Montcada torna a ocupar les vies després de l'últim atropellament

El tren uneix punts llunyans, però malgrat que pugui semblar contradictori, també separa els més pròxims. Ho saben prou bé els veïns de Montcada i Reixac, molts dels quals posen la vida en perill diàriament en actes tan quotidians com sortir a comprar el pa, visitar un familiar o anar a la cita amb el metge. La culpa la tenen les vies del tren, que divideixen la ciutat en dos pel centre i que obliguen a jugar-se el físic al travessar-les. Des que es van inaugurar, el 1884, ja han perdut la vida 167 persones atropellades pel tren a la localitat vallesana.

El sistema és precari. La ciutat, que compta amb 32.804 habitants censats, segons dades de l'Idescat, és un veritable circuit d'infraestructures que la travessen, des de carreteres i autopistes fins a tres vies de tren. La més problemàtica de totes és la corresponent a la R-2, “la de França”, com se la coneix al municipi, que transcorre a cota zero i compta amb dos perillosos passos a nivell que centenars de veïns es veuen obligats a travessar cada dia.

“El principal problema és la seguretat, els trens passen amb una freqüència molt elevada i les barreres pugen i baixen amb un marge de dos o tres minuts, i després es queden abaixades durant gairebé un quart d'hora”, apunta Ramon Bueno, portaveu de la Plataforma Tracte Just - Soterrament Total. L'elevadíssima freqüència de pas de trens en aquest punt de la xarxa ferroviària fa que un desplaçament mundà es converteixi en una llarga espera, que no gaires persones estan disposades a assumir.

UNA CIUTAT PARTIDA

“És impossible viure a Montcada sense incomplir la prohibició de travessar la via amb les barreres abaixades, la gent s'arrisca perquè no té més remei”, afegeix Bueno. La via talla la ciutat en dos pel centre i deixa les estacions de Montcada i Reixac --la de la línia R-4 i la R-2-- al costat on també hi ha el carrer Major i l'ajuntament, mentre que a l'altra banda hi ha el CAP, el mercat setmanal o el concorregut carrer comercial de Jaume I.

Passar d'un costat a l'altre de les vies és un perill per als vianants, però també suposa un calvari per als conductors. És freqüent trobar llargues cues de cotxes esperant pacientment que el tren passi i que les barreres pugin.

Aquesta situació ha suposat la mort de 167 persones a la localitat envestides pel tren des que es va posar en funcionament. L'any passat van ser quatre les víctimes mortals, mentre que aquest 2017 la primera no ha trigat a arribar. Es tracta d'un home de 75 anys i veí de Mataró que dilluns passat va travessar amb les barreres baixades el pas a nivell del carrer de Pasqual, situat al costat de l'ajuntament. Una mort que ha encès els ànims a la ciutat.

PROMESES INCOMPLERTES

Notícies relacionades

Montcada acusa Foment i Adif de l'últim atropellament mortal de tren

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

“El Ministeri de Foment i Adif són els culpables del nou atropellament mortal a les vies del tren”, assenyala l'alcaldessa de Montcada, Laura Camps (ECP). La contundència d'aquestes paraules es remet a l'incompliment per part del Govern central dels acords del novembre del 2007 entre la Generalitat, l'ajuntament, Adif i l'Executiu central, que establia un cost aproximat de 375 milions d'euros per poder soterrar les vies, coincidint amb la posada en marxa de la línia d'alta velocitat. L'acord va ser un foc d'encenalls, i malgrat les bones paraules, el projecte va acabar guardat al fons d'un calaix a l'esclatar la crisi econòmica.

L'atropellament va provocar la mobilització de la ciutat, que aquest dimarts s'ha concentrat al pas a nivell seguint la crida de l'ajuntament i la plataforma, i que ha reunit centenars de persones. Amb això, esperen pressionar una mica més al Govern perquè, d'una vegada per sempre, posi fi a una sagnia que ja ha costat massa vides a Montcada.