Anar al contingut

UN CAS A L'ESCOLA CATALANA

"El meu fill va arribar a creure que era tonto, quan és superdotat"

La família del Carles explica l'assetjament escolar que va patir el seu fill en un centre concertat

Els pares van haver de canviar el nen de col·legi davant la falta de resposta

TERESA PÉREZ / BARCELONA

Impotència, tristesa i desemparament. Tres substantius que descriuen amb precisió el suplici que va patir la família del Carles, un petitó que als 9 anys va experimentar com es viu una situació d’assetjament escolar sent un nen superdotat. L’únic que no va trontollar durant aquell període irracional van ser les seves bones qualificacions, la resta ho va arrossegar un tsunami.


    O. G., mare del Carles, defineix amb aquest sentiment --«impotència, tristesa i desemparament»-- el curs 2015-2016 en què el seu fill, que ara té 11 anys, va patir bullying en un col·legi concertat d’una població pròxima a Barcelona. El Carles va deixar de menjar i de somriure. Plorava, no volia anar a l’escola, se sentia molt sol. Li deien que «era tonto, un noi que estava diagnosticat com a superdotat», explica la mare. «Va ser un blanc fàcil perquè els superdotats solen ser més retrets», afegeix.


En un racó


Els companys li donaven calbots, li tiraven el menjar a terra i si es negava a menjar perquè s’havia embrutat es xivaven al professor que no menjava. A l’hora de l’esbarjo, la soledat del Carles s’accentuava. Al pati es quedava en un racó perquè ningú volia jugar amb ell… Va perdre l’únic amic que tenia perquè era una amistat compartida amb el xaval que liderava l’assetjament. «Els nens líders conquisten els altres per fer el buit a qui els interessa», afirma.


    Una tarda, un grup de companys el va envoltar a la sortida de classe «i el van humiliar», relata la mare amb tristesa. «Aquell dia va arribar a casa destrossat, molt malament. Deia que la culpa del que li feien la tenia ell. Ens deia: ‘És que soc tonto, per això m’ho fan’», explica. I va arribar la depressió, les visites al psicòleg i, com passa sovint, el canvi de col·legi de l’assetjat i no dels assetjadors.


    La família del Carles va enviar e-mails al col·legi, va parlar amb la psicòloga del centre, va demanar reiterades explicacions i va reclamar que el canviessin de classe. I res. «Som gent de raonar, per això vam fer tots aquests tràmits. Confiàvem en l’escola. De fet, és la que havíem elegit per al nostre fill, però ens van enganyar, ens deien que arreglarien les coses i no feien res. Ni tan sols van activar el protocol per a aquestes situacions», recorda O. G.


    Els pares dels companys del Carles treien ferro als fets i deien que no n’hi havia per tant, i és que moltes famílies normalitzen l’assetjament. Els professors argumentaven a la família que «tot era cosa de nens», explica la mare. «Ens vam convertir en una molèstia per al col·legi», diu. «Com a pares ens hem sentit molt sols», insisteix. La família també ha recorregut a un forense que ha certificat que el nen «va patir un assetjament greu». Els fets estan al jutjat.

Protegir els nens


En paraules de la mare, l’assetjament no va durar gaire: un any i mig. «No ho vam permetre», afirma i afegeix: «Si jo porto el meu fill a un col·legi ha d’estar protegit, i si l’escola no ho fa, hem de fer-ho els pares per evitar suïcidis». Davant la falta de resposta, els pares van recórrer a la inspecció d’Ensenyament i, poc després, el Carles ocupava un pupitre en una escola pública. El dia que els seus pares li van explicar que es canviava de col·legi «primer va plorar i va preguntar: ‘On aniré’. Després va ser un alliberament», recorda O. G.


    El nen ara és feliç, però les seqüeles encara són presents. Cada vegada que passa per la seva antiga escola li diu a la seva mare: «Aquí no em volien, em feien mal». L’assetjament també ha donat en el seu cas un fruit positiu: el de la solidaritat. El Carles ara protegeix els que veu més febles. Per això, comparteix seient a l’autobús amb un nen a qui els altres diuen «lleig» i critica davant la seva mare que alguns li diuen gras a un company. La mare també ha tret una lliçó del cas d’assetjament del seu fill i s’ha convertit en una voluntària de l’associació No a l’Assetjament Escolar, una entitat que cada dia rep trucades de famílies que volen conèixer si el cas que viu el seu fill es pot considerar assetjament escolar. 

0 Comentaris
cargando