"Fes-me un Ramon Casas"

El mòbil va vibrar sobre la taula d’un local del barri de Lavapiés, Madrid. El pintor es va netejar les mans amb un drap amb pegats de tots els colors. Va agafar l’aparell i el  va encabir entre l’orella i l’espatlla. Semblava que la conversa anava d’art amb el seu interlocutor, però en realitat eren sols negocis:   

– (…) Fes-me un (Ramon) casas… i després em fas un (Isidre) nonell… Però fes-me’ls grans.

–Dues peces d’aquestes… són 500 euros. 

– 400, són 400 (...) i aquest cop que siguin guapos. Una gitana guapa. Una cosa més alegre. No tan inintel·ligible.

– Però és que és el que feia (Nonell). No feia més que gitanes i les feia sempre agachás i demanant almoina. Mai va fer una dona guapa en la seva vida.

Aquesta trucada teléfonica va ser gravada per agents de la Unitat Central d’Investigació de Patrimoni dels Mossos d’Esquadra. I és una prova contundent contra dos estafadors que han sigut desemmascarats amb la col·laboració de la Guàrdia Civil. Han estafat molt, sobretot empresaris, encolomant quadros falsos de grans pintors del XIX i del XX. Alguns dels autors plagiats són de la talla de Ramon Casas (mort el 1932), Eliseu Meifrén (1940), Joaquim Mir (1940), Santiago Rusiñol (1931) o Isidre Nonell (1911).

El secret era a Lavapiés: un venedor de roba usada al Rastro amb talent per imitar el traç i la textura de grans genis modernistes. Els dos estafadors li encarregaven quadros com els de Casas o els de Rusiñol i li pagaven 200 euros per unitat. Ells podien arribar a vendre’ls per un preu que multiplicava els beneficis per 10 o per 20. 

Els dos entabanadors que col·locaven la producció apòcrifa actuaven per separat. A. F. visitava els compradors amb una carpeta sota el braç plena de fotografies de quadros d’aquests pintors. Quan algú picava i s’interessava per algun, trucava a l’artista per ordenar-li que dibuixés un quadro com els que pintava l’autor escollit per la víctima. Els Mossos han pogut trobar tres víctimes diferents. En suma els hauria col·locat pintures falses per un valor de 76.000 euros. 

Per relacionar-se amb les víctimes tenia un número de telèfon que només utilitzava amb aquesta finalitat i es presentava amb una targeta de visita falsa. Amb aquestes precaucions, si alguna cosa sortia malament, es desfeia del número de telèfon i li resultava senzill desaparèixer.

A. J., contràriament, venia els quadros que encarregava al plagiador en una casa de subhastes de la zona alta de Barcelona. Ho feia, presumptament, de comú acord amb el responsable d’aquesta sala, que comprava les pintures i les revenia sense demanar cap factura. Tant A. F. com A. J. compten amb un historial ple d’estafes. 

Un ‘casas’ va activar l’alarma

La primera sospita va saltar l’estiu del 2016, quan una víctima es va adonar, després d’haver pagat 7.200 euros per un quadro suposadament de Casas, que les dades de la targeta de visita del marxant d’art eren falses.

El client va sospitar que si el venedor necessitava una identitat falsa potser era perquè la pintura que acabava de comprar no era autèntica. Li va demanar a un conegut galerista de la ciutat, expert en Ramon Casas, que avalués la peça. No ho era. El Museu Nacional d’Art de Catalunya ho va corroborar al cap de poc. 

Els Mossos van punxar el telèfon de l’estafador i van començar a destapar una trama que els va portar al falsificador de Lavapiés. Segons els policies, aquest pintor aconseguia «imitar la manera de pintar de l’autor plagiat» fent servir els mateixos «temes, tècnica, traços i la textura». De les escoltes telefòniques se’n dedueix que hi ha una xifra desconeguda d’estafats i que els beneficis dels estafadors són «notoris». A. F. s’ha comprat recentment dos nínxols al cementiri de Montjuïc amb aquestes vendes. 

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Els pintors que van escollir per plagiar són artistes amb una obra tan extensa que resulta impossible per a qualsevol ciutadà conèixer tots els seus quadros. El pintor de Lavapiés creava amb carbó, llapis o a l’oli. Eren falsificacions que enviava per SEUR fins a Barcelona amb un certificat –fals– que li aconseguia un soci. 

La setmana passada, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil van activar una operació simultània, a Barcelona i Madrid, i han recuperat més de 30 pintures falses comercialitzades. N’hi podria haver moltes més. Fer «un Ramon Casas» o un «Isidre Nonell» no li suposava tants dies de feina com podria semblar al pintor de Lavapiés.