Art en llibertat condicional

La por davant un futur ple d’interrogants. Els records dels anys feliços de la infància. El cel, el mar, ocells en llibertat, retrats d’un idealitzat Camarón i un enorme rellotge de sorra per mesurar el temps que transcorre amb una lentitud exasperant dins dels murs de la presó. Són símbols que apareixen en les obres d’art que conformen l’exposició 'Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària', oberta fins al dia 15 de gener vinent a CaixaForum. Són 70 creacions realitzades pels interns de les 10 presons catalanes que surten al carrer en llibertat condicional per tornar als recintes penitenciaris quan acabi l’exposició, el 15 de gener.

    

Un recorregut per aquesta mostra «emocional», tal com la defineix la comissària Mery Cuesta, permet apreciar la paciència que es requereix per recollir les burilles necessàries per realitzar una petita embarcació. Un calendari per comprovar com van transcórrer els dies, setmanes i mesos del 2014, any en què es va crear la peça a la presó de Quatre Camins. La mateixa presó on està intern Raúl G. R. (Barcelona, 1982).

   

 Aquest reclús va entrar en el món penitenciari als 18 anys i ja ha començat a descomptar els quatre que n’hi queden per sortir. És un dels participants en els tallers artístics de les presons en què participen més de mil interns assistits per 53 monitors com Sonia M. P., una titulada en Belles Arts que fa 16 anys que treballa a Quatre Camins. Aquesta professora, entusiasta del seu treball, valora en els seus alumnes «les ganes d’aprendre i d’explorar, la motivació i, sobretot, la seva educació». El model d’ensenyament artístic en presons que es realitza a Catalunya s’analitza en altres recintes penitenciaris europeus.

  

 Raúl es defineix de la manera següent: «Soc lladre des de petit». Va començar «robant caramels» i va acabar «amb atracaments». «Molts amics d’aquells anys han tingut una mort violenta», afirma. Aquest intern –que reconeix haver tingut «una bona educació emocional» i haver sigut «molt estimat» per la seva família– va recalar en els tallers artístics per matar el temps, «perquè a la presó passa lent». Raúl, que havia pintat de petit, va decidir reprendre l’afició. «La pintura em dona pau i és molt important en un món hostil com el de la presó». Diu que la seva pintura té «sempre un missatge». Utilitza colors forts, vermells, grocs i verds.

    

El jove reclús es deté davant de la paret de la qual pengen obres realitzades per interns de l’antic Centre Penitenciari de Girona. Són quadros amb referències a la figura materna «com a manera icònica de plasmar la paciència, la fidelitat i l’amor», assenyala el panel que explica les obres. Són dibuixos en  què s’aprecia una divertida jornada de bany o la calma que transmet una mare asseguda al menjador de casa.

Camarón no podia faltar en aquest recorregut artístic perquè és «un dels mites més retratats per la població reclusa», assenyalen els organitzadors. Hi ha fins a 11 retrats que aporten diferents perfils d’aquest'cantaor', perquè si la pintura és una vàlvula d’escapament, la música n’és una altra. Quan un es deté davant de l’altar on es rendeix culte al recordat cantant, es pot sentir algun dels 13 temes que li han compost els reclusos per a aquesta exposició.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

 

   El passeig per aquestes 70 creacions el tanquen dos grans murals: un està realitzat per interns del centre penitenciari Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), en col·laboració amb l’artista Ricardo Cavolo. Ulls que vigilen fent referència al control penitenciari, paisatges, biberons en referència als fills, cels plens d’estrelles i la por, sempre la por al futur fora de la presó. «No sé què faré quan surti, el que sí que sé és el que no faré», diu Raúl.  H