Hiba ha deixat enrere els escarabats

S'ha acabat la tempesta. Tranquil·la i amb la mirada posada en un esperançador horitzó, Hiba torna a somriure. Enrere queda un any "fatídic" després d'una separació per maltractaments i un desnonament "vergonyós". Mare a l'atur amb tres fills petits -"per sort el dia del desallotjament estaven a l'escola i no ho van viure"–, es va instal·lar a finals de setembre en un pis social a prop de la plaça d'Espanya que li ha tornat la calma, tot i que encara queden turbulències en el camí. "Necessito una feina, però ara fins que no passin uns anys i el meu fill gran no pugui ja anar tot sol al col·le i fer-se una mica càrrec dels seus germans no puc agafar res fix perquè hauria de pagar algú perquè els cuidés". El Nizar, de 9 anys, i els bessons Nora i Ryan, de 5, ocupen part de la seva jornada amb les anades i vingudes a l'escola i al casal del seu antic barri, on hi ha els seus amics i professors. "Va ser l'única cosa que em va demanar Nizar, que no el canviés de col·legi, ja ha passat prou tràngol".

CARTA ALS REIS

També li va demanar, juntament amb els seus germans, un arbre de Nadal, i aquí està, amb les boletes de colors il·luminant l'assolellat menjador. Una estufa de butà –"que és més barat que la caríssima electricitat"–, regal d'un bon amic; quatre mobles, el televisor i una ponsètia completen l'estança on celebraran aquestes festes a l'espanyola amb uns quants amics. "Els meus fills van néixer aquí i seguim totes les tradicions: Nadal, la cavalcada de Reis, fins i tot vam desfilar en el Carnaval disfressats de galetes. A mi m'agrada la festa, la llibertat". 

La carta a Ses Majestats patirà retallades, però alguna cosa caurà. "La Nora ha demanat una caseta per a les nines; el Ryan, un avió teledirigit i el granr vol una Playstation. Jo els he dit que portaran el que pugui, però s'han de portar bé". 

Hiba té una petició especial als Reis; o més en concret, al porter i al desconegut propietari de la seva anterior vivenda a Arizala, 18. Recuperar les pertinences que va deixar en l'angoixant desallotjament, en què els antiavalots van fer fora a la brava activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a qui la dona agraeix el seu suport. La planxa, olles, joguines, roba, calçat... 

    

"Són coses que no els serveixen a altres i a nosaltres ens fan molta falta, no tinc diners per comprar-ne més", lamenta indignada. Tan sols ha recuperat una moto de joguina que el porter li va donar a un veí i aquest li ha tornat. L'únic que va deixar enrere sense disgust són els matalassos amb "xinxes". "¡No els vull tornar a veure!". Ni els escarabats que, assegura, habiten aquell edifici.

Notícies relacionades

Molt més que un gimnàs

Del carrer a assessor de l'Ajuntament de Barcelona

El malson va passar i ara somia amb un bon futur per als seus fills, com el que va imaginar per a si mateixa al seu Marroc natal quan el 2006 va decidir fer el salt sola cap a “la llibertat i una vida millor”. La crisi i els maltractaments van arruïnar els seus plans. “No és fàcil, gens fàcil. És terrible que a Europa hi hagi gent que dorm al carrer; desitjaria que el que jo he viscut no els passi a altres famílies”, sentencia després de recordar emocionada com fa unes setmanes es va posar a plorar al presenciar un altre desallotjament. “Estava amb els meus fills i vaig haver de dir-los que em feia mal el cap, ells no en saben res del nostre desnonament”. El gran fins i tot li va demanar ‘El Periódicio’ en què apareixia la família per fardar davant dels seus col·legues. “¡Es pensava que hi sortíem per alguna anècdota divertida!”. 

EL FUTBOLISTA I LA MODEL    

El nou pis, amb vista a un parc, li ha obert les portes de la il·lusió i de l'orgull. “Estem molt contents, als meus fills els agrada més que l'altre, i, sap, el Ryan, que abans anava malament al col·le, és ara el ¡primer de la classe!, el que llegeix més bé”, explica satisfeta mentre li estampa un afectuós petó al retrat amb les cinc estrelles que certifiquen els mèrits del nen. ”¡Amb la vergonya que em feia passar cada vegada que anava a buscar-lo i la professora m'explicava les coses dolentes que feia cada dia!”, detalla Hiba, que informa de les aspiracions de la resta de la seva prole. “El Nizar vol ser futbolista, com Messi, i la Nora apunta a model, li encanta posar i és molt oberta i guapa, amb el cabells llargs amb molts rínxols...”, descriu amb el somriure dibuixat a la cara.