«La prejubilació desaprofita el talent»

«La vellesa és un mal costum per a la qual les persones actives no tenen temps». Amb aquesta cita de l'escriptor francès André Maurois, Laura Rosillo dona la benvinguda al seu blog a la presentació de Sènior Carisma, una xarxa estatal que ha connectat set professionals que des de diferents àmbits treballen amb i per a sèniors, amb l'objectiu comú d'esborrar el llast que els titlla de tercera edat. Si hi ha algú sobre la capa de la terra amb visió de futur per als que superen els 50, és ella.

-Diu que és una 'golden worker'. 

-Sí, així és com anomena el món anglosaxó el treballador sènior. Treballador 'd'or', per tot el talent i l'experiència que aporta a l'empresa, una cosa que aquí es deixa escapar. Els sèniors som una generació madura, amb experiència, que coneix els valors i els clients de la seva empresa, i les dreceres per conquistar-los. Estem en forma i amb una expectativa de vida molt més gran que la dels nostres avantpassats. I, no obstant, la prejubilació desaprofita gran part d'aquest talent.

-¿Què faran pels sèniors des del seu blog?

-Primer, conscienciar la societat sobre la riquesa del talent madur. Els 'golden workers' som la nova majoria en la nostra societat. I conscients del canvi en el món laboral, ajudar a rellançar la carrera professional en la maduresa.

-¿Vostè ja s'ha reciclat?

-Sí. Per això puc dir i provar que jo no venc fum. He viscut la meva pròpia autoreinvenció, i no perquè volgués deixar el que feia -especialista en Recursos Humans-, sinó perquè, per molt bona que fos en el que feia, la demanda laboral va canviar, i vaig haver de reciclar-me.

-¿Quina és la seva feina actual?

-Faig classes de Desenvolupament de la Marca Personal, en els màsters de Màrqueting Directe i Digital, i Màrqueting Farmacèutic, a l'IDEC de la UPF. I formo en eines digitals sèniors, fonamentalment en empreses i grans consultores, com Adecco, Manpower o Randstad. Converteixo immigrants digitals en residents digitals, aquest és el meu producte. El meu objectiu és que aquest any el 75% de la meva feina se centri en els més grans de 50 anys. No paro de tuitejar sobre el tema (@laurarosillo).

-El concepte de 'madurescència' presideix les seves intervencions a les xarxes

-Fa deu anys, a la 'HBR Harvard Business Review' ja vaig llegir el terme 'middlescence', referit a la crisi de la mitjana edat, i jo el vaig traduir al meu aire. La meva generació, els del 'baby boom', ens vam inventar la joventut, perquè els nostres pares, fills de la postguerra, no en van tenir. Van passar de nens a adults treballadors. Ara hem d'inventar-nos la 'madurescència', una època per reinventar-se, una cosa que es pot fer amb molta passió. És una nova necessitat, perquè mai abans s'havia tingut una esperança de vida tan llarga.

-¿Què més és la 'madurescència'?

-És un període absolutament fecund i ric, meravellós. Perquè ja saps què vols, en què ets bo, i tens, en general, una llibertat que no tenies a una altra edat.

Notícies relacionades

Dues generacions, 11 formes de vida

Gairebé 18 milions d'espanyols tenen més de 50 anys

-¿I a quina edat, doncs, s'és gran?

-Quan comences a dependre. La UE ho situa al voltant dels 75 anys.