escàndol de pederàstia

Les víctimes reclamen als Maristes que passin del 'mea culpa' a depurar responsabilitats

Els exalumnes que van patir abusos sexuals creuen que la disculpa arriba tard i que és insuficient

Alguns interpreten les paraules del cap superior com un reconeixement que van silenciar la pederàstia

icoy32712308 maristas161223201632

icoy32712308 maristas161223201632 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Emili Turú, el cap superior dels Maristes, va incloure en el seu tradicional discurs de Nadal, adreçat a una comunitat educativa d’abast mundial present a 81 països de tot el món, una al·lusió a les víctimes que van patir abusos sexuals per part de docents de l’orde religiós. Els va demanar perdó i va admetre que l’orde havia fallat tant en la prevenció com en l’abordatge dels casos de pederàstia dintre d’entorns –les seves escoles– en què els menors haurien d’haver estat segurs.

Un dia després algunes d’aquestes víctimes valoren amb sensacions contraposades aquestes paraules, que han arribat 11 mesos després que es conegués una realitat que amagaven els col·legis barcelonins de Sants-les Corts i la Immaculada. I gairebé sis anys després que s’airegés la del centre Champagnat a Badalona. Gairebé totes les consultades per aquest diari coincideixen que aquesta aparició, que no al·ludeix en cap moment a Catalunya, es produeix «tard». La valoren com un gest important però avisen que ha d’anar acompanyada de fets.

EL SILENCI CÒMPLICE

Un exalumne del centre de Sants –amb la lletra J. com a inicial– es va haver d’armar amb una càmera oculta perquè finalment es descobrís que el seu professor A. F. l’havia violat durant sis anys. J. creu que aquest discurs de Turú, al reconèixer que va faltar «fermesa» per lluitar contra la pederàstia, està confirmant que hi havia persones dins d’aquests col·legis –«no totes»– que estaven al corrent d’abusos com els que li va tocar patir a ell.

Ferran B. es va querellar contra el germà F. M., que el febrer passat seguia sent subdirector de Sants-les Corts malgrat les queixes que anys enrere havien fet arribar algunes famílies. En el mateix sentit que J., Ferran assenyala que encara que aquest perdó arribi aquest any durant el qual s’han destapat els abusos, els Maristes «sabien de sobres el que havia passat». Que serveixi almenys perquè «prenguin totes les mesures» necessàries perquè no torni a passar. Perquè «una criatura és intocable» i el dany que se li fa a l’abusar d’ell segueix «allà» quan ja «és adult».

Una altra víctima d’A. F. –amb la M. com a inicial–, aplaudeix que hagi arribat finalment una reflexió «autocrítica» per part del màxim responsable de l’orde. «Ja era hora». M. raona que resulta estrany que fins i tot a les mateixes institucions eclesiàstiques, que aconsellen fer sempre «propòsits d’esmena», els acabi costant «massa» aplicar-los quan els afecta a elles directament.

«DEPURIN RESPONSABILITATS»

Jorge García va denunciar tant el professor A. F. com el germà F. M. Als Maristes «els reclamo que més enllà de demanar perdó depurin responsabilitats». «Si estan admetent errors, ¿per què no diuen exactament quins van ser?», es pregunta. Si bé és cert que només un dels 12 docents denunciats serà jutjat (el professor de gimnàstica Joaquim Benítez), ja que la resta de querelles que es van presentar concerneixen a delictes ja prescrits per culpa de la caducitat prevista al Codi Penal, la institució «podria actuar com si no ho estiguessin». «¿On és F. M.?», es pregunta al mateix temps que recorda que aquest membre dels Maristes va ser apartat de les seves funcions a l’escola –després d’acumular tres denúncies– però protegit per l’orde.

Manuel Barbero, el pare de la primera víctima que va presentar una denúncia contra Benítez, valora positivament la disculpa. Però tot seguit afegeix que aquest perdó «ha d’anar acompanyat de l’assumpció de responsabilitats i de rescabalar les víctimes», avisa. Cosa que segueix «pendent», recorda.

«A mi encara no m’han demanat perdó, i m’agradaria que ho fessin», explica A., un noi que va patir els abusos precisament de Benítez a les Corts. «Em fa la sensació que el que estan buscant no és el perdó de les víctimes sinó el de la societat, el de l’opinió pública, per rentar la seva imatge», els critica.

Una víctima del professor A. E., que va exercir a la Immaculada fins al 1993, assegura que amb les paraules de Turú no en té prou. Aquest exalumne, que també té la A. com a inicial, troba a faltar que la disculpa no digui explícitament que l’error que es va cometre va ser «posar per davant la reputació de la institució» a la dels menors, «tot i la seva vulnerabilitat».

Notícies relacionades

El professor A. B. –un altre dels denunciats– va aixecar queixes de famílies per maltractament sexual infantil comès tant a Sants com a la Immaculada. Va abusar de V. al centre de Sants. V. sí que dóna importància al missatge de Turú. És «clar» i, malgrat que arriba «una mica tard», assumeix «errors» obertament, valora. És una «llàstima» que tots els «bons records» que tinc del meu pas per Sants hagin quedat tacats per tot plegat».

El primer exalumne que es va adreçar a la policia per denunciar un ensenyant marista va ser una altra víctima (novament amb una A. com a inicial). Vs er el 1996 i ja aleshores va topar contra el mur de la prescripció. Resta importància al discurs de Turú perquè el que es pot fer ara és lluitar per canviar el Codi Penal. Inclou així mateix el compromís d’«impulsar les accions» necessàries perquè totes les organitzacions –«públiques i privades»– que treballen amb menors d’edat actuïn decididament per protegir-los de la violència sexual i, sobretot, «evitin l’encobriment» dels agressors.

Proposta d'ERC per reformar el Codi Penal