El nou telèfon del 'bullying' fa aflorar 33 casos versemblants al dia

Gairebé 2.000 possibles casos d’assetjament escolar va detectar el telèfon del Ministeri d’Educació contra el bullying (900 018 018) des que es va posar en marxa fa dos mesos. Cada nova dada com aquesta, cada cas greu que emergeix, com el suïcidi dimarts passat de la petita Lucía a Múrcia, confirma l’amplitud creixent d’aquesta plaga i les dificultats per abordar-la. Tot i que la nena de 13 anys havia donat un senyal tan evident com una carta de comiat, que el cas havia sigut denunciat i que suposadament es van aplicar els protocols, res no va evitar el desenllaç fatal.

El ministre Íñigo Méndez de Vigo es va comprometre el gener de l’any passat a activar un telèfon únic al qual podria trucar qualsevol persona que conegués un cas d’assetjament a l’aula, ja fos la víctima, un familiar o un company. Ho va fer després de la commoció causada per la difusió de la carta de suïcidi de Diego, el nen d’11 anys de Leganés que es va tirar per la finestra del cinquè pis de l’edifici on vivia.

El telèfon havia d’haver estat operatiu al juliol, però problemes amb la licitació van endarrerir l’estrena a l’1 de novembre. Si algú tenia dubtes sobre la necessitat de la seva existència, les dades els han aclarit tots. Només fins al 31 de desembre s’havien rebut 5.552 trucades, de les quals s’han derivat 1.995 casos en estudi. El servei funciona cada dia de l’any, les 24 hores del dia i no deixa senyal a la factura telefònica.

L’ALERTA DE LA FUNDACIÓ ANAR

Fins ara l’únic telèfon d’àmbit estatal disponible era el de la Fundació ANAR (900 202 010) i els seus registres ja havien crescut exponencialment. Si el 2014 les trucades van permetre actuar en 328 casos confirmats, l’any següent la xifra es va disparar a 573 (+75%). El balanç del 2016 està en fase d’elaboració, però la subdirectora, Diana Díaz, preveu un altre «fort repunt». Ni el telèfon del ministeri sembla que els tregui feina. «Continuem rebent trucades cada dia», explica.

La tesi d’ANAR és que es donen dos fenòmens alhora: hi ha més denúncies per la creixent sensibilització, però també perquè hi ha més casos, en part per l’eclosió del cyberbullying. Això multiplica els casos, però sobretot els agreuja. «L’assetjament és presencial, però el mòbil i internet el prolonguen fora de l’escola, el fan més intens i més greu», explica Díaz. En un de cada quatre casos portats per ANAR es dona el component d’internet.

Tot i això, el nombre de casos denunciats és molt petit respecte a la realitat de les aules. L’informe de Save the Children 'Jo a això no jugo' revelava que el 10% dels estudiants afirma patir assetjament, un 60% reconeix haver rebut insults i gairebé un 30% agressions físiques. Estimacions més conservadores del ministeri situaven els alumnes assetjats en el 4%. Tot i així, la xifra seria enorme. Gairebé 200.000 alumnes de primària i ESO podrien estar patint en silenci a Espanya.

La proliferació d’iniciatives de col·legis i d’organitzacions i institucions no sembla suficient. Andrés Conde, director general de Save the Children, recordava que tots els partits van incloure als seus programes electorals «aprovar una llei contra la violència infantil», i va reclamar posar-la en marxa de manera «urgent i prioritària». Es tractaria de visibilitzar el fenomen i donar-hi una resposta integral a nivell estatal, com es va fer amb la violència masclista, segons l’oenagé.

COSES DE NENS

Un company de classe de Lucía va confessar a Antena 3 que s’havien equivocat al considerar poc importants les «bromes» que li feien. El més greu és que la primera resposta de la direcció del col·legi quan el problema va aflorar va ser en el mateix sentit. «Són coses de nens», van dir, com en milers de casos.

Notícies relacionades

"El meu fill va arribar a creure que era tonto, quan és superdotat"

Víctimes, còmplices i botxins del 'bullying'

Un dels problemes que expliquen el fracàs dels protocols una vegada s’ha presentat la denúncia és que «o bé el centre no hi dona importància o després de la primera intervenció no se’n fa un seguiment adequat», explica Díaz.

Una altra de les dificultats afegides és que en el 90% dels casos el maltractament és psicològic, molt més difícil de detectar que el físic i pot ser més greu, amb «conseqüències que van des de falta d’autoestima i depressió, fins a risc molt alt de suïcidi», segons el psicòleg infantil Óscar Cortijo, coautor del llibre 'Cómo prevenir el acoso escolar'. Aquest especialista criticava l’any passat, que «la societat no ha fet els deures». «Estem en fase d’eclosió del maltractament escolar, per no haver intervingut amb plans de prevenció», lamentava.