Cada cop més GRASSOS

Els experts han encunyat el terme globesity (suma de global i obesity en anglès), per parlar de l'actual epidèmia mundial d'obesitat. Per primera vegada en la història de la humanitat, hi ha més persones sobrealimentades que desnodrides i alguns estudis auguren que la meitat de la població del planeta serà obesa l'any 2030. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) pretén frenar l'augment abans del 2025. De moment, un informe de la consultora McKinsey ha comptabilitzat en dos bilions de dòlars anuals la despesa extra que l'obesitat està suposant per a l'economia mundial -en termes de productivitat per a les empreses, augment del consum d'aliments i energia, i despeses sanitàries-, ja que es revela com un passaport directe no només a malalties cardiovasculars, sinó també a altres com la diabetis, la hipertensió i molts tipus de càncer.

Darrere d'aquesta pandèmia hi ha una predisposició genètica, que tots portem de sèrie en més o menys grau, i una pura qüestió matemàtica. «No hem adaptat el consum a una necessitat menor de calories gràcies a la tecnologia del món global», resumeix Joan Costa-Font, professor de Política Econòmica a la London

School of Economics and Political Sciences (LSE) i coautor amb la també economista Núria Mas de l'estudi recent Globesity? The effects of Gobalization on Obesity and Caloric Intake. Segons el seu informe, la població mundial ha augmentat el seu pes en un 24% en 30 anys, i la ingesta calòrica, en un 4,3%.

El nostre entorn quotidià és una invitació constant a cultivar i mantenir les nostres reserves de greix. «Estar envoltat de gent que no fa exercici, que va en cotxe a tot arreu o que menja molt i aliments calòrics genera una inèrcia en la conducta de tots els individus. Les anomenades polítiques del nudge o de l'empenta ambiental s'encaminen, precisament, a canviar l'entorn que per defecte ens porta a ser més grassos, especialment on hi ha menys educació», afegeix Costa-Font.

La complexa fórmula de l'obesitat podria resumir-se per tant en les variables següents: menys activitat física, més disposició d'aliments i més ultraprocessats. Un exhaustiu estudi elaborat recenment pel doctor Fumiaki Imamura sobre els canvis pel que fa a les pautes d'alimentació en 187 països confirma l'augment del consum de productes saludables com fruites i verdures en les dues últimes dècades, però també que encara és més gran el consum de productes poc sans, que contenen molt greix i sucres afegits.

«Per alimentar-se correctament és més important el que no mengem que el que mengem. La primera cosa i més essencial en un entorn com el nostre, envoltats com estem d'estímuls per menjar de forma insaludable, és evitar en el dia a dia sucumbir a la temptació de consumir productes ultraprocessats», afirma en relació amb aquesta qüestió el nutricionista Julio Basulto, autor del llibre Secretos de la gente sana.

Greixos i sucres

Els aliments addictius amb molt greix o sucre i baix valor nutricional solen ser, a més a més, barats. «La veritat és que, caloria per caloria, és més car alimentar-se bé», confirma Basulto. És una de les claus per les quals el sobrepès i l'obesitat, que abans eren patrimoni de les persones acabalades, han arribat fins a les persones que compten amb menys recursos.

Curiosament, els canvis en la nostra alimentació també provoquen canvis en la resposta dels nostres gens, que no són determinants però que sí que ens predisposen a l'obesitat fins a un 50%. José María Ordovás, director del laboratori de Nutrició i Genòmica a l'USDA-Human Nutrition Research Center on Aging a la Universitat de Tufts (Boston, Estats Units) i una de les màximes autoritats mundials en nutrigenòmica, està investigant precisament quin és el component genètic que ens porta a l'obesitat amb la idea de dissenyar les dietes més adequades per a cada individu d'acord amb el seu genoma.

Ordovás explica que aquest genoma no es pot canviar, però és perfectament possible que alguns hàbits alterin l'expressió dels gens. Què mengem, com dormim o quant ens movem o fins i tot què va menjar la nostra mare durant el seu embaràs pot fer desaparèixer o afegir grups químics dels nostres gens sense que provoqui una mutació però sí una resposta diferent que, per exemple, ens faciliti que ens engreixem. «Seria com posar punts, comes o accents. El significat canvia sense que canviem cap lletra o cap paraula», explica.

Una de les grans pedres de toc de l'obesitat és que tornar enrere resulta un esforç titànic. Salvadora Delgado, cirurgiana de l'Hospital Clínic especialitzada a reduir la capacitat de l'estómac a persones hiperobeses, confessa que el 80% dels seus pacients acaben tornant a engreixar-se. «Quan col·loques un baló gàstric a un pacient li estàs donant sis mesos de marge per canviar els seus hàbits alimentaris. Quan redueixes el seu estómac amb cirurgia, li dones dos anys. Durant aquest temps, l'organisme s'omple molt ràpidament. Si es menja massa se sent malestar i s'acaba vomitant, però aquest càstig, entre cometes, desapareix amb el temps. Perquè la cirurgia no cura l'obesitat. Només és una oportunitat», afirma.

Malgrat això, el cos sempre tendeix a l'equilibri i té la capacitat de revertir un marcador en contra. «El fetge, per exemple, és l'òrgan que abans emmalalteix a causa del greix. No obstant, en un estat precirròtic també és el primer que es cura. Si el pacient canvia els seus hàbits es recupera ràpidament», apunta.

Prevenció

Diego Yeste, endocrinòleg pediàtric de la Vall d'Hebron que tracta amb adolescents que han passat per quiròfan per resoldre una obesitat mòrbida, explica que el compromís de la família és clau per resoldre el problema. «Les recomanacions són per a tots i és molt complicat, perquè sovint el pare, la mare o fins i tot tots dos també són obesos», avisa.

La prevenció és efectiva, sobretot si és precoç. A la Vall d'Hebron va començar a funcionar, amb uns quants anys de suspensió per les retallades, el guardonat programa Nens en Moviment, que aborda l'obesitat des de les seves implicacions emocionals, amb un percentatge d'èxit del 75%. «És un enfocament que es deixa de banda sempre, però és clau. Molts dels adolescents que ens arriben han sigut víctimes del bullying i pateixen estrès posttraumàtic», argumenta una de les ideòlogues, la nutricionista i psicòloga Norma García, i afegeix que s'està estudiant posar en marxa a Barcelona un grup per a nens de 5 a 7 anys la tardor del 2018. «Fa uns anys era impensable necessitar un programa així tan aviat», afirma.

Notícies relacionades

Molts quilos d'espectacle televisiu

«Em deien 'grassa de merda' i no volia anar a classe»

L'Hospital Sant Joan de Déu, en col·laboració amb la Federació Catalana de Pentatló Modern, ofereix el programa Sumar per restar, que utilitza valors esportius com l'esforç o l'esperit d'equip per millorar la vida dels pacients. «No va ser concebut com un grup de teràpia emocional, però el grau d'identificació de grup ha sigut clau», afirma Marta Ramon, cap del Servei d'Endocrinologia Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Miqui Jansà, tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern, apunta que la prevenció hauria de començar a les escoles. «Hauríem d'arribar abans. Molts dels nens que són prims a primària malgrat no seguir bons hàbits, acabaran sent obesos quan arribin a secundària si no es fan les coses bé», avisa. H