Pecats, delictes i diners

El perdó és per als pecats. Els casos de pederàstia als Maristes no es tracten al confessionari, sinó als tribunals

maristas

maristas

3
Es llegeix en minuts
Luis Mauri

El cap mundial de l’orde religiós dels Maristes, Emili Turú, ha entonat per primera vegada el mea culpa pels nombrosos abusos sexuals de menors comesos per professors a les seves escoles de Barcelona i Badalona (i també del Regne Unit i Austràlia) almenys durant les tres últimes dècades del segle passat i la primera de l’actual.

Turú ha admès la responsabilitat de l’orde religiós que dirigeix en l’encobriment dels depredadors de nens que van delinquir a plaer durant dècades en els seus centres educatius, sense obstacles ni traves. I ha demanat perdó: «Perdó perquè en algunes de les nostres institucions, que haurien d’haver sigut un indret segur per a tots els nens i joves, s’han donat situacions d’abús que han deixat profundes ferides sovint per a tota la vida. Perdó de manera molt particular als que van patir aquests abusos perquè com a institució no sempre hem actuat amb la delicadesa, la rapidesa i la fermesa que aquelles situacions demanaven. O potser no vam fer un esforç prou gran de prevenció».

Les disculpes de Turú no han arribat precisament de forma àgil, fa 11 mesos que aquest diari va destapar l’escàndol. Tampoc han sigut presentades de forma tan contundent com pretenen aparentar. El cap marista diu que l’orde «no sempre» va actuar amb rapidesa i fermesa contra els pederastes que violaven nens a les seves escoles. Deu ser una broma. ¿Què significa no sempre? La congregació va tapar de forma sistemàtica els abusos que es cometien als seus centres, tal com acrediten les denúncies i els testimonis de desenes de víctimes. L’orde es limitava a traslladar a altres col·legis aquells professors que acumulaven queixes per abusos, però mai, fins al 2011, en va tramitar cap avís a la justícia. I aleshores va ocultar a la jutge que el pederasta Joaquim Benítez havia admès els seus delictes davant els seus superiors, va denegar informació als Mossos d’Esquadra i no va moure ni un dit per indagar si hi havia més nens damnificats. Feia llavors 27 anys que, el 1984, un altre docent va enxampar Benítez masturbant un nen al seu despatx.

Notícies relacionades

Malgrat tot, la sol·licitud de perdó de Turú desmenteix i deixa en evidència tant la versió com el comportament del president de la Fundació Champagnat, l’entitat titular de les escoles afectades, Gabriel Villarreal, i del vicari provincial dels Maristes, Pere Ferré. En un vídeo penjat al mes de març a YouTube amb el qual intentaven sortir al pas de la investigació periodística sobre l’escàndol, Ferré i Vila-real no només no van admetre que l’orde hagués tapat cap depredador, ni tan sols que l’actuació de l’orde fos irreprotxable, sinó que pretenien continuar ocultant la realitat quan ja una quarantena de denúncies de víctimes s’acumulaven als jutjats i les comissaries. ¿Realment es mereix l’entitat que dirigeixen Vila-real i Ferré seguir disposant d’un concert educatiu amb la Generalitat? És a dir, ¿L’Administració pública ha de continuar finançant l’activitat escolar d’una entitat amb uns responsables directes (Vila-real i Ferré) que seguien negant la major quan 43 víctimes ja havien denunciat fins a 12 professors i un monitor de les seves escoles? És pertinent i urgent que la societat i els seus representants polítics donin resposta a aquestes preguntes.

Amb les disculpes presentades per Turú, ja es va escriure ahir en aquest diari, no n’hi ha prou. Cal, com reclamen les víctimes, que l’orde assenyali d’una vegada per sempre davant la justícia, tantes dècades després, els monstres i els seus encobridors, independentment que les responsabilitats penals hagin prescrit. Les víctimes i la societat sencera necessiten aquesta mínima reparació. Perquè el perdó és per als pecats. Però els delictes no es tracten al confessionari, sinó als tribunals.