Els incendis en vivendes han augmentat el 16% a Catalunya des del 2014

El 2016 es van cremar 5.894 domicilis, amb 20 morts

Gairebé dos de cada tres víctimes mortals són persones grans

icoy34480441 incendio170214182106

icoy34480441 incendio170214182106 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

El 2016 van cremar 5.894 domicilis a tot Catalunya. La xifra suposa un increment del 5% respecte a l’any anterior, quan es va declarar un foc a 5.609 llars. El fet més preocupant és que implica un augment del 15,7% si la comparativa s’allarga fins al 2014, quan es van cremar 5.063 cases. Aquestes dades són el resultat de sumar el recompte anual que porten a terme els bombers de la Generalitat i els de Barcelona.

Una cinquena part del total dels incendis domèstics que es registren en territori català es produeixen a la ciutat de Barcelona. El 2014 es van comptar 1.110 focs en residències; el 2015, 1.255;  i el 2016, 1.398 incendis en domicilis. El balanç a la capital catalana certifica aquesta tendència a l’alça que s’ha comprovat a la resta de Catalunya.

Carles Noguer, subinspector de l’Àrea de Prevenció dels Bombers de la Generalitat, avisa que darrere de cada incendi en un domicili, en el millor dels casos, hi ha un contratemps econòmic i logístic enorme per a la família que habita al seu interior. En el pitjor, hi ha un ésser estimat que ha mort. L’any passat, en total van morir 20 persones per aquesta causa a Catalunya.

Més del 60% de les víctimes mortals provocades per incendis residencials són gent gran, explica Noguer. No perquè cometin més errors que la resta dels ciutadans, sinó perquè són més vulnerables a les flames i, especialment, al fum. Sovint, suplementàriament, no són només persones d’edat avançada i prou, sinó que a més a més viuen «soles» i presenten una mobilitat reduïda. Perquè això és una cosa que la gent oblida amb molta freqüència: el perill real no està en les flames, sinó «en el fum», adverteix.

LES TRES CAUSES PRINCIPALS

De les tres causes principals que s’amaguen darrere dels focs en vivendes, dos es concentren sobretot durant el període d’hivern. Per això quan arriba el fred, les flames fan la impressió de traslladar-se des del bosc fins a les vivendes de les ciutats.

Aquests tres factors que causen sovint els focs als domiclis són els descuits a la cuina, les estufes amb flama o amb resistències que arriben a la incandescència i els lladres elèctrics sobrecarregats. Oblidar-se la paella amb oli damunt dels fogons passa tant el mes d’agost com el mes de febrer. Però les estufes que entren en contacte amb cortines o amb un coixí que ha caigut a terra des del sofà només representen un perill quan la casa està freda. De la mateixa manera, els endolls múltiples es cremen contínuament durant aquests mesos perquè sumen a la càrrega habitual la d’aparells que s’utilitzen per escalfar l’ambient. Darrere d’aquests tres errors hi ha la majoria dels focs.

Hi ha alguns casos com el de la dona de Reus de 81 anys –que tenia la llum tallada per impagament de la factura de la companyia elèctrica i va morir en un incendi a casa seva originat per l’ús d’una espelma– que admeten ben poques interpretacions. No obstant, tant els bombers com els Mossos d’Esquadra eviten vincular la pobresa energètica amb aquest augment d’incendis durant els últims anys. No ho fan perquè neguin que hi hagi aquesta aquesta relació, sinó perquè senzillament no és una cosa que fins ara s’hagi estudiat i es pugui sostenir sobre dades empíriques.

TANCAR I TRUCAR ALS BOMBERS

El subinspector fa una crida als ciutadans a tenir en compte dos consells que poden resultar vitals en cas que es declari un incendi al seu domicili. El primer consell és que han de «tancar totes les portes» possibles durant la retirada per tal d’aïllar el foc. Passa de vegades que un veí que fuig espantat del foc deixi la porta principal de la casa oberta de bat a bat. Això provoca que el fum pugi per l’escala de la comunitat i posi en perill la seguretat de la resta d’habitants de l’edifici. 

Notícies relacionades

Si això passa, remarca Noguer, si el fum puja per l’escala comunitària, el que no han de fer els veïns de les plantes superiors per complicar l’error del de sota és «deixar-se portar pel pànic i intentar baixar entre el núvol tòxic per arribar fins al carrer». És un error greu que pot acabar de la pitjor manera: amb un desmai i posteriorment la mort per asfíxia. Per tal de resguardar-se tot el que han de fer, si el fum és a l’escala, és també «tancar la porta del domicili propi».

El segon consell és trucar al 112. Pot semblar innecessari recordar-ho. Però «l’única manera d’estar completament segur que algú ha donat la veu d’alarma és fer la trucada un mateix», explica. «Preferim rebre 10 trucades alertant del mateix foc que cap», diu.