"Obrir els grans vestíbuls del metro seria una solució per als sensesostre"
Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, reclama alternatives a la gent que dorm al carrer durant l'onada de fred
icoy25345746 ferran busquets170118195829
Professionals i voluntaris d’Arrels Fundació intensifiquen aquests dies el seu acompanyament a aquelles persones que dormen al carrer. Ferran Busquets, director de l’entitat, demana que es provin noves estratègies.
–Crida l’atenció que ni el fred aconsegueixi convèncer molts sensesostre perquè vagin a centres habilitats per l’Ajuntament de Barcelona en l’operació Fred. ¿Per què no ho volen?
–Hi ha moltes raons. Imaginem-nos 15 empleats d’una empresa als quals els proposen conviure uns dies en una casa de colònies. ¿Oi que no ens semblaria estrany que alguns no hi volguessin anar? Qui dorm al carrer també és un ciutadà. Alguns han tingut experiències negatives entre ells. Altres, simplement, tenen por de perdre el seu racó. Si no s’omple un recurs facilitat, és que alguna cosa falla en la proposta. Però no ens podem quedar en el ‘no hi volen anar’, ‘no volen fer res’. Si un nen no vol anar a l’escola, ¿buscarem alternatives per intentar convènce’l? ¿Intentarem saber per què no ho vol?
–¿Considera que obrir les instal·lacions del metro de nit aquests dies en què fa més fred, com ja ha suggerit, és millor solució que un alberg?
–Crec que és una alternativa a una cosa que no ha funcionat. Ens ha d’importar més rebaixar aquesta xifra de gairebé mil persones dormint al carrer, i més aquests dies, que on portar-los. Seria un pedaç, sí, però seria una solució més pròxima per a ells, dispersos per la ciutat. I no dic que s’hagi d’obrir tot el metro, sinó deixar oberts grans vestíbuls, com els de Catalunya, Universitat o Sagrada Família. ¿O no s’obre el metro de nit per un concert o un partit de futbol per a la resta de ciutadans?
–¿Què han fet aquests dies per reforçar la seva atenció a les persones sense sostre?
–Hem habilitat 15 places més a la nostra residència i hem sortit a buscar 15 persones expressament que sabem que són sempre més reticents a acceptar-ho. No som els únics que reaccionem al fred. El rector de l’església de Santa Anna ha obert la seva església de nit i 13 persones que dormien al carrer gràcies a això ja no ho han hagut de fer. Això demostra que si ofereixes més solucions, sumes ajuda. Imaginem-nos que obrissin 20 parròquies més. Com més llocs hi hagi per dormir, més gent deixarà de fer-ho al carrer. Ens falla el consens polític. Entitats, administracions i polítics ens hauríem de coordinar per a les solucions a curt termini. Ja sabem que falta vivenda social, però el més urgent ara és qui dorm al carrer.
–Els veiem cada dia als caixers automàtics, ¿ens hem immunitzat?
–Posem dos grans estigmes sobre ells: diem que són ells els que no accepten una solució; i l’alcoholisme. L’alcohol a vegades és la causa, sí, però pràcticament sempre és una conseqüència de seguir al carrer. És la seva eina davant una situació tan dura.
–¿I el trastorn mental no és un estigma sobre ells?
Notícies relacionades–També. Però a la nostra societat encara li falta molta comprensió de la psiquiatria. Per això, encara més, s’ha de tenir en compte cada situació i treballem amb els equips de
salut mental de persones sense llar (ESMES).
