a la lògica més elemental” la seva tesi.

“Si mai havia tingut ni vist una targeta de crèdit, i de cop es troba que n'hi entreguen dues al seu nom, amb les quals pot adquirir els efectes que li vinguin de gust ¿com pot pensar-se que tot això era legal, que no era dolent?”, va argumentar la sentència, dictada el desembre del 2015.

PETICIÓ D'INDULT

Després d'aquesta sentència ferma, l'advocat de Fernández va sol·licitar un indult total i la paralització de l'execució de la sentència. Se li va denegar aquesta última, i just uns dies després d'entrar a la presó, el 7 de juny del 2016, va saber que també li denegaven l'indult total.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El lletrat va tramitar llavors l'indult parcial i, només un mes i mig després, tant la fiscalia com l'Audiència Nacional es van mostrar favorables a concedir-l'hi, tenint en compte que havia mostrat el seu penediment per la participació en el fet delictiu, la seva bona conducta al penal de Granada i que tenia un contracte de feina estable. El fiscal entenia, a més, que concorrien “excepcionals raons de justícia, equitat o utilitat pública” davant un cas d'“escassa entitat i rellevància penal dels fets”.

L'expedient va entrar al setembre al Ministeri de Justícia però, no obstant, la decisió, en un sentit o un altre, no arriba, i l'ànim d'Alejandro decau. “Va assumir que havia d'entrar a la presó i ara, quan ja té la clau per sortir-ne, que són els informes favorables, depèn d'un mer tràmit que no acaba de produir-se”, resumeix el seu advocat, Javier Gómez.