Els nens no poden ser exclosos per motius religiosos de classes de natació mixtes

Aziz Osmanoglu i Sehabat Kocabas, un matrimoni amb doble nacionalitat turca i suïssa, es va negar que les seves dues filles, nascudes el 1999 i el 2001, anessin a les classes de natació obligatòries en l’àmbit escolar al cantó de Basilea (Suïssa) on resideixen. Van adduir que les seves creences els impedien permetre que les seves filles anessin a classes mixtes. Ahir, el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg i al qual van recórrer, va dictaminar en contra seu al concloure que no s’hi poden negar per motius religiosos.

Malgrat els intents de mediació de l’escola, el matrimoni va continuar sense enviar les seves filles –de 7 i 9 anys en aquell moment– a les classes de natació. El resultat va ser que el juliol del 2010 el departament d’Educació de Basilea els va multar amb 1.292 euros. El Tribunal del cantó de Basilea va rebutjar el seu recurs el maig del 2011, el mateix que va passar el març del 2012 pel Tribuna Federal amb l’argument que la decisió no vulnerava el seu dret a la llibertat de consciència o creences.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

INTERÈS PÚBLIC / El cas va arribar finalment a Estrasburg, on el tribunal europeu ha tornat a donar la raó a les autoritats suïsses. Els jutges consideren que la multa és «proporcionada» a l’objectiu perseguit: que els alumnes vagin a cursos obligatoris «en el seu propi interès i en el d’una socialització i integració exitosa per als nens». Per la qual cosa considera que l’interès públic ha de prevaler sobre el privat.

En aquest sentit, avisen que les dispenses només es justifiquen de manera molt excepcional, sota condicions ben definides i respectant una igualtat de tracte entre totes les religions, i que el fet que la legislació cobreixi els motius mèdics i la llibertat religiosa a partir de la pubertat mostra que l’estratègia de les autoritats no és excessivament rígida. «L’interès dels nens a una escolaritat completa, permetent una integració social exitosa segons les maneres i costums locals, prima sobre el desig» dels pares, justifica el tribunal.